Els números de Sánchez: què diuen les enquestes que l'han pogut empènyer a anar a eleccions ara

Qualsevol convocatòria d'eleccions anticipades va estretament lligada a un innegable càlcul electoral de l'únic que té el poder de prendre la decisió.

En aquest cas, Pedro Sánchez ha premut el botó en un moment que no ha agradat a tothom i que ha agafat a contrapeu a alguns dels seus socis, com ara Sumar. Però quins elements, quines dades objectives hi ha sobre la taula per prendre una decisió d'aquesta transcendència?

Una eina bàsica per a qualsevol govern a l'hora de jugar aquesta carta són les enquestes. Se'n fan moltes, n'hi ha que es publiquen i n'hi ha que no, i és evident que a La Moncloa fan anar dades molt més detallades de les que la resta tenim a l'abast.

Els analistes i experts en demoscòpia sempre insisteixen que, més enllà de la foto fixa de cada sondeig, el que realment importa és fixar-se en les tendències a mitjà i llarg termini. I això és precisament el que des de fa anys fa el diari El País, recollint i combinant totes les enquestes per calcular-ne una mitjana.

Són centenars de sondejos que, amb alts i baixos, mostren com a primera força el PP. El partit que, recordem-ho, ja va guanyar les últimes eleccions generals però no va tenir prou majoria per governar.

Paral·lelament, el PSOE ha anat perdent suports i totes les enquestes asseguren que no podria governar, excepte les públiques, les del CIS, que encara ara sostenen que guanyaria les eleccions.

Del desgast de governar i dels diferents casos judicials que han afectat el PSOE i l'entorn de Sánchez és Vox qui n'ha anat traient rèdit i ha aconseguit dibuixar una línia ascendent, tot el contrari dels socis de govern de Sánchez, que han anat baixant.

Perden suport partits com Sumar i Podem, també en hores baixes. I ho fan també altres partits que en el global tenen poc percentatge de vot però que han tingut la clau de la legislatura, com Esquerra, Junts o el PNB.

Capgirar les tendències

Els números fan pensar als experts que La Moncloa considera que l'expectativa electoral del PSOE hauria empitjorat encara més si Sánchez hagués optat per esgotar la legislatura.

En aquest punt cal tenir en compte el factor judicial, amb les causes que afecten el seu entorn familiar i el seu partit estan en una fase intermèdia que, més endavant, poden perjudicar-lo més segons com acabin.

En tot cas, i amb una convocatòria que com a molt s'hauria pogut dilatar fins a l'estiu vinent, tot apunta que el president del govern espanyol s'ha vist ara amb prou forces per, si més no, intentar capgirar les tendències.

Té el precedent del que va passar en les últimes eleccions, quan les enquestes dels últims dies, de mitjana, donaven que PP i Vox superarien la majoria absoluta, amb 177 escons.

Però no se'n van sortir, es van quedar amb 171 i la resta van aconseguir investir Sánchez. Sis escons decisius van passar d'un bloc a l'altre.

Les possibilitats que ara passi el mateix són força més remotes, perquè serien 25 els escons que haurien de canviar de banda, tenint en compte que la suma de PP i Vox als sondejos arriba ja als 199 escons, mentre que la resta –comptant-hi Junts– tot just es queda amb 151.

La bandera de l'habitatge

El PSOE considera que la indignació al carrer per l'habitatge està al centre del debat ciutadà i polític i que, sumada a la derrota parlamentària del "decret Maricarmen" de la setmana passada, podria ser el revulsiu que necessitaven per recollir els vots del malestar per l'auge de la dreta i de l'extrema dreta.

"Sabem que el tema que centra la conversa política té molt a veure amb la decisió de quin partit votar, i sobretot de si votar o no fer-ho", explica a 3CatInfo Jordi Muñoz, professor de Ciències Polítiques a la Universitat de Barcelona i exdirector del Centre d'Estudis d'Opinió.

De fet, fins ara, l'estratègia del govern espanyol era intentar una improbable aprovació de pressupostos abans d'acabar l'any, per si fracassaven anar a les urnes mobilitzant l'electorat amb la bandera de les mesures socials derrotades.

Es tracta de la cara oposada del que passava fa dos mesos, quan la crisi de Ceuta i la mala gestió del govern espanyol van activar la dreta.

Sánchez ja ha demostrat altres vegades la seva capacitat per fer créixer la participació. En aquest sentit, el també professor de Ciències Polítiques de la UB Toni Rodon recordava aquest dilluns al "Tot es mou" de TV3 que l'electorat d'esquerres "acostuma a mobilitzar-se tard" i a decidir el seu vot "com més s'acosten les eleccions", en contrast amb un PP i Vox que estan de campanya "pràcticament des que va començar la legislatura".

Tot i això, per Rodon "no és evident" que l'habitatge acabi centrant el debat, com tampoc és clar que les mesures que proposa el govern espanyol satisfacin els sectors més afectats per la dificultat de comprar o llogar pisos.

"No necessàriament li ha d'anar bé l'estratègia, perquè el PSOE i el PSC han governat la gran majoria d'institucions espanyoles i catalanes, i les polítiques d'habitatge que s'han fet són responsabilitat seva", apunta Rodon.

Els dubtes de Sumar, Podem i Catalunya

A favor, Sánchez hi té la possibilitat d'atenuar el cop concentrant el vot d'una esquerra –la de Sumar o Podem– que encara no té candidats clars, i el fet que les participacions altes no acostumen a afavorir la dreta, de la mateixa manera que l'última campanya electoral no li va anar especialment bé a Feijóo.

L'altre dubte que planteja el politòleg és què passarà amb els escons que ballen a les províncies petites i mitjanes com Zamora o Toledo, on Vox va aconseguir resultats força alts en l'última convocatòria i ara, amb pocs vots de diferència, podrien arribar a esgarrapar escons al PP. Això, de retruc, també podria ajudar Sánchez a mitigar la caiguda.

També serà clau el que passi a Catalunya, on la majoria d'enquestes situen al capdavant un PSC amb tendència a la baixa. Mantenir els resultats aquí seria clau perquè els socialistes puguin aspirar a fer un bon paper a les generals, però l'escenari continua més obert que mai per l'amnistia imminent de Puigdemont i l'ascens demoscòpic d'Aliança Catalana, que, això sí, sosté que no es presentarà a les eleccions espanyoles.

Un període de "realineament en molts àmbits", com afirma Rodon, que també farà que moltes mirades es fixin en Catalunya durant la nit electoral.