120 dies d'amenaces, treves i pactes sobre aranzels: cronologia de la guerra comercial de Trump

Des que a l'abril va desfermar una guerra comercial, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha aconseguit fins ara una desena de pactes amb socis importants. Després d'anades i vingudes, aquest dijous, finalment, han entrat en vigor els aranzels als productes procedents de desenes de països que volguessin entrar al país nord-americà.

Malgrat tot, economies de pes com l'Índia, el Canadà o el Brasil no han tancat cap acord amb Washington i queden exposades a les possibles conseqüències de les amenaces de Trump.

Aquests són els esdeveniments més importants d'aquesta guerra comercial. Des del 2 d'abril, el dia que ell mateix va proclamar com el "dia de l'alliberament", el president dels Estats Units va anunciar aranzels a mig món:

• 2 d'abril: Trump anuncia una tarifa global del 10% per a totes les importacions i afegeix volums addicionals que qualifica de "recíprocs" sobre la majoria de socis comercials.
• 9 d'abril: Suspèn durant 90 dies els "aranzels recíprocs", però manté el 10% general. En canvi, augmenta els gravàmens a la Xina.
• 11 d'abril: Aquesta pujada d'aranzels contra la Xina genera una escalada mútua que acaba amb Washington imposant tarifes del 145% a productes xinesos, i s'apliquen barreres duaneres del 84% contra mercaderies nord-americanes.
• 3 de maig: Entren en vigor els aranzels nord-americans del 25% per als automòbils.
• 8 de maig: El Regne Unit i els EUA acorden un nou marc comercial amb quotes d'exempció aranzelària per a vehicles o components d'aviació britànics, a canvi de més accés per a productes agrícoles nord-americans.
• 12 de maig: Els Estats Units i la Xina anuncien a Ginebra una treva de 90 dies. Els aranzels nord-americans a la Xina baixen del 145% al 30%, i els xinesos als EUA passen del 125% al 10%.

• 23 de maig: Trump, frustrat amb les negociacions amb Brussel·les, amenaça d'aplicar un aranzel del 50% a les importacions de la UE a partir de l'1 de juny.
• 25 de maig: Després de conversar amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, el president nord-americà ajorna fins al 9 de juliol el termini per arribar a un acord.
• 28- 29 de maig: Un tribunal federal dels EUA bloqueja l'aplicació dels "aranzels recíprocs", però un tribunal d'apel·lació els restableix provisionalment mentre es resol el cas.
• 3 de juny: Trump duplica els aranzels sobre l'acer i l'alumini fins al 50%.
• 10 de juny: Pequín i Washington es reuneixen a Londres i acorden un "marc de treball" per implementar el consens assolit al maig i un pacte sobre exportació de béns estratègics, com terres rares i semiconductors.

• 2 de juliol: Els EUA anuncien un acord amb el Vietnam, que pagarà un aranzel del 20% i del 40% en el cas de transbordaments de mercaderies, principalment xineses, a través del seu territori.
• 7 de juliol: Trump envia cartes establint nivells aranzelaris d'entre el 25% i el 30% al Japó, Corea del Sud, el Kazakhstan, Malàisia, Tunísia, Bòsnia i Hercegovina, Indonèsia i Sèrbia. Les cartes estipulen que, si no hi ha acord abans de l'1 d'agost, s'aplicaran els gravàmens indicats.
• 8 de juliol: Trump envia cartes addicionals a Bangladesh, Cambodja, Laos, Birmània i Tailàndia amb rangs que van del 35% al 40%, també amb aplicació a partir de l'1 d'agost si no hi ha acord.
• 9 de juliol: El president envia una carta al Brasil amenaçant amb un aranzel del 50% a partir de l'agost, i admet que la mesura respon, segons ell, a una "caça de bruixes" contra l'expresident Jair Bolsonaro, aliat seu.
• 10 de juliol: El republicà anuncia a Truth Social que planeja imposar aranzels del 50% al coure a partir de l'agost.
• 12 de juliol: Trump envia cartes a Mèxic i a la UE informant-los que, sense acords abans de l'1 d'agost, se'ls aplicarà un aranzel del 30%. En el cas de Mèxic, la mesura es justifica per l'esforç "insuficient" del país en la lluita contra el tràfic de fentanil.
• 27 de juliol: Trump es reuneix amb Von der Leyen a Escòcia i s'anuncia un acord segons el qual els EUA gravaran importacions europees amb una taxa del 15%, i la UE es compromet a adquirir 750.000 milions de dòlars en energia nord-americana i fer inversions per valor de 600.000 milions de dòlars.

• 28-29 de juliol: Els EUA i la Xina tanquen a Estocolm la tercera ronda de negociacions sense acord, però amb la voluntat d'estendre la treva aranzelària, que expira el 12 d'agost.
• 30 de juliol: El president anuncia que aplicarà aranzels del 25% a l'Índia a partir de l'agost, a més de penalitzacions per comerciar amb Rússia. Aquell mateix dia ratifica els aranzels del 50% al Brasil (que entraran en vigor el 6 d'agost) i al coure, tot i que en queden exempts els càtodes d'aquest metall exportats per països com Xile. Poques hores després, anuncia un pacte amb Corea del Sud (aranzel del 15%) i un altre amb el Pakistan, del qual no es donen detalls.
• 31 de juliol: Un dia abans de l'entrada en vigor dels aranzels, Trump concedeix a Mèxic una nova treva de 90 dies. També adverteix al govern canadenc que el reconeixement de l'estat palestí que planeja Ottawa pot dificultar un acord.
• 1 d'agost: Trump aprova la llista amb els nous aranzels, però n'ajorna l'aplicació fins a la setmana vinent, també en el cas d'Europa.
• 7 d'agost: Entren en vigor els aranzels després d'arribar a pactes bilaterals amb una desena de potències, com la Unió Europea, amb una tarifa mínima del 15%.

Els pròxims mesos seran clau per veure el desenllaç d'aquesta guerra comercial.