Els "7 magnífics" dels Premis Nacionals de Cultura 2026: consulta els guardonats
La cantant i compositora Sílvia Pérez Cruz, l'actor Oriol Pla, la dramaturga i directora Victoria Szpunberg, l'escriptor Pol Guasch, el director escènic Àlex Ollé, els artistes sonors Cabosanroque i Jande Editorial han estat guardonats aquest divendres amb els Premis Nacionals de Cultura 2026.
L'acte s'ha celebrat a l'Auditori Pau Casals del Vendrell, un recinte escollit amb motiu del 150è aniversari del naixement del músic i compositor, referent universal pel seu compromís amb la cultura, la pau i la llibertat.
Aquest any el jurat, integrat pel plenari del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), ha ampliat fins a set les distincions "que reconeixen el talent, la creativitat i la diversitat de la cultura del país.
El lliurament dels guardons ha comptat amb l'acompanyament de De Gairó, un quartet que estableix un diàleg entre la tradició i la contemporaneïtat a través de les havaneres i la música d'arrel. El fotògraf Sergi Panizo ha firmat els retrats oficials dels premiats amb la proposta artística "El Prec", inspirada en versos de Salvador Espriu, que connecta cultura i territori.
Els premiats
Sílvia Pérez Cruz
Amb el guardó concedit el CoNCA, la cantant i compositora nascuda a Palafrugell (1983) posa la cirereta a un any rodó. Ha culminat la seva gira més extensa a Llatinoamèrica amb un nou disc, "Oral_Abisal", que ha publicat aquest 2026, i ha inaugurat la temporada del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) per celebrar els deu anys de l'àlbum "Vestida de nit".
Durant el 2026, també ha guanyat el Premi Goya a la millor cançó original per "Flores para Antonio", juntament amb Alba Flores, i ha actuat a l'Uruguai, Londres i París, on va celebrar el 8 de Març a l'Olympia.
Sílvia Pérez Cruz és una de les veus més colpidores de la música contemporània. Versàtil i profundament personal, ha construït una trajectòria sòlida que la consolida com una de les artistes més singulars i respectades del panorama actual.
El premi nacional se li ha concedit, segons el jurat, per l'excel·lència musical i la qualitat vocal i interpretativa, fruit d'una formació rigorosa i continuada. La seva estima per la tradició, la música popular i d'arrel, des d'una mediterraneïtat viscuda, l'han portat a escenaris d'arreu del món i a la col·laboració amb músics de diversos estils.
Pol Guasch
Aquest any l'escriptor i poeta fill de Tarragona (1997) ha publicat "Relíquia", un llibre de no-ficció que serà escenificat el 2027 al Teatre Lliure pel director Pablo Messiez.
Després de l'aparició dels poemaris "Tanta gana" (2018) i "La part del foc" (2021), la seva irrupció en la narrativa va arribar amb la distopia "Napalm al cor" (Premi Llibres Anagrama 2021), que ha estat traduït a tretze llengües, adaptat al teatre i considerat un dels millors llibres del 2024 segons The New Yorker. El 2023 va publicar la seva segona novel·la "Ofert a les mans, el paradís crema".
El CoNCA ha valorat la solidesa de la incipient trajectòria literària de Guasch en obres que exploren els límits del cos, del llenguatge, de l'experiència queer i del món contemporani per abordar temes clàssics com l'amor, el desig, la violència i la mort, amb una veu i un estil propis.
Cabosanroque
Cabosanroque és el projecte artístic de Laia Torrents Carulla i Roger Aixut Sampietro, un duet creatiu establert a Banyoles que ha construït, al llarg de més de dues dècades, una de les trajectòries més singulars de l'escena contemporània catalana amb el seu art sonor i teatre d'objectes des de la frontera entre disciplines.
Actius des de principis dels 2000, el seu treball s'ha mogut entre la instal·lació, la performance i la creació musical, sempre amb una voluntat clara de fugir de les etiquetes i d'explorar els límits entre l'art, la ciència, la tècnica i la poesia.
El jurat ha destacat l'originalitat de la seva pràctica artística, que converteix el so en matèria escultòrica de l'espai i que estableix diàlegs amb el patrimoni literari i cultural català.
Jande Editorial
El projecte editorial encapçalat per Diana Rahmouni Audenis i Aissata M'ballo Diao és dels pocs que aposta per publicar literatura d'autors racialitzats. De fet, les fundadores el van crear sent conscients que les seves pròpies identitats, marcades per trajectòries de migració i racialització, no es veien representades en la producció editorial catalana.
