De Banksy a Gaudí: 12 exposicions per encarar l'hivern

Banksy. The Art of Protest

Disseny Hub Barcelona, fins al 13 de març del 2022

Artista compromès, iconoclasta i antisistema per a uns, geni del màrqueting per a uns altres. Amb tot el misteri, les contradiccions i fascinacions que genera, l'univers Banksy desembarca amb la primera gran mostra internacional a Catalunya. Hi trobarem una setantena d'obres originals provinents de col·leccionistes privats, algunes de les quals mai exposades al públic.

Una mostra amb pintures, serigrafies, vídeos, instal·lacions immersives i una sala dedicada a la seva obra més coneguda: "Nena amb globus", que es va convertir en "L'amor és a la paperera" quan la va intentar destruir durant una subhasta a Sotheby's el 2018. Un fet que va acabar triplicant-ne el preu en una nova subhasta, aquest octubre. L'exposició -com moltes d'altres, sense l'autorització del mateix Banksy- aterra a Barcelona després d'una gira mundial, amb més d'un milió de visitants.

El sentit de l'escultura

Fundació Miró, fins al 6 de març del 2022

"El sentit de l'escultura" és una exposició ambiciosa, que ofereix una mirada renovada de l'escultura moderna i contemporània, comissariada per l'artista David Bestué, en col·laboració amb Martina Millà. Més d'un centenar d'obres, presentades en set àmbits, aborden qüestions com els materials, el temps, les còpies, la representació de la figura humana i, sobretot, un dels temes clau: com plasmar les emocions a través de l'escultura.

La mostra compta amb peces d'una seixantena d'artistes del país, des d'Antoni Gaudí, Perejaume o Sílvia Solano, fins a d'altres de renom internacional, com Alexander Calder, Lucio Fontana, Bruce Nauman o Marisa Merz. L'objectiu d'"El sentit de l'escultura" és també reivindicar la tridimensionalitat que ofereix la presencialitat davant la fugacitat i mirada plana de les xarxes socials.
 

Gaudí

MNAC, fins al 6 de març del 2022

20 anys després de la celebració de l'Any Gaudí, el Museu Nacional de Catalunya afronta amb aquest projecte una revisió crítica de l'obra de l'artista i arquitecte, una figura que té una presència molt especial a la seva col·lecció. Gaudí no era, ni de bon tros, el geni aïllat i incomprès que una gran part de la seva bibliografia ens ha donat a entendre, sinó que la seva obra es va desenvolupar no només en un context artístic i arquitectònic específic, local i internacional, sinó també en el marc d'estratègies polítiques, ideològiques i estètiques.

Aquesta exposició pretén fugir dels tòpics coneguts, acostar-se al mite Gaudí des d'una nova perspectiva i obrir el debat sobre la dependència i la relació de la ciutat de Barcelona amb l'arquitecte i la seva obra.

És una exposició que després viatjarà al Museu d'Orsay parisenc.
 

Exposar. No exposar-se. Exposar-se. No exposar

Santa Mònica, fins al 9 de gener

La nova etapa d'aquest equipament artístic liderat per Enric Puig Punyet s'obre amb una exposició on es replanteja, precisament, què és exposar. Per començar, les exposicions es decidiran, en forma i contingut, de manera consensuada entre els mateixos artistes. I, en segon lloc, es busca democratitzar l'art, trencant lògiques piramidals i convidant, a través de la participació de la ciutadania, a transformar, d'alguna manera, la mostra original.

En aquesta primera col·lectiva, hi participen artistes com Roger Bernat, Jordi Guillumet i Mònica Roselló, Joana Moll, Mario Santamaría, Mariona Moncunill, Roc Parés, i Antoni Muntadas, entre d'altres.
 

Nikola Tesla, el geni de l'electricitat moderna

CosmoCaixa, fins al 13 de febrer

Nikola Tesla és un dels inventors més importants de la història i, també, un dels més desconeguts. Figura clau en la història de la ciència i el desenvolupament de la humanitat, és el descobridor del corrent altern i, gràcies a això, avui dia podem obrir i tancar els llums o la nevera, carregar el telèfon mòbil, jugar amb cotxes teledirigits o, fins i tot, fer volar drons.

El CosmoCaixa redescobreix aquest geni, que va engegar l'anomenada "guerra dels corrents" amb Thomas Alva Edison, inventor del corrent continu.
 

Oscar Holloway, "Otherly Seers"

La Capella, fins al 16 de gener

Artista, comissari, investigador, Oscar Holloway (Barcelona, 1989) és un dels noms destacats de l'escena artística més jove. Ara retorna a un dels seus grans temes, la nostra mirada envers els animals i la manera com els hem representat al llarg de la història. A partir de diferents publicacions i manuals d'història natural i fent servir el joc, l'exageració i l'absurd, qüestiona la percepció que tenim de les altres espècies i imagina com els animals podrien percebre i entendre les coses.

L'exposició forma part del cicle Barcelona Producció, un programa dedicat a incentivar la producció en les pràctiques artístiques contemporànies.

