Doble repressió franquista a la presó de la Trinitat: "Les preses polítiques érem les enemigues"

La Trinitat es va inaugurar el juliol del 1963 segons el NODO, el noticiari franquista, com un espai envoltat d'arbres i flors amb capacitat per a 250 recluses i amb instal·lacions que s'adequaven al "caràcter cristià del sistema penitenciari espanyol". Una presó creada, segons el locutor, per "rehabilitar moralment l'individu i redimir el delinqüent a través del treball alegre en un ambient agradable".

Lluny d'aquesta presentació edulcorada, la presó de la Trinitat es va convertir en l'epicentre de la repressió de les últimes preses comunes i polítiques del franquisme. Unes i altres hi van patir un doble càstig pel fet de ser dones que s'apartaven dels models que marcava el règim. Moltes hi van complir condemna per infringir la "Ley de vagos y maleantes" amb delictes exclusivament femenins com l'avortament, l'adulteri o la prostitució.

A 3CatInfo n'hem parlat amb tres ex-preses polítiques, l'Àngels Rabadà, la Teresa Ferran i la Carlota Falgueras, que és coautora del llibre "Trinitat. La presó de dones ignorada 1963-1983", que ha editat el Memorial Democràtic.

Presó per manifestar-se i aïllament com a càstig

Durant els 20 anys que la Trinitat va funcionar com a presó de dones hi van passar milers de preses, moltes joves estudiants i treballadores.

L'Àngels Rabadà hi va estar per raons polítiques tres vegades, entre el 1971 i el 1974. La primera, quan tenia 20 anys, per manifestar-se contra la repressió franquista. La segona, per fer una pintada que deia "Franco Asesino" el dia que van executar Salvador Puig Antich a la Model. I la tercera, per treure llibres del pis on havien detingut el seu company.

Detinguda també per manifestar-se i acusada d'associació il·lícita, la Teresa Ferran va ingressar diverses vegades a la Trinitat. Als 18 anys, les religioses que dirigien el centre, les Cruzadas Evangélicas, la van tenir més d'un mes aïllada.

La Teresa explica que una vegada la van deixar al pati plovent a bots i barrals "perquè els va donar la gana". També, que al mes de gener, amb un fred que pelava, la venien a buscar per dutxar-se quan encara era fosc i que sempre acabava amb aigua freda. "Avui et donaven una cosa, l'endemà t'ho prenien... i això ho aguantava sola", remarca.

Les Cruzadas Evangélicas: religioses, ignorants i arbitràries

Durant 15 anys i fins el 1978, tres anys després de la mort de Franco, les Cruzadas Evangélicas van custodiar amb mà de ferro la presó de la Trinitat. Tenien la missió de castigar, reprimir i adoctrinar les preses en la moral del nacionalcatolicisme.

La Teresa Rabadà explica que exercien una "repressió ideològica i alliçonaven sobre com s'havien de comportar les dones en un règim feixista".

L'expresa política Carlota Falgueras assegura que les Cruzadas eren dones ignorants i arbitràries. Recorda que els censuraven llibres que a fora eren legals, però que els van deixar entrar un exemplar de la història d'Espanya del Ramón Tamames, que era comunista. La Carlota va entrar a la Trinitat el maig del 69 amb 18 anys acabats de fer. L'havien detingut per manifestar-se en contra de l'encariment del preu del transport públic, amb d'altres companys d'universitat.

"Millor puta que política"

Dins la presó, les Cruzadas Evangélicas tenien aïllades les preses polítiques de les comunes per evitar que fossin una mala influència. "Érem les enemigues" i un "cas perdut", impossible de redreçar, assegura l'Àngels. La Teresa recorda que a una companya, en el seu últim dia de condemna, les religioses li van etzibar: "si tornes millor que sigui de puta que de política".

Les Cruzadas no deixaven de petja les preses polítiques. L'Àngels, la Teresa i la Carlota expliquen que no es podien moure per la presó sense que les acompanyessin. Les custodiaven a la dutxa, al pati, en les visites amb l'advocat i la família i això les coartava.

Per la Carlota l'actuació de les Cruzadas era totalment erràtica. De manera, que "si els picava et tractaven o castigaven d'una manera i si els picava d'una altra". Habitualment, les preses passaven per cel·les d'ingrés quan arribaven a la Trinitat, però l'Àngels Rabadà, per exemple, no hi va estar mai. A ella, en canvi, li van tocar les cel·les de càstig per cantar una cançó, un corrido mexicà que acabava dient "Viva la revolución"... "Sobre la porta, apareix la Cruzada mayor... i cap a les "celdas de castigo"".

Després de la comissaria, la presó era un respir

Les preses, sobretot les polítiques, arribaven a la Trinitat després d'hores dures de detenció, moltes amb tortures físiques i psicològiques a la Comissaria de Via Laietana de Barcelona. "Allò és el pitjor i quan arribes a la presó, malgrat tot, respires perquè hi ha les companyes que et donen suport", assegura l'Àngels Rabadà. La Carlota Falgueras recorda que s'ajudaven i parlaven molt. Per ella, en contra del que pretenien les Cruzadas Evangélicas la presó es va convertir en una gran escola política.

I és que malgrat l'arbitrarietat i la repressió amb què les castigaven a la Trinitat ni a l'Àngels, ni a la Teresa, ni a la Carlota, ni a moltes altres no les van poder tombar.

La Trinitat serà un espai de memòria històrica

A finals de la dictadura, la presó de la Trinitat va ser escenari de mobilitzacions per reclamar l'abolició de delictes com l'avortament o l'adulteri i la retirada de les Cruzadas Evangélicas, que hi van ser fins al 1978.

La presó de dones va funcionar cinc anys més amb funcionàries i, després, les recluses van passar a la presó de Wad-Ras. L'edifici de la Trinitat es va convertir en un centre penitenciari per a joves.

Actualment l'espai acull presos en tercer grau i no es podrà tancar i enderrocar fins que s'inauguri el centre penitenciari obert de la Zona Franca. I això, no passarà almenys fins al mes de gener, segons les previsions amb què treballa Institucions Penitenciàries, mesos més tard del que estava previst.

A la zona s'hi construiran prop de 350 pisos de protecció oficial, però de la presó original se'n conservaran pel seu valor històric el cos de guàrdia i la garita. Durant anys, veïns i ex-preses han lluitat per evitar que la presó de dones de la Trinitat desaparegués del tot i perquè no s'oblidi la repressió que hi van patir.