"Vull viure a casa", la crida de la gent gran que no vol anar a la residència

"A mi no em poden treure de casa meva... perquè hi tinc tants records!", diu decidida Daniela Zamora, de 90 anys, que no vol ni sentir a parlar d'anar a una residència. El mateix pensa Elisabeth Lluch, de 83 anys: "A mi no em poden treure de les meves plantes o els meus llibres i de tots els racons que em fan companyia", diu.

A Ciutat Vella, 400 avis han aconseguit quedar-se a casa seva gràcies a l'ajuda dels serveis socials de l'Ajuntament i de la comunitat de Sant Egidi, que atén moltes necessitats amb voluntaris del barri.

Reclamen un canvi de model en l'assistència i ho fan amb la publicació del llibre "Vull viure a casa", que es va presentar en un acte a La Paloma com "un manual de resistència i esperança" per ajudar els ancians a quedar-se on han viscut sempre.

Montserrat Vilaseca, l'autora, defensa: "La casa és una protecció i la memòria que no volem perdre." "És també la intimitat de la persona i, si la treus de casa i del barri, la desarreles i perd la meitat de la seva vida, si no, tota", conclou.

Són testimonis que es recullen en aquest vídeo:

Asseguren que és més econòmic viure a casa, amb assistència, que en una residència, i defensen les alternatives ja existents com els cohabitatges, els apartaments tutelats, les convivències i els centres de dia. Demanen a les administracions que hi destinin més recursos perquè a Catalunya cada vegada hi ha més gent gran i l'esperança de vida és més llarga.

Segons la comunitat de Sant Egidi, el 94% de les persones més grans de 65 anys desitgen quedar-se a casa amb alternatives de cures i atenció assequibles i dignes.