Polèmic desnonament de la Maricarmen, la veïna de 87 anys que en porta 70 al mateix pis de Madrid
Té 87 anys i en porta més de 70 vivint al mateix pis del barri madrileny del Retiro. Aquest dimecres, però, ha estat desnonada després que una empresa va adquirir-ne la propietat i li va apujar el lloguer de 500 a 1.650 euros.
És la quarta vegada que intentaven desnonar la Maricarmen d'una casa on viu des dels 16 anys i ni les gestions de l'administració ni la força de l'activisme ho han pogut evitar.
Segons la Delegació del Govern, unes 400 persones han passat la nit davant del seu portal, convocades pel Sindicat de Llogateres de Madrid, i hi han continuat aplegades aquest matí.
Entre els manifestants, hi havia cares conegudes, com els actors Juan Diego Botto, Carlos Bardem i Sergio Peris Mencheta, la diputada de Podem Irene Montero, el diputat de Sumar Enrique Santiago, la comunicadora Inés Hernand, el còmic Ignatius o la cantant Ana Belén.
L'habitatge torna a remoure el terreny polític
El desnonament ha coincidit amb el debat polític d'aquest dimecres al Congrés. Els socialistes han culpat les comunitats governades pel PP, com la de Madrid, per no aplicar la llei de l'habitatge.
La ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez, ha assegurat que han mediat per adquirir el pis de la Maricarmen, però que l'empresa propietària es "burla de les administracions públiques i de la ciutadania perquè té una presidenta que els protegeix", en al·lusió a Ayuso.
Justament, aquest dimarts, la presidenta madrilenya va anar a una fira del sector immobiliari on va presumir de la política d'habitatge de la Comunitat de Madrid, va rebutjar "l'intervencionisme estatal" i va carregar contra la llei d'habitatge: "Ni tutelem ni dirigim, defensem la mirada liberal de la vida".
La propietat és sagrada.
El decret d'habitatge es va encallar al Congrés quan PP, Vox i Junts hi van votar en contra i el PNB es va abstenir. A finals de juliol, el govern espanyol va decidir ajornar-ho fins al setembre per manca de suports.
Des de l'estiu, Sumar i Podem intenten resoldre alguns serrells, però les negociacions amb els grups no han fructificat. Ara, Sumar reclama prémer l'accelerador i dur-lo dimarts vinent al Consell de Ministres.
Tensió durant el desnonament
El desnonament de la Maricarmen ha acabat una mica abans de la una del migdia. Mentre esperaven la comitiva judicial, s'han viscut moments de tensió i empentes amb l'arribada dels agents de la Policia Nacional.
Els antidisturbis han començat a fer fora els manifestants i a dispersar els accessos a l'immoble.
El Sindicat de Llogateres ha denunciat un dispositiu del tot desproporcionat i la violència emprada per part de la policia.
La Delegació del Govern s'ha volgut desmarcar d'aquest operatiu i ha dit que la Policia Nacional actua sota mandat judicial.
Els manifestants han cridat consignes contra el govern madrileny i la polèmica amb l'àtic de la presidenta, Isabel Díaz Ayuso: "L'àtic de l'Ayuso, per a la Maricarmen".
La nova propietat volia apujar el lloguer un 250%
El pare de la Maricarmen va firmar un contracte de lloguer el 1956. Un cop va morir, el contracte es va subrogar a la seva dona i, després, a la Maricarmen, amb les mateixes condicions durant gairebé vint anys.
És un dels contractes coneguts com a "renda antiga". Tot i que la Maricarmen té una discapacitat del 50%, el Tribunal Suprem va acabar donant la raó a l'empresa inversora i la Maricarmen ja no pot presentar més recursos judicials, per això aquest desnonament seria el definitiu.
El 2020, la propietat de l'edifici va passar a Urbagestión, un fons voltor que, segons alguns col·lectius de suport, va intentar augmentar el lloguer del pis un 250%: dels 500 euros de lloguer actuals passava a 2.650. Finalment, li va rebaixar a 1.650.
La Maricarmen ha agraït el suport del Sindicat de Llogateres: "Lluiteu, no us quedeu a casa, lluiteu pel vostre habitatge, que tenim dret a viure". I ha afegit: "La gent no vol àtics, vol pisos on viure".
Una escriptora s'ha ofert a pagar-li el lloguer
L'advocada de la dona ha explicat que la propietat ha rebutjat aturar el desnonament per motius humanitaris i tampoc ha acceptat concedir un termini d'entre quinze dies i un mes perquè pogués abandonar el pis de manera "digna" i retirar-ne les pertinences.
Una escriptora reconeguda, que ha preferit mantenir-se en l'anonimat, s'ha ofert sense èxit a pagar la diferència del lloguer de manera vitalícia.
La proposta era que la Maricarmen continuï pagant els 500 euros mensuals i que ella cobreixi la diferència fins a arribar a la quantitat que en reclama la propietat, però amb això tampoc n'hi ha hagut prou per frenar el desnonament.
En l'últim intent de desnonament, al juny, l'ONU ja va reclamar a l'Estat espanyol que l'aturés i busqués una solució.
