1.500 nenes en risc de mutilació genital a Catalunya: dones africanes reclamen més recursos
Trencar el silenci, treballar amb les famílies i reforçar la prevenció. Aquest és un dels missatges del III Fòrum Internacional de Catalunya contra la Mutilació Genital Femenina, organitzat per l'Associació Humanitària contra l'Ablació de la Dona Africana (AHCAMA) a Barcelona. Les participants reclamen més recursos i més protagonisme per a les dones de les comunitats afectades, imprescindibles per impulsar el canvi.
Plantar cara a la pressió familiar per protegir les nenes
Les jornades han aplegat professionals, activistes, supervivents i associacions que han compartit estratègies de prevenció. Les veus de les dones africanes i el treball amb les comunitats d'origen han centrat bona part dels debats.
La Virginie és diola i va créixer en un entorn en què no es practicava la mutilació genital femenina. ''Em vaig casar amb un home mandinka, al seu poble sí que es fa l'ablació. Vam parlar de què faríem si teníem filles. La pressió tradicional sí que hi era. Però nosaltres, tots dos, vam decidir que no volíem fer-li això a la nostra filla, l'hem pogut salvar i està intacta.''
El seu testimoni mostra la dificultat de desafiar una pràctica arrelada en determinats entorns familiars i socials, però també la importància de les decisions que prenen les famílies per protegir les nenes.
''El que podem fer des d'aquí és impulsar la formació, la conscienciació per poder acabar amb la mutilació genital femenina. Jo compto que la veu de les dones aquí a Catalunya és més forta i es té en compte, també per poder parlar amb la gent d'allà'', afirma Aissatou Diallo, presidenta de l'entitat, que defensa que cal donar més recursos a les dones per poder impulsar el canvi, també a les seves societats d'origen.
L'associació treballa en àmbits com la sensibilització, la formació, la detecció de casos i l'acompanyament de les dones afectades i supervivents, en col·laboració amb les institucions i els serveis d'atenció.
La prevenció també demana implicar els homes i aconseguir que s'oposin a la mutilació genital femenina dins les seves pròpies comunitats.
El Djeme viu a Catalunya des del 2006. Viatja al Senegal una o dues vegades l'any, aprofita les estades al país per parlar amb les famílies i intentar conscienciar-les. ''Jo hi estic en contra i no vull que li practiquin l'ablació a la meva filla. Nosaltres, com a homes, hi anem a parlar, a acompanyar la dona. Per canviar, hauria de parlar molt amb la gent, sensibilitzar-los... Llavors em sembla que entre tots, si treballem junts, ja farem alguna cosa.''
Unes 1.500 nenes en risc a Catalunya, segons Ahcama
L'associació calcula que a Catalunya hi ha unes 1.500 nenes en risc de patir mutilació genital femenina, principalment vinculades a famílies de les comunitats foula, mandinka, sarahule i bàmbara. Una de les preocupacions principals són els viatges de vacances als països d'origen de les famílies, perquè temen que durant aquestes estades les nenes puguin ser sotmeses a la pràctica.
La mutilació genital femenina és un delicte a l'estat espanyol. L'article 149.2 del Codi Penal estableix penes de presó de sis a dotze anys. La justícia espanyola també pot perseguir els casos comesos a l'estranger quan es compleixen els requisits legals, entre els quals hi ha que els responsables es trobin a Espanya.
Què diuen les dades oficials a Catalunya?
Segons el visor de dades dels Mossos d'Esquadra, el cos policial treballa en la prevenció, la detecció, l'atenció, el seguiment i la protecció de les menors i dones en relació amb la mutilació genital femenina des del 2008.
Entre el 2008 i el 2025, les dades facilitades pels casos atesos comptabilitzen 436 nenes. Aquest registre inclou situacions de risc i casos en què la mutilació s'ha consumat; per tant, no vol dir que totes les nenes ateses hagin patit la pràctica.
A partir del 2019, el registre recull informació més detallada sobre els casos. De les 70 situacions comptabilitzades en aquest període, en 7 casos –un 10%– la mutilació s'havia consumat, mentre que en 63 ocasions –el 90%– no s'havia consumat.
Pel que fa a la detecció d'aquestes situacions, els Serveis Socials són la via de coneixement més freqüent, amb 23 casos, seguits dels centres educatius, amb 18; els Mossos d'Esquadra, amb 9; els familiars, amb 8; i els serveis sanitaris, amb 7. El registre també recull altres vies de coneixement.
Les dades posen de manifest la importància de la detecció precoç i de la coordinació entre els Serveis Socials, els centres educatius, els professionals sanitaris i els cossos policials per protegir les nenes en situació de risc.
Més de 230 milions de dones i nenes supervivents al món
La mutilació genital femenina continua sent un problema de dimensions mundials. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i les Nacions Unides, més de 230 milions de dones i nenes que són vives actualment han patit aquesta pràctica.
A més, s'estima que 4,5 milions de nenes estan en risc de patir-la durant el 2026, moltes de les quals tenen menys de cinc anys. La mutilació genital femenina pot tenir conseqüències físiques i psicològiques al llarg de tota la vida.
Les Nacions Unides s'han fixat l'objectiu d'eliminar aquesta pràctica abans del 2030, en el marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. Tot i els avenços en prevenció, educació i protecció, el ritme actual de progrés no és suficient per assolir aquesta fita.
Les organitzacions internacionals insisteixen en la necessitat de mantenir la inversió, reforçar l'educació i implicar les famílies, els líders comunitaris i els professionals dels serveis de salut i protecció. També reclamen una atenció integral per a les supervivents.
El missatge de les participants en el fòrum és clar: per erradicar la mutilació genital femenina cal anar més enllà de la prohibició legal. Calen recursos, prevenció i acompanyament, però també donar veu i poder de decisió a les dones africanes perquè siguin protagonistes del canvi i puguin protegir les nenes.
