Veterinaris, una de les professions amb més risc de suïcidi: "El patiment està invisibilitzat"

Si fem un cerca a internet amb la paraula "veterinari" ens apareixen centenars d'imatges de professionals somrients acompanyats d'un bonic gos o gat. La realitat d'aquests professionals, però, pot ser ben diferent.

Diversos estudis a escala internacional han conclòs que els veterinaris són dels professionals sanitaris amb més risc de suïcidi. I respecte a la població general, el risc és 3,5 vegades superior.

A Catalunya, des de principis d'any han mort per suïcidi tres professionals de la veterinària. Així ho explicava, en una carta oberta, Manel López Béjar, degà de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB):  

"Les dades són esfereïdores, i les situacions que les provoquen, encara més."

Una dura realitat que comença a la facultat

De fet, la meitat dels alumnes de la Facultat de Veterinària de la UAB han patit depressió, ansietat o estrès, i un de cada deu ha tingut pensaments suïcides.

Són les dades d'un estudi impulsat per la mateixa facultat, el Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya i la Fundació Galatea, i que han de servir per posar en marxa accions per millorar el benestar emocional dels estudiants i preparar-los per al futur.

"L'estudi ens ha de permetre saber com està l'alumnat, conscienciar-lo i sensibilitzar-lo que ha d'obtenir eines que li permetin enfrontar-se a l'activitat professional. Si no fem això, quan surti de la facultat es trobarà en una situació que no podrà controlar", explica López Béjar.

En aquest sentit, el degà destaca la barrera mental que sovint limita la capacitat de demanar ajuda psicològica:

"La situació mental és un estigma moltes vegades, i creiem que se n'ha de poder parlar per actuar com més aviat millor."

La romantització de la professió, lluny de la realitat

Un cop al món laboral el risc continua. Els estudiants es troben que, de vegades, les sortides professionals que tenen no són com esperaven: "Els estudiants que volen fer veterinària ho volen fer perquè senten un gran amor pels animals, però en molts casos les sortides professionals que tenen són treballar en un escorxador", explica Toni Calvo, psicòleg, psicoterapeuta i director de la Fundació Galatea, entitat que vetlla per la salut dels professionals sanitaris.

Però el risc és especialment alt entre els professionals de clínica veterinària, assegura López Béjar. "La professió té unes mancances emocionals clares: hi ha un nombre elevat de professionals amb depressió, estrès i, al final, la punta de l'iceberg, que són els suïcidis o els intents de suïcidi", explica el degà. 

Una situació que confirma Susanna Vilaplana, professional del sector. "Tenim un gran desgast emocional i de vegades no ho sabem gestionar. Jo, personalment, he patit ansietat, estrès, depressió i he necessitat suport professional perquè vaig acabar en situació de risc de suïcidi", relata.

"És un entorn molt estressant: tenim el professional, tenim l'animal a tractar i tenim el propietari o tutor de l'animal", afirma.

Un pes emocional que, per Vilaplana, la majoria de la ciutadania ignora:

"El nostre patiment està invisibilitzat. La societat no és conscient del que vivim en el nostre dia a dia."

Quins motius hi ha al darrere?

El tracte amb els tutors dels animals és un dels factors que més influeixen en l'estat emocional dels veterinaris, així com el fet que l'assistència veterinària no està subvencionada.

Els propietaris que no poden pagar el tractament que necessiten els seus animals, o els que directament no el volen pagar, poden ser una font de conflicte, sobretot en aquest últim cas.

En tots dos casos, però, el veterinari veu limitades les seves accions, i es troba que, tot i tenir els coneixements i les eines per salvar l'animal, en moltes ocasions no pot fer-ho.

"Ens trobem amb tutors enfadats que només posen més pressió i et culpabilitzen de coses que no són culpa teva", explica la veterinària Andrea Castillo.

"M'agradaria que la gent entengués que, quan vas al veterinari, sobretot d'urgències, la persona que t'atén intenta ajudar el teu animal. Primer dones la teva opinió mèdica i després l'intentes gestionar amb els recursos d'aquella persona i segons la seva situació personal", afegeix Castillo.

Sous baixos i horaris llargs i extrems són factors afegits. Però un dels que més afecta la salut mental dels professionals és la convivència amb la mort, la qual cosa pot arribar a generar conflictes, tal com destaca Calvo: "Són professionals que estan en un contacte permanent amb la mort dels animals, els eutanasien."

I sovint s'han de fer aquestes pràctiques "en situacions en què hi ha dilemes ètics o dificultats d'entesa amb el tutor de l'animal", conclou.