Audiocontes a l'alça: una alternativa a les pantalles que estimula la imaginació i el llenguatge
Cada vegada hi ha més famílies que aposten pels audiocontes com a alternativa a les pantalles.
Només cal fer un cop d'ull a les dades: "Roda de contes" supera els 1,3 milions de descàrregues i és el programa més escoltat de Ràdio Roda; el pòdcast "Radiocontes" registra unes 20.000 escoltes mensuals, i l'últim capítol de "L'àvia pirata" té 25.590 escoltes.
Què guanya un infant quan escolta audiocontes? I quins audiocontes podem oferir a les criatures?
Imaginar allò que no veuen
L'Estel, d'11 anys, escolta audiocontes abans d'anar a dormir i mentre fa manualitats perquè l'ajuden a inspirar-se. En Quim, pare del Marçal i l'Estel, explica que les històries amplien el mapa de la vida dels seus fills: els mostren altres maneres de viure, de ser i d'estimar.
Quan escolten una història, els infants construeixen les seves pròpies imatges, explica David Bueno, fundador de la Càtedra de Neuroeducació a la Universitat de Barcelona:
Quan sentim qualsevol descripció, el cervell la fa seva i imagina allò.
Els audiocontes estimulen la imaginació i la creativitat. Diana Kerbelis, mestra i narradora al capdavant de "Roda de contes", reivindica una veu càlida que acompanyi i doni vida als personatges.
Assumpta Mercader, escriptora, actriu i veu de "L'àvia pirata", reclama bons arguments: les criatures volen bones històries. I Marta Catalan, guionista, veu de "Radiocontes" i presidenta de La Faula, hi afegeix un vocabulari ric que obri nous imaginaris.
Audiocontes i llibres: aliats o enemics?
La Gala, mare de l'Elna, explica que quan anaven de viatge amb la família van començar a escoltar "Vam fer història" i després "La dragoneta Papaxut".
Quan es tracta d'audiocontes basats en llibres, a casa tenen una condició: primer han d'haver llegit el llibre. L'Elna, de 10 anys, ha descobert els audiocontes de Harry Potter després de llegir-ne els llibres, i li han agradat molt.
Les famílies expliquen a Diana Kerbelis, la veu de "Roda de contes" que els infants els demanen anar a la biblioteca a buscar els contes que han escoltat. Després els llegeixen en veu alta i juguen a fer les veus dels personatges.
Els "Radiocontes" de Marta Catalan han arribat a la Cataescola de Berlín i algunes famílies que viuen a l'estranger li expliquen que els seus fills aprenen català gràcies al seu pòdcast. També han adaptat "La dragoneta Papaxut" a la llengua de signes catalana perquè en puguin gaudir els infants sords.
Les narradores reivindiquen no infantilitzar el llenguatge ni eliminar les paraules desconegudes: es poden explicar o acompanyar de sinònims. I el director de la Càtedra de Neuroeducació, David Bueno, afegeix: "El llenguatge s'estimula especialment quan un adult escolta una narració amb l'infant i després conversen sobre la història. Cal escoltar, però també tenir algú que t'escolti."
Emocionar-se i reconèixer-se en les històries
En Marçal, de 7 anys, tria "L'àvia pirata" perquè fan riure molt i expliquen acudits. La Maia, d'11, prefereix "Em dic Goa": "Tracta temes que crec que a mi alguns també em passen".
Diana Kerbelis ho veu en les peticions dels seus oients: volen humor, por, unicorns i aventures; volen emocionar-se. De vegades, aquesta emoció fa que els infants es facin seva la història.
Kerbelis explica el que li va passar quan narrava "El drac Pastanaga", una història sobre un nen que té por de la foscor. Va convidar els infants a compartir les seves pors i van acabar parlant, com recorda emocionada:
Jo em vaig quedar sense paraules i la història la van explicar ells.
Darrere dels personatges dels contes hi ha arquetips, expliquen les narradores. Representen qualitats humanes i conflictes que tots portem dins: "Per això en la llegenda de Sant Jordi, tots podem ser el cavaller, la princesa i el drac."
Lamenten que deixem d'explicar contes quan els infants creixen, cap als 9 anys, just quan poden començar a comprendre aquests significats. No són partidàries de retocar les històries per fer-les políticament correctes, sinó de comentar-les, contextualitzar-les i triar el moment adequat per explicar-les.
"Me'l tornes a posar?"
La Laura, mare del Marçal i l'Estel, descriu els audiocontes com "la banda sonora" que els acompanya en viatges i estones lliures. A casa seva fins i tot van convertir l'emissió de "Roda de Contes" en una cita setmanal.
Marta Catalan destaca aquests moments en què petits i grans entren junts en un univers imaginari i després en poden parlar. A les sessions presencials, aquesta complicitat es converteix en un gest espontani. Assumpta Mercader explica que, molt sovint, quan acaba un conte, els infants s'alcen i l'abracen com a mostra d'agraïment.
També hi ha espai per escoltar sols, però les narradores defensen que els audiocontes haurien d'acompanyar la relació amb els adults. I per què les ciratures demanen sempre el mateix conte? Assumpta Mercader ho compara amb voler sentir la cançó preferida en un concert, encara que ja la sapiguem de memòria:
Els infants es fan seva la història i volen reviure aquell moment de felicitat.
"Detox" de pantalles amb audiocontes
La narradora de "Roda de Contes", Diana Kerbelis, observa que a alguns infants els costa mantenir l'atenció i busquen històries més superficials. Assumpta Mercader defensa que els contes continuen triomfant: el repte és fer-los entrar en la història.
Marta Catalan demana àudios sense imatges a les escoles i reivindica:
Els contes i la música no es miren, s'escolten.
Els audiocontes permeten deixar les pantalles de banda i donar espai a l'escolta. Algunes famílies demanen vídeos a Kerbelis perquè als fills els costa escoltar sense imatges. Ella s'hi nega i els convida a ensenyar-los a escoltar.
Catalan proposa un "detox" de pantalles amb audiocontes: al principi pot costar, però poden acabar immersos en la història. Mercader reivindica el poder de la paraula: als instituts narra sense cap pantalla.
Pòdcasts de contes per triar i remenar
L'Aura, de 7 anys, escolta els "Contes desexplicats" als viatges llargs: li agraden perquè els expliquen "com al revés". Les narradores noten que les escoltes pugen durant les vacances.
També hi ha els "Contes de Mirmanda", de Ràdio Gelida; "Catacric Catacrac" i les històries en àudio de "Tatano", "Cavall Fort" i "Namaka".
Rosa Torres, cap de continguts infantils de 3Cat, reivindica els beneficis lingüístics de la ficció sonora. I destaca les propostes de 3Cat i SX3:
"Explica'm un Mic", per als més petits
"Vall Enforcall", aventures amb fantasia, misteri i humor
"Em dic Goa", basat en les novel·les de Míriam Tirado sobre l'adolescència
"Elyndor", que connecta l'assetjament escolar amb un regne de princeses
I anuncia l'estrena del conte "A la vora del foc", que recupera llegendes catalanes i històries de tradició oral vinculades a diferents punts del territori, i nous capítols del "Mic" i d'"Em dic Goa".
A Catalunya Ràdio hi ha també els contes del Premi Pilarín Bayés, creats i narrats per alumnes de primària i presentats per la il·lustradora, i que fomenten l'escriptura, la imaginació i l'educació en valors a les escoles.
Les narradores reclamen suport per crear més produccions en català i reivindiquen la màgia dels contes: una veu, algú que escolta i una història que pren vida en la seva imaginació.
