Suècia: el declivi del model exemplar
La socialdemocràcia europea va respirar eufòrica després de les eleccions de Suècia del 13 de setembre. Els resultats van trigar dies a saber-se, perquè eren molt ajustats.
Però, finalment, van confirmar tres coses: que el partit socialdemòcrata de Magdalena Andersson –a qui alguns comparen amb la conservadora Angela Merkel– havia guanyat, que el bloc de centredreta que ha governat els últims quatre anys no sumava majoria i que l'extrema dreta havia baixat tres punts.
Vist així, semblava que Suècia feia un tomb, després de quatre anys d'un executiu que, amb Ulf Kristersson com a primer ministre i amb el suport parlamentari de l'extrema dreta, ha convertit el país nòrdic en un dels més durs i restrictius d'Europa en migració –com Dinamarca, on la primera ministra és socialdemòcrata– i lluita contra el crim organitzat.
De moment, però, Suècia està sense govern: les forces d'esquerra no es posen d'acord. I cal preguntar-se si el retorn de la socialdemocràcia al poder suposarà un canvi substancial en un país que durant dècades va servir de model a Europa pel seu estat del benestar i la seva política progressista d'acollida.
Al pòdcast "Mapamundi" de 3Cat, fruit del viatge recent a Estocolm per cobrir les eleccions, analitzem els canvis progressius que ha fet Suècia en un model que molts han considerat, durant dècades, idíl·lic.
La Suècia d'ahir
Durant les dècades dels 70 i 80, Suècia va acollir milers de refugiats, molts de procedents de dictadures de l'Amèrica Llatina. Era un país obert al món que donava moltes facilitats als refugiats que arribaven.
Miguel Godoy, psiquiatre forense, explica al "Mapamundi" que va arribar a Suècia fa 45 anys fugint de la dictadura d'Augusto Pinochet a Xile. "Vaig arribar un hivern, i tot era blanc. Va ser com arribar a un altre planeta. Primer vaig viure en un camp de refugiats, fins que va arribar la meva companya i vam iniciar la nostra vida independent. Suècia m'ho ha donat tot", explica al pòdcast.
La "crisi" del 2015
Tot i que Suècia va començar a canviar durant els anys 90, els experts consultats coincideixen que, en l'àmbit migratori, el tomb es va produir a partir de l'anomenada crisi de refugiats del 2015. Suècia, un país d'uns 10 milions d'habitants, va acollir al voltant de 160.000 sirians. Les polítiques d'acollida i la legislació migratòria van començar a canviar, per part de governs de tots els colors.
El país nòrdic ja no és, ni de bon tros, un paradís per a refugiats. De fet, fa poc, el setmanari The Economist l'ha definit com un paradís per a multimilionaris: té més multimilionaris per càpita que els EUA. Aquest tomb s'ha consolidat els últims quatre anys.
Suècia ja no concedeix permisos de residència permanent. Convertir-se en ciutadà suec és cada cop més difícil. El Parlament va aprovar al juny lleis polèmiques, com la de la bona conducta: a un migrant se'l podria arribar a expulsar si deixa de pagar un deute, per exemple. S'ha deportat adolescents criats a Suècia que, en arribar als 18 anys, són obligats a tornar als països d'origen, que no coneixen.
"Són mesures que tenen un cost humà, però també econòmic", alerta Anders Lindberg, cap editorial polític del diari suec Aftonbladet, el més llegit de Suècia.
Lindberg recorda que un 20% de la població sueca és d'origen estranger, que ocupa el sector serveis o el de les cures, en un país on la població s'envelleix i la taxa de natalitat ha baixat a 1,43 fills per dona. També molts metges i infermeres són vinguts de fora de Suècia. Alguns grans empresaris multimilionaris suecs, com Robert Weil, ja estan advertint que Suècia necessita immigrants.
Extrema dreta: efecte contagi
L'extrema dreta a Suècia és el partit Demòcrates de Suècia, que el 2022 es va convertir en la segona força política del país i avui té el suport del 18% dels votants.
A diferència d'altres populismes radicals de dreta a Europa, "els Demòcrates de Suècia tenen clares arrels feixistes i neonazis i, de fet, per aquest perfil tan extremista, no van entrar al Parlament fins al 2010", explicava l'experta en extrema dreta de la Universitat de Södertörn Ann-Cathrine Jungar.
En els últims anys, el partit ha anat fent un procés de "normalització", afegeix Jungar, i per primer cop en la història de Suècia han tingut poder real. Els seus missatges i propostes han calat tant que fins i tot han contaminat la resta de partits, inclosa la socialdemocràcia. "Encara que canviï el govern, el tronc central de l'actual política migratòria no canviarà", sentencia.
"Crec que el fet de tenir una extrema dreta amb poder canvia les normes a la societat, canvia el debat públic, canvia la manera de pensar del nostre país. I el que ha canviat molt és la idea de Suècia com un país obert al món, un país solidari, un país amb moltes cultures diferents", lamenta Lisa Pelling, reputada politòloga i directora del think tank progressista Arena Idé. "Fins i tot el Partit Socialdemòcrata, el partit d'Olof Palme, ha canviat", afegeix.
