Deu refranys del mes de setembre (primera part)

Ja ens trobem al setembre, principi i final de moltes coses. Per a la majoria significa acabar les vacances i la tornada a l'escola i la feina. Però encara n'hi ha més: si el gener obre l'any, el setembre obre la temporada d'activitats, de nous propòsits i reptes. A final de curs, valoreu si heu assolit l'objectiu o, si per alguna raó, la fita s'ha quedat al calaix de sastre.

A títol meteorològic, setembre és un mes en què es diu adeu a la calorada estival i que obre les portes a l'estació plujosa al nostre país, la tardor. Us presentem deu refranys sobre elements meteorològics i dos sants protagonistes del mes:

• Per sant Gil, al vespre fil.
• Per sant Gil, l'hivern ja és aquí.
• Si el 14 de setembre és ventoler, l'any vinent serà plorer.
• Per sant Mateu, l'estiu adeu.
• Tramuntana per sant Miquel, octubre sec i serè.
• Pluja per sant Miquel, pluja al cel.
• Tardor verdadera, per sant Miquel la pluja primera.
• Quan plou al setembre, la tardor bé entra.
• Del setembre a la tardor, torna la calor.
• El setembre s'endú els ponts o eixuga les fonts.

Particularment, m'agrada aquest últim refrany. Mostra el caràcter torrencial de la pluja d'aquesta època de l'any: o bé no plou o, quan plou, cauen uns aiguats que s'enduen tot el que troben al davant. És quan podem dir que "la pluja no sap ploure". També és un mes en el qual arriba el primer temporal de mar, anomenat a la Costa Brava com a rentabotes, i les primeres neus als cims del Pirineu.

Per cert, sabeu per què el setembre, el mes número set, és realment el nou, l'octubre el deu i el novembre l'onze? Us convido a descobrir la solució d'aquest embull de mesos en el capítol "El calendari de la fi del món" del programa "Quèquicom".