Els 5 errors que els adults cometem amb els infants, segons el pedagog Francesco Tonucci

Diu Francesco Tonucci que escoltar de veritat els nens i les nenes ens dona pistes sobre alguns dels principals errors que cometem els adults. Pel pedagog, és essencial recuperar els carrers i les places per a la canalla i per al joc. I incloure també la participació real dels infants a l'agenda de les polítiques públiques, la ciutat i l'escola.

Amb motiu del Congrés Internacional de ciutats educadores, de Granollers, a "L'ofici d'educar" conversem amb Tonucci, mestre, investigador, il·lustrador, i referent internacional en la defensa aferrissada de la infància.

És el creador del projecte "La ciutat dels infants", a Itàlia, Espanya i Llatinoamèrica, perquè assegura que una ciutat pensada per a les criatures millora la vida de tota la comunitat.

Primer error adult: "No prioritzar el joc"

El joc és l'experiència més important de la vida. El nen aprèn a parlar a través del joc i a sentir-se vist i reconegut per l'efecte màgic de cridar els pares i que apareguin, com un joc, explica Francesco Tonucci al Congrés de Ciutats Educadores de Granollers.

L'infant és capaç de jugar amb qualsevol cosa, i tot el que li falta s'ho inventa, assegura el pedagog: "Només un nen pot veure un cavall en una escombra, i per això és ridícul que a les botigues de joguines hi hagi escombres amb cap de cavall. Ens pensem que podem enganyar els nens, però allò mai serà un cavall".

El joc desapareix de la ciutat quan els infants no poden sortir a jugar al carrer, lamenta Tonucci.

És al carrer on els infants aprenen a barallar-se, i també a fer les paus, perquè l'endemà han de seguir jugant, explica Francesco Tonucci, abanderat de les ciutats educadores: "Portem els nens i nenes al parc perquè es cansin, però el nen que juga no es cansa mai, no té gana ni pipí. Si es cansa, és que no és joc"

En lloc d'això, la proposta del pedagog és posar terra, arbres, herba i la fauna que hi habita per facilitar el joc lliure de la criatura.

Segon error adult: "Viure sota la por"

El que fan els nens i nenes és obeir per assegurar-se l'aprovació adulta, i es mengen els "ja n'hi ha prou".

Frases que són, segons Tonucci, com una càrrega explosiva i perillosa que se'ls acumula a dins: "La nostra missió és ajudar que surtin aquests 'prous' reprimits dels nens, i ho fan quan els donem la paraula de veritat, i llavors ens assenyalen els errors adults".

Un dels grans errors adults és viure sota la por, assegura el pedagog.

Però el risc ajuda a créixer. Gatejar, explorar, embrutar-se, defensa Tonucci: "Imagineu un infant petit davant d'una escala, no és un aspirant a suïcida, està capacitat per encarar aquest perill i superar-lo amb èxit."

Els mitjans de comunicació han fet de la por un espectacle, i es dedica molt temps i espai a mostrar les notícies més negatives del món –com els homicidis– fomentant la idea que les ciutats són perilloses, reflexiona.

Una idea que no es correspon amb les dades, lamenta Tonucci "Si desapareixen els nens, perdem una incomoditat, perquè és cert que els infants són incòmodes, se'ls ha de cuidar i no deixen dormir, però també són meravellosos!"

La mateixa pèrdua es produeix a l'ecosistema de les ciutats, segons el pedagog: "I a la ciutat és el mateix: quan no hi ha nens, els adults som més lliures. De fet, el pitjor que sabem fer. Amb els nens presents no, ells són com reguladors d'emocions i ens obliguen a ser millors".

S'ha comprovat científicament que en llocs d'alt perill social l'experiència d'autonomia dels nens per anar a l'escola, involucrant-hi els comerciants, ha fet baixar més d'un 50% la violència i els delictes del carrer, assegura Tonucci.

Tercer error adult: "No escoltar de veritat els infants"

Hem d'entendre les peticions reals de les criatures i distingir-les dels suggeriments del mercat, proposa Francesco Tonucci: "Sovint els nens no són capaços d'expressar les seves necessitats, com sortir al carrer a jugar i, en canvi, demanen amb insistència el que la publicitat els posa al cap. I els pares cauen a la trampa i els ho donen."

Segons la Convenció dels drets de l'infant, ratificada per la majoria de països, escoltar els nens i consultar-los quan es prenen decisions que els afecten és un dret reconegut. No respectar-ho, com va passar durant la pandèmia, és una il·legalitat, assegura Tonucci.

En aquesta línia, hi ha ciutats com Fano, Pontevedra, Barcelona o Granollers, on els infants sí que participen en les decisions reals de la ciutat, i les seves propostes han generat canvis, explica Tonucci: "Hi ha el risc de decepció, si no tenim en compte les seves propostes; mentre que, quan els fas cas, es fa el miracle i se senten ciutadans".

Si fem les coses per als nens tal com ells ho necessiten "estalviem diners, tenim menys agendes plenes d'extraescolars, i tenim més temps. Perquè quan els nens juguen amb els seus iguals al parc, els adults recuperem el nostre temps", afegeix el pedagog.

Quart error adult: "Seguir amb l'escola de sempre"

La Convenció dels drets de l'infant garanteix la igualtat d'oportunitats, a partir d'una escola obligatòria i gratuïta per tothom, ens recorda el pedagog Francesco Tonucci: "I diu que l'objectiu de l'educació –que involucra escola, família i ciutat– és desenvolupar la personalitat de cada nen, vocacions, habilitats, actituds fins al màxim de les seves possibilitats".

Com encaixa això amb un programa únic per a tothom? Doncs escoltant totes i cadascuna de les criatures, proposa Tonucci: "Això és incompatible amb la idea de passar 4 o 6 hores asseguts en un pupitre per ensenyar-los el que pensem que és correcte, i que no té res a veure amb la seva personalitat."

A l'escola tot està programat, organitzat i previst, i s'entén que els nens i nenes són com recipients buits els quals cal omplir amb coneixements, lamenta el pedagog Francesco Tonucci: "Els currículums de l'escola no tenen res a veure amb les motivacions dels alumnes ni l'experiència que viuen fora de l'escola o de camí al centre".

Cinquè error adult: "Deixar-los créixer entre pantalles"

La tecnologia ha irromput a la vida dels infants des del moment que neixen, reconeix Francesco Tonucci: "Una mare que està donant el pit, quan el nen para de mamar per buscar el contacte amb la mare, si ella està mirant el mòbil es perd aquell diàleg de mirades tan bonic".

Segons Tonucci, hem de reconèixer que la tecnologia és un gran perill per a la infància, perquè a xarxes hi és tot, i els infants hi poden trobar el pitjor: "Avui dia, el nen que té un mòbil, mogut per la curiositat, també busca transgredir, però s'ha de topar amb les conseqüències perquè pugui construir el seu sentit moral", explica.

Per compensar l'efecte pantalles, cal recuperar l'espai del carrer per als infants. Ha de tenir una dimensió política, reivindica Francesco Tonucci: "Si fos alcalde o ministre d'Educació, faria tot el que calgués perquè els infants recuperin el seu temps lliure, el carrer i el joc".

Francesco Tonucci és autor de nombrosos llibres, com "La ciutat dels infants", "Quan els infants diuen prou!" o "Frato, 40 anys amb ulls d'infant". És la veu crítica dels infants en vinyetes que assenyalen els errors adults. I ha rebut grans reconeixements, com el de Commendatore della Republica italiana; el Premi Marta Mata de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, i diversos honoris causa en universitats, com la de Lleida.