Concurs de Castells: persecució policial, 0 punts, pernil per a tothom i altres curiositats
Aquest cap de setmana –dissabte 3 i diumenge 4 d'octubre– Tarragona acull el Concurs de Castells. Aquesta és la XXX edició d'un concurs batejat com l'espectacle casteller més gran del món. Té caràcter bianual i se celebra el primer cap de setmana d'octubre dels anys parells.
La Tarraco Arena Plaça està preparada per rebre 18 colles en la jornada de dissabte –les considerades de nivell de la gamma de vuit–, i 12 més en la sessió de diumenge, les que són al capdavant del rànquing casteller. La primera de les jornades –la dels castells de gamma de set– es va celebrar el cap de setmana passat a Torredembarra amb la victòria in extremis dels Castellers d'Esparreguera. En els tres dies de competició en total hi participen fins a 42 colles.
La trajectòria del concurs està plena de fites, rivalitats, anècdotes i apunts històrics. Un dels destacats és que l'embrió del concurs neix d'una idea del músic Pau Casals. Des d'aquell 1932 s'ha vist una mica de tot. Aquí teniu un recull de peculiaritats i històries humanes del concurs.
1 - El particular honor dels 0 punts
El concurs és l'únic lloc on els castells es regeixen per una taula de puntuació prefixada. A cada estructura se li atorguen uns punts en funció de si és carregada o descarregada i, a més, hi pot haver penalitzacions del jurat.
D'una banda, els Castellers de Granollers l'any 1982, que van intentar dues vegades el pilar de 5 i fins a tres vegades el 3d6. No els va sortir bé. Però potser el cas més curiós és el dels Nens del Vendrell l'any 1992. Van intentar dues vegades el 2d6, dues vegades més el 3d7 i tampoc se'n van sortir amb el pilar de 5. Al final, 0 punts. Aquest resultat va provocar una crisi interna que va portar a una escissió i la creació l'any següent de la colla Nova del Vendrell. I dic que és curiós perquè els Nens del Vendrell també tenen l'honor d'haver guanyat el concurs en dues ocasions.
2 - Victòria ex aequo i sense copa fins al cap de 72 anys!
El concurs del 1952 va passar a la història per la igualtat entre els Nens del Vendrell i la Muixerra de Valls —la precursora de la Joves Xiquets de Valls—. Les colles van portar a plaça el mateix programa: 2d7, 4d8 i 3d7as, les dues van sumar 2.100 punts i van acabar empatades.
Però només hi havia una copa i el jurat va decidir… no entregar-la! Va optar per guardar-la i donar-la a qui guanyés la següent edició del certamen. Hi ha historiadors que detallen que es van comprometre a fer arribar els dos guardons més endavant.
Sigui com sigui, el 1954 la Muixerra de Valls no es va presentar al concurs. Però tot i així, la copa no es va entregar.
El 3 d'octubre del 2024 l'Ajuntament de Tarragona va liquidar el deute i va entregar les copes que devia des de feia 72 anys. Una per a cada colla: als Nens del Vendrell i a la Joves Xiquets de Valls —els hereus de la Muixerra.
3 - Gralla, gandula, ganivet i un pernil!
Recordo que quan era petit mon pare em portava al concurs. En una d'aquelles edicions maratonianes —fa anys el concurs només se celebrava el diumenge—, estava assegut entre el públic i un grup de gent situada al meu voltant va treure un pernil. El gest em va semblar deliciós. Però resulta que aquella no ha estat l'única vegada que s'ha vist un pernil a la plaça.
En l'edició del 2008 en Lluís Bullit, graller de Vilafranca del Penedès, acompanyava els Xicots de Vilafranca. Va entrar a la plaça per on entren les colles, tocant la gralla però amb una motxilla més gran del normal. A dins hi portava entaforada una gandula plegable per poder-se estirar i fer més lleuger el pas de les hores entre ronda i ronda. Però, a més, va portar d'amagat de tothom una sorpresa: una espatlla de pernil. I també un ganivet amb funda!
Els membres dels Xicots van ser els primers que el van tastar. Després s'hi van acostar castellers dels Verds i a mesura que la veu va córrer per la plaça s'hi va anar apropant gent d'altres colles. El detall? En Lluís no sabia tallar pernil, però en va acabar repartint a qui en va voler! Un cuiner de Vilafranca que era a la plaça va haver de dedicar-s'hi una estona.
4 - Missatges de suport al vestidor d'un dia per l'altre
Els aficionats als castells sovint es fixen en les rivalitats entre colles. Però és més que evident que també hi ha afinitats i simpaties entre uns i altres. Les proves més emotives acostumen a venir dels més petits.
I la canalla, a vegades, deixa missatges de suport per als petits que hi participen l'endemà, conscients dels nervis i la tensió que es viu durant una diada de concurs. Missatges simpàtics d'ànims, per desitjar sort, amb dibuixos i petits amulets en alguns casos. Tot seguit en teniu un exemple: dels Xics de Granollers als Moixiganguers d'Igualada.
5 - Compte amb els castells que només es carreguen
A diferència de les diades tradicionals, al concurs les colles poden fer fins a cinc castells. Això sí, només puntuen els tres de major dificultat. Però els condicionants no acaben aquí. La nova taula de puntuació potencia els castells que es descarreguen. I, a més, ho fa ampliant la diferència de valor entre un castell descarregat i un que només queda carregat.
De fet, les colles saben que si els seus castells fan llenya s'exposen que no siguin comptabilitzats. És senzill: si una colla té dos o més castells carregats, només se'n comptabilitzaran dos, els de més puntuacions. L'altre —o els altres— que s'hagi carregat no es tindrà en compte. Ara bé, la història diu que cap colla no ha guanyat mai el concurs sense haver descarregat algun castell.
6 - Persecució policial
Ja hem dit que el 1952 no es va entregar el trofeu. En l'edició següent, el 1954, l'episodi encara va ser més rocambolesc. La IV edició del concurs la va guanyar la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Els Nens del Vendrell van acabar en segona posició.
Els vendrellencs, però, van reclamar el trofeu que entenien que els pertocava de l'edició anterior. L'historiador casteller Salvador Arroyo explica que, mentre el jurat estudiava quina decisió prenia al respecte, un membre de la Colla Vella va estirar el trofeu i va intentar endur-se'l per força. L'incident va acabar amb persecució policial, detenció i trasllat a comissaria del casteller de la Vella. Poques hores després el van deixar en llibertat. Com s'ha dit anteriorment, els Nens del Vendrell van marxar sense trofeu.
7 - No tens entrada? Vine a fer pinya!
A la jornada de dissabte es preveuen unes 5.000 persones de públic. I a la de diumenge, 6.000. És sabut que les entrades del concurs volen. Per això alguns opten per viure l'experiència des de dins mateix d'una colla. I les colles també se'n beneficien.
Unes setmanes abans del certamen, les colles comencen les seves campanyes de "Vine a fer pinya al concurs!". El procediment és senzill i serveix per a qualsevol de les tres diades del concurs: vas a fer pinya amb una colla, et donen la seva samarreta, entrepà i trasllat amb autobús. A canvi, entres a la plaça amb la colla i fas pinya en les seves construccions.
Més de 100 mitjans de comunicació de 20 països diferents cobriran informativament el concurs. Si voleu seguir l'edició de diumenge de l'espectacle casteller més gran del món, ho podeu fer en directe amb tots els detalls, la informació i les imatges a 3CatInfo.