Escoles privades amb diners públics
Al marge de l'ascens de l'extrema dreta, molt vinculat a la immigració, Suècia ha viscut en les últimes dècades canvis importants en el seu estat del benestar modèlic. Va ser a partir dels anys 90, amb la introducció de criteris neoliberals en les polítiques públics.
Un informe recent d'aquest think tank, Arena Idé, analitza la relació entre la privatització progressiva de l'estat del benestar que ha viscut Suècia des dels anys 90, els resultats educatius i la infiltració de bandes criminals. Suècia té una xarxa d'escoles privades, propietat de grans conglomerats empresarials, o fins i tot de fons d'inversió amb seu a Luxemburg, que obren centres on volen i estan finançades al 100% per l'Estat, que els paga un tant per nen a l'any, explica Pelling.
Aquestes escoles busquen els alumnes més brillants, i més barats. Això genera segregació, converteix l'educació en un negoci i empitjora els resultats: Suècia ha caigut en picat a l'informe anual PISA.
"Estem orgullosos del nostre sistema educatiu, però no perquè s'hagi privatitzat. La privatització està posant en perill el model suec", alerta. Aquests grups empresarials s'estan expandint per Europa, explotant la imatge de "nens rossos jugant en escoles d'arquitectura escandinava".
"Hem estat ingenus. Pensàvem que una mica de privatització milloraria el sistema, però quan l'Estat posa a disposició del sector privat milions i milions de corones, això es converteix en un incentiu per a grups criminals, que s'han infiltrat en aquestes empreses", conclou Pelling.
Tirotejos i explosions
El mateix ministre suec de Justícia ha admès que la meitat del finançament del crim organitzat prové de les drogues, i l'altra meitat d'estafar l'estat del benestar suec.
"Els últims anys els tirotejos, les revenges a trets entre bandes, han disminuït. La cara dolenta de la història és que han crescut les explosions. Estem parlant de dinàmiques mafioses com les dels anys 30 als EUA, màfia a l'estil Al Capone", explica el periodista Anders Lindberg. Una activitat mafiosa que Suècia ha exportat a altres països, com Noruega o Espanya.
Les bandes criminals recluten nens cada cop més joves. Per això, el govern conservador dels últims quatre anys va intentar rebaixar l'edat penal als 13 anys, però no se'n va sortir. "S'ha anat massa lluny. Ja n'hi ha prou, de repressió. Necessitem un altre enfocament, basat en la prevenció", conclou Pelling.
De fet, als afores d'Estocolm hi ha diversos centres adreçats a joves en situació de risc, amb un ampli programa d'activitats. I s'està implantant un projecte, en col·laboració amb grans empreses sueques i diverses escoles, per oferir a aquests joves primeres oportunitats laborals.
Massa lluny?
En tot cas, l'extrema dreta ha perdut tres punts de suport i els seus líders ho expliquen amb teories conspiratives de vot musulmà, però l'opinió dels experts consultats i de la gent als carrers d'Estocolm –on els Demòcrates de Suècia són poc populars– és que el govern s'ha passat de la ratlla.
"Els Demòcrates de Suècia volen convertir Suècia en un estat ètnicament homogeni, i per això no dubten a recórrer a les deportacions. Però no crec que els suecs vulguin veure com se'ls deporta els veïns, les infermeres o els companys de classe", considera Aida Simani, assessora legal de l'ONG Civil Rights Defenders, amb qui conversem al barri de Skärholmen, on la població estrangera o d'origen estranger està al voltant del 70%.
"Segregació? Jo crec que aquest barri és molt més variat i multicultural que les zones riques del centre d'Estocolm", conclou, irònica, Simani.
Conciliació i vida privada
Més enllà d'aquests reptes, Suècia continua sent un lloc privilegiat en molts sentits. Està entre els deu països menys corruptes del món, segons Transparència Internacional, tot i que per sota dels seus companys nòrdics, Dinamarca o Finlàndia. Però les dones entrevistades destaquen, sobretot, les mesures de conciliació familiar.
"Quan vaig arribar a Estocolm, el que em va sorprendre més, al principi, era veure tants pares sols amb els fills pel carrer. No podia evitar preguntar-me on eren les mares", explica la professora catalana Ariadna Violan, que ha viscut vuit anys a Suècia i allà va tenir la seva filla.
"La mentalitat és molt diferent. La criança compartida està totalment assumida, i hi ha moltes facilitats per conciliar. Ningú no troba estrany que et quedis a casa si tens el fill malalt. Tothom entén que tens vida més enllà de la feina i, a més, ho respecten al peu de la lletra". La baixa maternal dura 480 dies, que es poden anar gastant fins que el fill o filla té 12 anys.
I quina tradició et va agradar més? Em parla del "fredagsmys". Es tracta, simplement, de quedar-se a casa els divendres, amb família o amics, al sofà mirant pel·lícules o jugant a jocs de taula, i menjant tacos suecs i dolços. "És una tradició senzilla, però aquí hi ha la gràcia", conclou l'Ariadna.