Txema Salvans, "Perfect Day"

Foto Colectania, fins al 21 de novembre

Amb una furgoneta i amb la seva càmera analògica de gran format, Txema Salvans ha recorregut la costa mediterrània, des de Girona fins a Algesires, al llarg de 15 anys, i ara n'exposa el resultat a Foto Colectania. Posant el focus en els llocs més degradats de la costa, Salvans ha captat escenes tragicòmiques, amb banyistes i estiuejants prenent el sol en escenaris distòpics: fàbriques, passejos marítims de formigó o complexos de vacances com Marina d'Or.

La sèrie pren el títol de la coneguda cançó de Lou Reed "Perfect Day" i, amb molta ironia, parla de la resiliència de l'ésser humà per convertir espais inhòspits en llocs d'oci i desconnexió. És una de les exposicions fotogràfiques de la temporada.

Què tenim sota els peus? 550 milions d'anys d'evolució a Ponent i el Pirineu

Museu de la Noguera

Un dimetrodont, un dels rèptils més antics que va habitar les terres de Lleida fa 270 milions d'anys, dona la benvinguda a la nova exposició de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida que estrena el Museu de la Noguera.

Comparteix espai amb l'ictiosaure, un rèptil marí, únic a Catalunya, localitzat a Alòs de Balaguer, o la "Montsechia", la primera planta amb flor que es coneix al món i que pren el nom del Montsec, on es va trobar.

Són algunes de les peces que s'exposen a la mostra, que proposa un viatge per la història del planeta a través dels registres fòssils trobats a Ponent i el Pirineu, un territori molt petit però amb una gran diversitat biològica i geològica, que el fa únic.

"Monstres", de Joan Fontcuberta

Museu Can Framis, fins al 23 de gener

"El vell món -la fotografia com a promesa de veritat i memòria- s'està morint i el nou món -les imatges generades per la intel·ligència artificial- brega per sorgir." Amb aquesta cita de Gramsci arrenca l'exposició de l'artista, fotògraf i teòric de la imatge Joan Fontcuberta a Can Framis, on reflexiona sobre el valor actual de la fotografia en un món d'imatges virtuals. La mostra és un "rèquiem per la fotografia que se'n va. La foto objecte, record o memòria" dels àlbums familiars. Però també recull projectes recents amb imatges generades per algoritmes i intel·ligència artificial amb cares desfigurades i monstruoses.

El recorregut arrenca amb la icònica foto del rei emèrit caçant elefants "Botswana safari", un mosaic realitzat amb vint mil tessel·les de marbre de Carrara que, de lluny, sembla una fotografia digital. Amb mirada crítica, irònica i posant sempre a prova la veracitat de la imatge, Fontcuberta, Premi Hasselblad 2013 (el Nobel de la fotografia), ha creat també vídeos fake en què es pot veure el rei emèrit, Donald Trump o Berlusconi en ple orgasme.
 

Apunts per un incendi dels ulls

Macba, fins al 27 de febrer

La generació d'artistes que s'acosten a la quarantena, establerts a Barcelona i voltants, feia temps que demanaven pas. Ara, el Macba els ha obert les portes, just quan el museu acaba d'estrenar directora: Elvira Dyangani Osé, que vol obrir més el museu a l'escena local. Aquesta exposició ofereix una visió panoràmica de la producció artística barcelonina i recull propostes acabades de sortir del forn, com un vídeo en 360 graus de Claudia Pagès, que amb el llenguatge de la música urbana parla del flux incansable de persones i mercaderies.

O el videoart del duo El Palomar, que dona veu a les identitats no binàries en un treball que s'ha vist a la Biennal d'Art Contemporani de Berlín. Artistes com Eulàlia Rovira, Laia Estruch, Rasmus Nilausen, Aleix Plademunt o Stella Rahola exposen per primera vegada al Museu d'Art Contemporani de la seva ciutat.

Petromasculinitats

Bòlit Centre d'Art Contemporani de Girona, fins al 9 de gener

El petroli no només representa la base de l'anomenat "capitalisme fòssil", sinó que també ha contribuït històricament a crear una sèrie d'identitats i imaginaris masculins que molt sovint es tradueixen en manifestacions i pràctiques de caràcter autoritari. Des del moment de l'extracció del subsol terrestre fins a la combustió, passant per la distribució i comercialització, el petroli està directament relacionat amb diverses formes de violència.

Aquesta exposició vol posar paraules, imatges i sons a la noció de "petromasculinitat" i presentar-la com una mirada crítica que resulta molt útil i oportuna en el context de l'actual crisi ecosocial.

Aplega obres de Cabosanroque, Andrés Hispano, Fèlix Pérez-Hita i Cara Daggett i està comissariada per Arnau Horta.
 

Josep Clarà i l'univers mediterrani

Castell de Vila-seca. Fins al 5 de juny del 2022

Aquesta exposició conté una seixantena d'obres creades per un dels artistes catalans més destacats del segle XX, Josep Clarà, un dels escultors catalans amb més prestigi internacional. Nascut a Olot, es va establir a París l'any 1900 i se'l considera un dels artífexs del noucentisme.

Ara es poden veure les seves obres més importants al castell de Vila-seca, fruit de la col·laboració amb la Fundació Vila-Casas. Una visita per conèixer la seva obra i també el seu tarannà íntim. La mostra aplega una seixantena d'obres i també permet endinsar-nos en el seu taller i entendre els processos i les tècniques de l'escultor.