L'ONU retreu als governs la seva lentitud en l'obertura de la cimera del clima

Les Nacions Unides han obert aquest dilluns la cimera anual del clima COP31 a Antalya (Turquia) retraient als governs la lentitud amb què estan actuant per frenar un escalfament global cada cop més accelerat i mortífer.

"La urgència del moment ens obliga a avançar. L'escalfament global està provocant danys arreu. La tragèdia del Nepal s'ha sumat a un catàleg de desastres en contínua expansió que impacten en comunitats de totes les regions", ha assegurat Simon Stiell, secretari executiu de l'ONU pel Canvi Climàtic.

Una vegada més la COP s'anuncia com la cimera que farà el salt per implementar els compromisos subscrits per prop de 200 països en tres dècades de converses.

D'on partim i què podem esperar de la COP31?

Deu anys després de l'Acord de París, i amb trenta anys de negociacions climàtiques, els grans acords polítics estan presos i cal aplicar-los.

Ara mateix tots els països tenen polítiques climàtiques i estan obligats a retre comptes davant la comunitat internacional sobre els compromisos assumits, bàsicament sobre com redueixen les emissions.

Però el ritme és molt més lent del que caldria i això passa mentre es multipliquen els efectes del canvi climàtic i creix el pes d'opcions polítiques que fins i tot s'atreveixen a negar l'existència del problema.

Sobre el que podem esperar d'aquesta COP, el president de la cimera, el ministre de Medi Ambient de Turquia, promet que aquest cop sí que aconseguiran transformar els acords de les cimeres del clima en resultats reals, però el context geopolític no ho posarà fàcil.

Hi ha guerres obertes al planeta –l'Iran, Ucraïna o Israel– i un actor molt important, els Estats Units –segon emissor mundial–, ha sortit de l'Acord de París i ha abandonat l'acord marc de les Nacions Unides, així que no se l'espera a la COP.

Són factors que condicionen molt el que es pugui acordar a Turquia. Ningú voldrà comprometre's a fer sacrificis si un dels màxims responsables de la crisi climàtica no ho fa.

Tot i això, el resultat de les eleccions de midterm als Estats Units apunten a un canvi de tendència que encara no veurem, però que els negociadors climàtics esperen que tingui efectes positius en cimeres posteriors.

Perquè els acords de la COP s'han de pactar amb el consens de tots els països i són vinculants. És a dir, són compromisos que si un país no compleix podria acabar condemnat, almenys teòricament, per un tribunal internacional.

Ara bé, que no es pugui avançar en aquesta línia, la dels acords que s'han de prendre per consens de 200 països, no vol dir que no s'esperi res de la COP. De fet, cada vegada més, en aquestes cimeres sorgeixen iniciatives paral·leles, al marge de l'agenda.

És el que va passar l'any passat al Brasil amb els fulls de ruta per frenar la desforestació i abandonar els combustibles fòssils o amb la convocatòria d'una cimera paral·lela a Colòmbia del grup de països que estan disposats a abandonar gas, petroli i carbó, i que volen pactar com fer-ho.

Com poden influir en les negociacions els últims estudis?

Aquesta és la primera COP que se celebra després que les Nacions Unides, i no només els científics, hagin reconegut que a curt termini ja sobrepassarem el grau i mig d'escalfament i que com a molt podem aspirar a revertir-ho si fem una retallada dràstica i urgent de les emissions.

I això afegeix pressió, però no garanteix resultats. El secretari general de l'ONU, António Guterres, en un missatge aquest mateix dilluns, ha demanat als negociadors i als governs que estiguin a l'altura del que requereix aquesta crisi.

Els ha recordat que amb el Niño la situació encara es pot agreujar més i un cop més els ha demanat que accelerin la reducció d'emissions, l'abandó dels combustibles fòssils i el finançament als països vulnerables perquè puguin adaptar-se a aquesta nova realitat climàtica i atenuar-ne els efectes. El seu advertiment va en la mateixa línia que l'informe sobre l'estat del clima al món que ha presentat a la COP31 l'Organització Meteorològica Mundial. L'estudi ha confirmat que el planeta ja encadena 12 anys de calor de rècord i que el 2027 encara serà pitjor.