El segell, constituït en règim cooperatiu el 2025 entre Barcelona, Vic i Mataró, compta amb un catàleg actual que s'organitza, entre altres propostes, en les col·leccions Nazra, dedicada a no-ficció, pensament, actualitat, sociologia, memòries i testimonis, i Cittàgazze, centrada en fantasia, ciència-ficció, ficció especulativa i realisme màgic.
El premi nacional s'ha atorgat per la iniciativa de fundar una editorial especialitzada en català i castellà amb el projecte de crear un espai per a la literatura catalana amb autors amb experiències i imaginaris sovint absents de l'ecosistema editorial, que enriqueix el conjunt de la cultura catalana.
Oriol Pla
D'un temps ençà, l'actor Oriol Pla (Barcelona, 1993) no para de rebre reconeixements. A finals del mes passat, el Ministeri de Cultura li atorgava el Premi Nacional de Teatre per l'espectacle "Gola", que el 21 d'octubre torna a representar-se a la Sala Beckett i, en el marc del Festival de Pallassos de Cornellà, la seva família –Pla-Solina, coneguda artísticament com La família Travy– rebrà el premi Nas d'Or 2026.
Prové d'una família de clowns, du la passió pel teatre a la sang i triomfa també a la pantalla. Pla és el primer actor català que va rebre el premi Emmy internacional. Va ser en l'edició del 2025 –any en què va recollir també el Premi de la Unió d'Actors i el Premi Feroz– per la seva interpretació a la sèrie "Yo, adicto", de Javier Giner, amb qui acaba de presentar la pel·lícula "Esta soledad", que s'estrena el 30 d'octubre.
Tot i l'èxit al cinema i a la televisió, no ha deixat de banda l'escenari i ha fet gires per tot Europa col·laborant amb la companyia de circ Baró d'evel, alhora que ha creat els espectacles propis "Travy" i "Gola", pels quals ha rebut nombrosos guardons, entre els quals el Premi Godot de les Arts Escèniques.
El jurat ha destacat una carrera brillant en la interpretació, des de les primeres actuacions de petit en la companyia familiar fins als papers esclatants en el teatre, la televisió i el cinema en els quals el seu talent i expressivitat corporal deriven en una gran presència escènica.
Victoria Szpunberg
L'any 2025, també al TNC, Szpunberg va estrenar "Vulcano" i la primavera d'aquest any "Permagel", a l'Espai Texas de Barcelona, l'adaptació que la dramaturga va fer, conjuntament amb Albert Pijuan, de la novel·la d'Eva Baltasar.
El ConCA l'ha premiat per la seva capacitat de combinar humor i ironia en situacions dramàtiques complexes de la contemporaneïtat on s'hi barregen, també, idees filosòfiques que s'expressen en situacions quotidianes que han connectat profundament amb el públic.
Àlex Ollé
Nascut a Barcelona (1960), Àlex Ollé és un dels sis directors artístics de la Fura dels Baus, companyia fundada el 1979 que ha estat referent internacional de l'avantguarda escènica. Com a director d'escena, a més, ha encapçalat una trentena de produccions operístiques.
La seva tasca l'ha portat a treballar en teatres de renom d'arreu del món com, entre altres, la Royal Opera House de Londres, l'Opéra National de París, el Teatro alla Scala de Milà, la Nationale Opera d'Amsterdam i La Monnaie de Brussel·les. Entre els seus compromisos més recents hi ha "Ariane et Barbe-bleue", representada a Lió; "Carmen", a Tòquio, i "Idoménée a Lilla i Rusalka", a Bergen.
Va debutar al Gran Teatre del Liceu la temporada 2000/01 amb "D. Q. Don Quijote en Barcelona", i hi ha tornat amb "Diari d'un desaparegut" i "El castell de Barbablava" (2007/08), "Le Grand Macabre" (2011/12), "Quartett" (2016/17), "Tristan und Isolde" (2017/18) i "La bohème" (2020/21). Entre el 2022 i el 2026 n'ha estat artista resident impulsant Òh!pera, projecte que continua dirigint i que promou la creació de microòperes i nous talents.
Ollé ha estat reconegut pel jurat per la seva particular visió creativa, que reinterpreta llenguatges escènics i obres clàssiques tradicionals amb un enfocament contemporani i transgressor.
