Una infermera té cura d'un nadó prematur a la incubadora
La prematuritat d'un nadó sovint posa a prova la salut emocional i mental de la família (Pixabay)

800 grams de pes i 91 dies a l'UCI, el cas del René, un prematur extrem: "Passa molt poc i serà difícil"

A l'Hospital de Sant Pau tenen un servei pioner d'acompanyament psicològic que en els últims 25 anys ha donat suport a moltes parelles amb nadons prematurs
Periodista de 3CatInfo
4 min

Un 6% dels nadons que neixen a Catalunya són prematurs, és a dir, que neixen abans de la setmana 37 de gestació. La por, la incertesa i l'angoixa formen part de l'experiència de moltes famílies que tenen un fill que neix abans d'hora.

Per això a l'Hospital de Sant Pau tenen un servei pioner d'acompanyament psicològic a pares i mares que, en els últims 25 anys, ha permès acompanyar moltes famílies.

El fill de la Fàtima va néixer a les 25 setmanes de gestació i amb un pes de només 800 grams. Era un prematur extrem. Els metges de l'Hospital de Sant Pau li van dir que no li podrien garantir res, però que lluitarien.

A ella li va caure l'ànima als peus: "Em van dir: el que t'ha passat és molt fort. Passa molt poc i serà difícil. No et podem garantir res. Però de moment podem dir que respira i està viu."

En René va passar 91 dies ingressat a l'UCI, amb els pares al seu costat, dia i nit.

Van ser setmanes d'angoixa, de patiment i també de preguntar-se què havien fet malament: "Vaig patir molt amb aquest sentiment de fracàs i de culpa, i amb la psicòloga ho vam treballar moltíssim les primeres setmanes. Jo no ho hauria pogut fer mai, això d'intentar treure'm aquesta responsabilitat d'anticipació", explica la mare del nadó.

Aquest sentiment de culpa és molt habitual en mares de nens prematurs.

imatge d'un nadó prematur abans que el pesin
La incertesa i la por sovint es barregen amb el sentiment de culpa després d'un part prematur (Unsplash/Christian bowen)

Un programa d'acompanyament integral

A Sant Pau fa 25 anys que acompanyen famílies com la de la Fàtima. Ho fan amb tres psicòlogues de la Fundació Eulàlia Torras de Beà, integrades a l'equip de neonatologia.

Les psicòlogues del programa treballen coordinadament amb els equips de Neonatologia, Pediatria i altres professionals de l'Hospital per cuidar el vincle amb el nadó, donar suport emocional a la família i detectar precoçment possibles dificultats en el desenvolupament de l'infant.

També poden estar presents en alguns dels moments més delicats, com la comunicació d'un diagnòstic complex, la presa de decisions difícils o una pèrdua neonatal.

L'acompanyament pot començar abans del part, quan hi ha una gestació de risc. Continua durant l'ingrés hospitalari i, en molts casos, s'allarga fins que l'infant té set anys.

Salut mental i desenvolupament

El programa cobreix diferents fases al llarg dels anys amb un doble objectiu, que explica Joana Fernández, una de les psicòlogues: "Primer, vetllar per la salut mental de la família. Acompanyar en el vincle i en la criança, i després, en segon lloc, detectar possibles factors de risc en el desenvolupament del nadó o el nen. Perquè sabem que la prematuritat és un factor de risc per a moltes coses, com trastorns orgànics o del neurodesenvolupament."

I és que, segons la psicòloga, el vincle que s'estableix amb el nadó és determinant per a la salut mental, tant de la família com la de l'infant: "Sabem que establir un bon vincle amb el nadó a nivell general és un protector de la salut mental, tant del futur desenvolupament del nadó com de la salut mental de la família, i, per tant, que important és cuidar del vincle."

De fet, la formació d'un vincle sa i d'un vincle segur és l'objectiu principal de la nostra intervenció a l'UCI neonatal.

Adaptar-se a un esquema diferent

Els estudis demostren que les mares que tenen un part prematur poden presentar molts símptomes d'estrès i depressió i que en el seu cas es diagnostiquen més depressions postpart que en les maternitats en què no hi ha hagut complicacions.

Les mares han de reformular la imatge que s'havien fet de tenir un fill i això, segons la Joana Fernández, costa de fer: "Es trenca completament l'esquema que ells havien imaginat i de cop i volta es troben en un entorn completament diferent, en un entorn hospitalari ple de màquines".

"I amb un bebè amb una imatge diferent de la que ens havíem imaginat, del bebè rosadet i rodonet. És un bebè més petit", diu la psicòloga.

Imatge de la sala de Neonatologia d'un hospital en què es veuen fileres d'incubadores
Una sala de Neonatologia, amb una filera d'incubadores (Europa Press/Hospital de Manises)

I després, hi ha la imatge de l'UCI neonatal, molt més medicalitzada que una habitació normal.

La sensació és que entren en una nau espacial perquè és una UCI neonatal.

"Tot i que cuidem moltíssim la imatge pels pares, evidentment és un entorn mèdic", explica.

El 2025, l'UCI de Neonatologia de Sant Pau va registrar 216 ingressos i l'equip va fer més de 500 visites a consultes externes.

A Catalunya, dels poc més de 53.600 naixements que hi va haver el 2024, 3.200 van ser prematurs.

Temes relacionats

Avui és notícia

Més sobre Criança

Mostra-ho tot