1 de Maig: els sindicats demanen una pujada de sous perquè no se'ls mengi la inflació

L'1 de Maig d'aquest 2022 arriba sense restriccions per la Covid però amb la inflació disparada. Malgrat que l'IPC del mes d'abril ha baixat un punt respecte al del març - sobretot per la rebaixa dels carburants i l'energia-, el preu dels aliments i les begudes no alcohòliques continuen pujant. Els sous, però, no pugen al mateix ritme.

Aconseguir que els salaris augmentin a mesura que ho fa l'IPC s'ha convertit en el cavall de batalla dels sindicats i ha encallat més d'una revisió de conveni i n'ha complicat d'altres, i es preveu que la conflictivitat augmenti encara més els pròxims mesos. És la principal reivindicació per aquest Primer de Maig.

Els sindicats majoritaris -UGT i Comissions Obreres- no han aconseguit tancar un acord amb la patronal CEOE per posar xifra als increments de sous per a aquest any. I sense aquesta xifra de referència una gran part dels convenis que s'han de renovar no tiren endavant. Per això volen generalitzar la clàusula de revisió salarial i garantir, així, que els sous acabin pujant com l'IPC.

Fins al març, s'han signat convenis que afecten gairebé 750.000 persones. Els convenis acordats a nivell d'empresa recullen increments, de mitjana del 2,9%, i els sectorials, de l'1,96%. De mitjana, els increments pactats són del 2%, molt per sota de la inflació d'avui en dia, que supera el 8%. Si els preus no afluixen durant la segona meitat de l'any, es perdrà poder adquisitiu clarament, perquè d'aquests convenis, només prop d'un 17% tenen clàusula de revisió.

A Barcelona, la manifestació de la UGT i Comissions Obreres ha recorregut la Via Laietana fins a la seu de Correus. Allà, s'han fet els parlaments. Camil Ros i Javier Pacheco, secretaris generals dels dos sindicats, han explicat a TV3 que aquest 1 de Maig és una celebració de la derogació parcial de la reforma laboral, però també una jornada per reivindicar una política salarial justa per fer front a l'escalada de preus i evitar un increment de les desigualtats.

El front per salaris és comú, però els sindicats més petits i crítics amb els majoritaris afegeixen a la llista de les reivindicacions aspectes de la reforma laboral que, segons ells, també s'haurien d'haver modificat, com les indemnitzacions o que els acomiadaments col·lectius tornessin a necessitar l'autorització administrativa. I, com cada any, aquests sindicats opten per fer manifestacions separades dels grans i també entre ells.

Mobilitzacions arreu del territori

A Lleida, Girona i Tarragona, les manifestacions de l'1 de Maig han demanat la fi de la precarietat en sectors com la pagesia, l'hostaleria i la neteja.

A Lleida, els sindicats han sortit al carrer per reclamar la reindustrialització del territori i un equilibri real, diuen, en serveis i infraestructures respecte a la resta del país per lluitar contra despoblament rural.

A la marxa de Tarragona hi han assistit treballadors d'algunes empreses del sector petroquímic, que s'han mobilitzat durant el mes d'abril per demanar millores laborals i salarials.

A Girona, els sindicats han denunciat la falta de poder adquisitiu de la classe treballadora, que ha afectat especialment les comarques gironines, on l'IPC ha pujat més que a la resta de Catalunya.