El cas Maricarmen: d'un contracte de renda antiga a un desnonament convertit en símbol
Ha estat la setmana de Maricarmen. Amb 87 anys i una discapacitat, Maricarmen Abascal va ser desnonada dimecres de l'habitatge del carrer Alcalde Sáinz de Baranda, al districte del Retiro de Madrid, on havia viscut els últims 70 anys. Aquell dia, un cop ja s'havia executat el desnonament, la Maricarmen va ser traslladada en llitera cap a l'hospital Gregorio Marañon.
L'expulsió de la Maricarmen del pis on havia viscut pràcticament tota la vida s'ha convertit en un símbol de la crisi de l'habitatge.
Un contracte de renda antiga
Maricarmen Abascal vivia des de 1956 al pis del Retiro, regulat originalment amb un contracte de renda antiga. Inicialment, el contracte estava a nom del seu pare i, quan aquest va morir, el 1960, es va subrogar a la seva mare. Finalment, va passar a nom de la Maricarmen quan va morir la mare, l'any 2005, amb el vistiplau del propietari d'aleshores.
L'any 2018, l'edifici es va vendre a la immobiliària Renta Corporación i, posteriorment, a la societat immobiliària Urbagestión Desarrollo e Inversión SL.
Abans que Urbagestión adquirís l'habitatge, la Maricarmen va tenir l'opció de comprar-lo per 247.000 euros. Però als 80 anys i sense familiars que l'avalessin "no podia accedir a una hipoteca", segons ha explicat la seva advocada, Beatriz Duro.
L'advocada assegura que si la immobiliària va poder comprar l'habitatge a aquest preu, molt per sota del valor de mercat, va ser perquè hi havia un contracte de renda antiga i ells n'eren conscients.
El cas arriba als tribunals
L'any 2020, Urbagestión va portar el cas als tribunals al·legant que la segona subrogació del lloguer ja havia caducat segons la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU), de 1994.
La llei contempla successions en el contracte, però estableix límits i excepcions en determinades circumstàncies.
En un primer moment, la justícia es va pronunciar a favor de la Maricarmen, però les apel·lacions a l'Audiència Provincial i al Suprem van donar la raó a l'empresa. La sentència del Suprem, l'any 2013, va obrir la porta al desnonament.
Una discapacitat del 50%
La LAU preveu la prolongació del contracte fins a la mort del fill subrogat si té un grau de discapacitat del 65%.
L'any 2021, a la Maricarmen se li va reconèixer un grau de discapacitat del 50%, insuficient per acollir-se a aquesta excepció de la llei.
En un comunicat, Urbagestión sosté que, quan hi va haver la subrogació del contracte l'any 2005, a la llogatera no se li havia reconegut cap grau de discapacitat. EFE Verifica, però, assenyala que el Suprem va establir l'any 2014 que el reconeixement de la discapacitat podia ser posterior a la mort de l'arrendatari, sempre que fos en el grau exigit.
Canvi del preu del lloguer
La nova propietat va exigir a Maricarmen un lloguer mensual molt més alt. Inicialment, el va apujar fins a 2.650 euros, segons apunten col·lectius de suport a la dona, però finalment ho va deixar en 1.650. És, però, una quantitat inassumible per a Maricarmen, que té uns ingressos que es limiten a una pensió de 1.450 euros, segons apunten fonts properes.
Els darrers dies, Urbagestión ha negat haver exigit a Maricarmen un lloguer superior al que abonava. Posteriorment, però, també ha dit que el contracte era il·legal des de la sentència del Suprem del desembre de 2023 i que van buscar "una sortida acordada, inclosa la possibilitat d'un nou lloguer amb una renda entre un 40% i un 50% per sota del preu de mercat".
3CatInfo ha intentat contactar diverses vegades amb els advocats d'Urbagestión, sense obtenir resultats.
Últims intents per evitar el desnonament
Fins a tres ocasions es va aconseguir aturar el desnonament, segons ha explicat a 3CatInfo el Sindicat de Llogateres de Madrid. Aquest dimecres, en el quart intent, no es va poder frenar. Fins a l'últim moment es van posar diverses opcions sobre la taula per evitar-ho, però la propietat va rebutjar-les totes, segons va denunciar l'advocada de la Maricarmen el mateix dia del desnonament. També un ajornament de quinze dies perquè la dona pogués recollir les seves coses.
El ministeri d'Habitatge, a través de l'empresa pública Casa 47, es va oferir per comprar el pis o bé pagar part del lloguer. Davant les negatives, més tard es va oferir per mediar entre l'empresa i la llogatera. Urbagestión va negar en un comunicat haver rebut cap oferta, però el ministeri ho va desmentir a El País.
Hores abans d'executar el desnonament, en uns missatges de whatsapp que publica ElDiario.es, la presidenta de Casa 47, Maribel Ramos, intentava contactar amb la immobiliària per frenar el desallotjament que aleshores ja era imminent.
Una possibilitat que es va plantejar en la conversa va ser l'oferta d'una escriptora que es vol mantenir en l'anonimat per assumir la diferència entre el lloguer que pagava la Maricarmen i el que demanava l'empresa propietària de manera vitalícia. També el pianista James Rhodes va dir a TVE que va negociar amb Urbagestión i es va oferir a comprar l'habitatge "a un preu raonable de mercat" per frenar el desnonament. L'empresa ho va rebutjar.
Quines alternatives li queden a la Maricarmen
Aquest divendres, Urbagestión va fer "una proposta d'urgència" a l'Ajuntament de Madrid perquè la Maricarmen pugui tornar a casa. El retorn passaria per incorporar el pis al programa Reviva, que impulsa el consistori per recuperar els habitatges buits i augmentar l'oferta de lloguer. Tanmateix, l'empresa municipal d'habitatge de Madrid (EMVS Madrid) va respondre que era una opció "inviable en els termes plantejats".
Una altra possibilitat és ingressar en una residència, una opció que la llogatera rebutja, segons ha explicat la seva advocada.
Una darrera alternativa, també de difícil viabilitat, és traslladar-se a casa d'un cosí de prop de 80 anys, que viu amb la seva dona a Segòvia en un pis d'un sol dormitori.
El "decret Maricarmen"
La commoció provocada pel desnonament de Maricarmen Abascal ha provocat moviments al tauler polític. Enmig de protestes al carrer i la pressió dels partits d'esquerres –entre els quals Sumar, soci de govern del PSOE–, el ministeri d'Habitatge treballa per portar al Consell de Ministres d'aquest dimarts un decret que ja s'ha batejat com el "decret Maricarmen".
L'executiu tenia la intenció d'aprovar el decret d'habitatge al juliol, però la falta de suports parlamentaris va fer que ho aparqués. Aquest any, el Congrés dels Diputats ha tombat tres decrets d'habitatge per ampliar la moratòria de desnonaments a famílies vulnerables. El darrer, a l'abril, amb el vot en contra del PP, Vox i Junts. Aquests dies, la Moncloa negocia amb Junts un nou decret que inclogui la suspensió de desnonaments "quan la propietat de l'edifici és un fons voltor".
Mentrestant, tres dies després del desnonament, la Maricarmen encara és a l'hospital i no sap on anirà quan rebi l'alta. Des d'allà, ha reclamat a Pedro Sánchez que el govern espanyol aprovi aquest dimarts un decret que sigui "el primer pas per acabar amb el sistema" que ha permès que fos desnonada.
En un vídeo difós pel Sindicat de Llogateres, Maricarmen ha demanat a tothom que signi la petició online que exigeix l'aprovació del decret i també ha animat a participar en la protesta d'aquest dissabte a la tarda a Madrid.
