Una família desnonada per 50 euros: "Havíem de decidir entre menjar i pagar el lloguer"

L'Ajuntament de Barcelona ha obert un expedient sancionador per falta greu a la immobiliària de la Fundació La Caixa per no haver ofert un lloguer social al mateix barri a una família amb tres fills. Si la immobiliària de La Caixa només els hagués rebaixat el lloguer 50 euros, de 800 a 750, el Quim Box, la Laura Sancho i els seus tres fills no viurien ara pendents de ser desnonats. Fins i tot, quan en Quim va perdre la feina, van continuar pagant el lloguer.

En Quim explica que tot i haver perdut la feina van fer mil malabars amb la Laura per poder pagar el lloguer, però quan ja no van poder més, van haver de decidir entre pagar la renda o menjar. En el moment en què devien tres rebuts, l'Oficina d'Habitatge de Barcelona els va oferir acollir-se a una subvenció: pagar la meitat del lloguer a canvi que La Caixa rebaixés 50 euros del lloguer. Segons en Quim Box: "La Caixa no va voler de cap manera".

Habitatge va recordar a la promotora Immocaixa que estaven obligats a oferir un lloguer social a la família. L'entitat al·lega que els va oferir dos pisos, però lluny del seu domicili, contràriament al que prescrivia Serveis Socials. L'oferta que els va arribar a en Quim i la Laura al cap d'uns mesos va ser la d'un lloguer social a Terrassa.

Laura: Ens expulsava del nostre barri. Nosaltres portem 16 anys anant a la mateixa escola, al centre d'atenció primària... 16 anys són molts anys.

Quim: Com si Immocaixa, o La Caixa, o CaixaBank, no tingués més pisos a Barcelona o al barri, a Vallcarca.

El cas no hauria arribat al desnonament si Immocaixa s'hagués avingut a rebaixar 50 euros el lloguer. En Quim i la Laura ja tenen sentència de desnonament i 20.000 euros de deute.  

"Tracten les nostres cases com si fossin productes de borsa, i n'esperen treure beneficis totalment irreals. I això es fa a costa d'apujar el lloguer a les famílies o fer-les fora de casa."

Catalunya, la comunitat on hi ha més desnonaments

Un any més, Catalunya continua sent la comunitat de tot l'Estat on hi ha més famílies desnonades. L'any passat, malgrat la pandèmia, 5.737 famílies van perdre la casa, la gran majoria per no poder pagar el lloguer. Unes xifres que s'han reduït a més de la meitat respecte de l'any 2019.  Entitats com la PAH, però, critiquen que les mesures antidesnonaments del govern espanyol i català no estan protegint les famílies vulnerables, i que la situació empitjorarà molt quan acabi l'estat d'alarma i les moratòries que ara estan vigents.