També hauria d'afegir pressió tot el que hem viscut des de l'última COP, temperatures extremes i morts associades a la calor, danes cada cop més freqüents i intenses, incendis forestals que escapen de la capacitat d'extinció dels bombers o el desastre del Nepal d'aquest any. Són catàstrofes que es cobren vides i que impacten en l'economia.

Segons l'OCDE, en els últims sis anys, els desastres naturals atribuïbles a sequeres, inundacions o la calor extrema s'han cobrat més de 330.000 vides i el seu cost ha rondat els 250.000 milions de dòlars.

Ara bé, per molt que a les cimeres del clima s'arribi a acords, al final l'aplicació del que es decideix depèn dels governs i de la seva acció climàtica i, per tant, també del vot a les eleccions i del que, com a ciutadans, s'estigui disposat a assumir.

A Catalunya, per exemple, la reducció d'emissions està pràcticament estancada. L'any passat van ser un 1% menys que el 2024. Una baixada del tot insuficient per assolir els objectius climàtics fixats per al 2030, que preveuen retallar un 29% les emissions respecte del 1990.

Què s'hauria de fer per reduir les emissions?

Globalment, d'aquí al 2030 s'haurien de retallar un 18% respecte a les del 2025, i el 2035, és a dir en 9 anys, un 45%. Ara mateix, amb els compromisos de reducció que han presentat els països només es rebaixen un 15%. Això és 30 punts per sota del que es necessita per no anar encara més enllà dels 1,7 o 1,8 graus d'escalfament.

Una de les claus per aconseguir frenar aquest escalfament, segurament la més important, està en l'abandó dels combustibles fòssils acordat a Dubai però que fins ara no s'ha concretat com es farà.

El Brasil ha presentat un full de ruta amb instruccions pràctiques per als països que decideixin deixar petroli, gas i carbó, però ningú està obligat a seguir-lo i no s'espera que aquesta COP aconsegueixi cap compromís en aquesta línia.

El que sí que hi ha sobre la taula és una proposta de la presidència perquè el 2035 el 35% de la demanda energètica sigui elèctrica. Ara estem al voltant del 20%.

Els experts hi veuen una bona estratègia per connectar la reducció d'emissions amb la seguretat energètica, perquè les renovables disminueixen la dependència de subministraments exposats a guerres i bloquejos, com el de l'estret d'Ormuz, i a més no generen emissions.

El finançament, un dels temes clàssics de les COP

Des de la COP29, la que es va fer a Bakú, hi ha compromesos 300.000 milions d'euros públics anuals a partir del 2035 per ajudar països en vies de desenvolupament tant en la reducció d'emissions i l'adaptació al canvi climàtic, com en sistemes d'alerta per a la població o climatització.

Segons l'últim informe de les Nacions Unides, ara mateix aquest finançament ronda els 30.000 milions, només una desena part del que hi ha compromès i, a més, bona part s'orienta a inversions per mitigar els efectes –i no l'adaptació– perquè són les que donen retorn.

El dilema és que construir un parc eòlic al Nepal genera beneficis pels ingressos de l'energia que es genera, però invertir en un sistema d'alerta per inundacions pot salvar moltes vides però no té el mateix retorn econòmic.

A tot això s'afegeix que, en general, aquests països tenen unes emissions baixíssimes i per tant les inversions en mitigació tenen una incidència limitada però, en canvi, pateixen molt els efectes del canvi climàtic i necessiten ajuda per adaptar-s'hi.

Com anirà la cimera?

Aquest dilluns s'ha fet la inauguració i dimecres i dijous desembarcaran a Antalya els caps d'estat i de govern de gairebé tots els països que participen en la cimera.

Aquesta primera setmana és la que s'aprofita per fer anuncis d'acords entre països o dels països amfitrions i la segona és quan es tanquen els acords.