125 anys del Tibidabo: els orígens del parc d'atraccions impulsat pel doctor Andreu
El Tibidabo celebra enguany 125 anys d'història, un parc d'atraccions que ha crescut amb la ciutat i que continua sent un espai de lleure i de referència per a molts barcelonins.
La història del parc d'atraccions del Tibidabo comença el febrer del 1899, quan es va fundar la societat. L'impulsor va ser l'empresari farmacèutic Salvador Andreu i Grau, conegut per les seves famoses pastilles del doctor Andreu per al mal de coll.
El seu besnet, Salvador Andreu Solà-Sert, que conserva molts documents fundacionals de la societat, actes de les juntes d'accionistes, fotografies i molts altres documents, parla del seu besavi:
Era emprenedor, era un home humil, era un home somiador, treballador, molt treballador.
Està convençut que tenia la il·lusió de fer realitat el somni d'acostar la muntanya a la ciutat i gaudir d'una meravella que Barcelona tenia a l'esquena. Volia fer-la accessible, explica, i aconseguir que la gent se la sentís a prop.
I per aconseguir-ho va construir el funicular, inaugurat l'octubre del 1901, ara fa 125 anys.
Va ser la primera gran atracció, a la qual es van anar afegint altres modernitats, com el Ferrocarril Aeri, el 1915, o la Talaia, el 1921.
El 1928 va arribar la més emblemàtica: l'Avió. Una de les actes explicava com seria:
"Aquest any s'espera inaugurar una altra sensacional instal·lació que consisteix en un avió amb totes les característiques dels que fan vols regulars, que girarà al final d'una palanca de longitud considerable, el seu mecanisme s'espera que produeixi el mateix resultat favorable de les grans atraccions amb què es compta actualment."
La passió
Des d'aquell moment, grans i petits van quedar captivats per tot allò.
Un d'ells és en Josep Darné, col·leccionista i historiador del Tibidabo, que explica com va començar la seva passió pel parc:
Els meus pares ja m'hi portaven de petit i vaig començar a veure que allò era una meravella.
A poc a poc es va anar preguntant quin era l'origen i la història del parc i a 13 o 14 anys, explica Darné, va començar a comprar coses, a guardar articles de diari i a anar ampliant la col·lecció.
La seva passió l'ha portat a fer tres llibres sobre la història del parc d'atraccions on recull la seva evolució al llarg dels anys.
Afirma que per a ell els autòmats són la joia de la corona del parc i recorda com des del més antic, del 1880, fins als anys 50, se'n van anar incorporant de nous: "Primer es compraven autòmats de l'estranger, sobretot francesos i algun de belga, però després els mateixos treballadors del Tibidabo feien les seves pròpies maquetes i algun autòmat també."
El Josep guarda de tot a casa seva: clauers, postals, fotografies antigues, entrades, cartells, etc.
L'Arxiu
Però la major part de la documentació històrica sobre el Tibidabo es conserva a l'Arxiu de Sarrià-Sant Gervasi.
Són unes 370 caixes amb tota mena de material: des d'escriptures, plànols tècnics del funicular o de les atraccions, dels edificis, cartells, fotografies, comptabilitat, fins a plaques de vidre o bobines de cinema. Ara ho estan inventariant tot, document per document.
La seva responsable, Rosa Dolors Visa, explica que estan fent un treball d'inventari detallat i ho estan entrant a la base de dades. Un dels objectius és que la ciutadania pugui accedir a aquest catàleg digitalitzat i de lliure accés, que també permet descarregar arxius.
Considera que tot això aporta molta informació, no només sobre el parc d'atraccions, sinó també sobre el context social de la ciutat industrial:
En el context dels treballadors de principis del segle XX, que feien moltes hores a la fàbrica I tenien la necessitat d'esbarjo, el doctor Andreu va pensar en aquesta idea.
El llegat
Després de 125 anys, el parc d'atraccions del Tibidabo continua generant diversió i esbarjo per a grans i petits.
Per Salvador Andreu, el seu besavi "estaria contentíssim i sorprès de la transcendència que ha tingut el parc perquè avui en dia Barcelona no es pot explicar sense parlar de Gaudí, de Cerdà, o del doctor Andreu."
La il·lusió de Barcelona viu allà.