Una condemnada a mort als EUA per un crim del 1995 sobreviu a dues injeccions letals

Rocambolesca història després de 30 anys al corredor de la mort als Estats Units. Christa Pike, condemnada el 1996 per un assassinat, ha sobreviscut a les dues dosis letals administrades aquest dimecres en el moment de l'execució i ha hagut de ser traslladada a l'hospital per rebre tractament.

L'autoritat de presons de Tennessee assegura que ha seguit el protocol establert per la llei, que no permet "procediments addicionals" més enllà de les dues tandes de la injecció letal de pentobarbital.

"Christa Pike ha estat transportada a un centre mèdic fora de les instal·lacions", diu el comunicat. Segons els advocats de Pike, la dona està rebent tractament a un centre hospitalari, però desconeixen el seu estat de salut.

Gairebé una hora després de rebre les injeccions, Pike encara respirava, segons testimonis, a qui, quan se n'han adonat, han fet abandonar les instal·lacions. Tori Gessner, que ho ha presenciat, ha dit que "res del que ha passat és normal".

Segons els periodistes presents, el protocol de Tennessee no contempla com procedir en aquests casos.

Si s'hagués dut a terme l'execució de Pike, hauria estat la primera execució d'una dona a Tennessee en almenys 200 anys.

Tennessee atura les execucions del 2026

Com a conseqüència del que ha passat, el governador de l'estat de Tennessee, Bill Lee, que és republicà, ha anunciat la suspensió temporal de les execucions previstes per aquest any.

"Dur a terme sentències imposades de forma legal està entre les responsabilitats més importants de l'estat i el poble de Tennessee espera que es faci, no només de manera legal i constitucional, sinó també efectiva", ha dit en un comunicat.

El governador ha demanat una investigació "exhaustiva" de l'execució fallida de Pike.

La de Christa Pike no és l'única execució fallida a Tennessee aquest any. El maig del 2026 Tony Carruthers tenia programada l'execució, també per injecció letal, i es a haver d'ajornar perquè els equips mèdics no van poder trobar-li una vena adequada per dur-ho a terme, tal com marca el protocol.

Suspensió de l'execució in extremis

A banda d'aquesta insòlita situació que s'ha viscut, també s'hi afegeix que, aquest mateix dimecres, quan faltaven aproximadament seixanta minuts per a subministrar-li la injecció letal, un tribunal federal d'apel·lacions dels Estats Units decidia suspendre l'execució de Pike, l'única dona amb una pena de mort que hi ha a Tennessee.

El tribunal l'aturava en sec, de forma temporal, per estudiar si admetia una petició de la defensa per tenir en compte l'abús físic i sexual que Christa Pike diu que va patir durant la infància.

Hores després, però, el Tribunal Suprem ha aixecat la suspensió i ha deixat novament via lliure a l'estat per aplicar la pena capital.

Condemnada per matar una companya d'estudis

Pike va ser condemnada a mort per l'assassinat el 1995 de Colleen Slemmer, de 19 anys, una companya d'estudis d'un centre de formació professional a Knoxville.

Segons el judici, Pike i dos joves més, entre ells el seu nòvio d'aleshores, Tadaryl Shipp, van portar Slemmer a un lloc apartat i la van matar.

El noi, que tenia 17 anys i era menor d'edat, va ser condemnat a cadena perpètua; mentre que l'altra jove va rebre la llibertat condicional a canvi de testificar contra els altres dos.

Un historial d'abusos sexuals

Tant la defensa de Christa Pike com Amnistia Internacional han denunciat que el jurat que la va condemnar a la pena capital no va tenir en compte el que consideren un llarg historial d'abusos sexuals i d'abandonament.

Tampoc es van tenir en compte, diuen, els seus diagnòstics posteriors de trastorn bipolar i trastorn d'estrès posttraumàtic.

Amnistia Internacional ha denunciat, a més, que els seus advocats d'ofici no van presentar prou proves atenuants dels abusos que han denunciat o de les seves conseqüències psicològiques.

El governador republicà de Tennessee, Bill Lee, va rebutjar dilluns les peticions d'indult de Christa Pike.

L'última execució d'una dona als Estats Units va ser la d'Amber McLaughlin, de 49 anys, a Missouri el 2023. Va ser també la primera dona trans executada al país.