El Suprem manté el vot als fills dels nacionalitzats amb la llei de nets que viuen a l'estranger
Finalment, els descendents d'exiliats nacionalitzats a través de la llei de nets que viuen a l'estranger podran votar el 29N, un fet que afecta unes 190.000 persones.
A diferència dels seus pares, nacionalitzats per una disposició de la llei de memòria democràtica del 2022 i als qui el Suprem va suspendre cautelarment el dret a vot, els seus fills sí que podran votar.
El Suprem rebutja així la petició de Vox i de Iustitita Europa. La secció quarta del contenciós de l'alt tribunal argumenta que la petició s'ha fet una setmana abans de començar la campanya i quan ha passat ja més de la meitat del període electoral.
El TS manté la suspensió de vot dels nacionalitzats per la llei de nets
Tot i això, el TS també ha rebutjat les al·legacions de diverses associacions i particulars que van sol·licitar reconsiderar la suspensió cautelar del dret a vot dels nacionalitzats per la llei de nets, de manera que la negativa que acudeixin a les urnes continua vigent.
En aquest sentit, aquest tribunal ja va requerir al govern espanyol la identitat de les 163.355 persones afectades en considerar-ho un fet "fonamental per a la correcta conformació del cens electoral de referència".
De tots ells, només podran votar el que certifiquin que són fills o nets d'exiliats per raons polítiques, ideològiques, de creença o orientació sexual.
Una decisió que el TS va prendre després que Vox i el moviment polític Iustitia Europa recorreguessin la instrucció del govern espanyol, en la qual presumia la condició d'exiliat a tots els espanyols que van sortir entre el 18 de juliol de 1936 i el 31 de desembre de 1955, amb la qual cosa no era necessari provar l'exili mitjançant documents per acollir-se a la llei de nets.
