Suspès cautelarment el dret de vot als beneficiaris de la llei de nets per un recurs de Vox al Suprem
El Tribunal Suprem (TS) paralitza de forma cautelar la inscripció al Cens Electoral de Residents Absents (CERA) de les persones que van obtenir la nacionalitat espanyola arran de la llei de nets.
Limita, així, el dret a vot d'aquells que han aconseguit la nacionalitat espanyola per ser fills i nets dels exiliats o perseguits durant la Guerra Civil.
Així ho ha acordat la sala contenciosa administrativa del Suprem i ho ha fet públic aquest dimarts, després d'estimar parcialment una petició de Vox i el partit Iustitia Europa de suspendre de manera "immediata" la inscripció d'aquest col·lectiu al cens.
L'alt tribunal ha acceptat paralitzar la inscripció automàtica dels nous nacionalitzats fins que es dicti una sentència definitiva, però estableix una excepció: la suspensió no afectarà aquells que en els consolats acreditin que són fills o nets d'exiliats.
Amb aquesta decisió, les persones que hagin obtingut la nacionalitat a través de la llei de nets continuaran la tramitació del seu expedient d'inscripció en l'anomenat Cens Electoral de Residents Absents i, un cop finalitzat l'expedient, la inscripció quedarà suspesa fins que es dicti sentència ferma.
En el cas de les persones que ja estiguin inscrites en el CERA, se suspenen els efectes electorals també fins que es dicti sentència.
S'espera que d'aquí uns dies es coneguin els arguments que han portat els jutges a estimar parcialment la mesura cautelar sol·licitada per Vox i Iustitia Europa.
La reacció dels partits
El PP ha mostrat la seva satisfacció amb la mesura perquè creu que, amb aquesta decisió, el Tribunal Suprem ha frenat un "intent" del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, d'"alterar" les eleccions.
Des de l'executiu espanyol, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha demanat al Tribunal Suprem que prengui una decisió definitiva sobre la qüestió abans de les eleccions generals de l'any vinent. Creu que no s'haurien d'haver adoptat aquestes mesures cautelars i considera que la decisió de l'alt tribunal és d'"una enorme transcendència".
També Sumar veu una "deriva antidemocràtica" en la decisió del Suprem, en restringir el vot a persones amb la nacionalitat espanyola.
Per contra, el partit d'extrema dreta Vox presumeix d'haver evitat una "manipulació" del cens electoral amb la llei de nets: "Hem aturat l'objectiu de Pedro Sánchez de dur a terme un cop en les properes eleccions generals, a través de l'adulteració del cens."
La llei de nets
La llei de nets es va aprovar el 2022 i preveu que puguin aconseguir la nacionalitat espanyola els fills i nets dels exiliats o perseguits durant la Guerra Civil.
També recull la possibilitat d'oferir la nacionalitat als fills de mares espanyoles que van perdre la nacionalitat per casar-se amb estrangers i als fills majors d'edat de persones que van aconseguir la nacionalitat amb l'anterior llei de memòria històrica, que es va aprovar el 2007.
El termini per demanar la nacionalitat espanyola mitjançant aquest procediment va finalitzar l'octubre del 2025 i els últims dies en què encara es podia sol·licitar es van formar llargues cues als consolats espanyols.
Segons les dades oficials del Ministeri d'Afers Exteriors, des de l'any 2022, la llei de nets ha sumat més d'1,2 milions de sol·licituds a l'estranger, de les quals s'han aprovat 571.761 nacionalitats, principalment concentrades a l'Amèrica Llatina.
