Salut del català: Plataforma per la Llengua denuncia que el Pacte Nacional no està funcionant
Plataforma per la Llengua titlla de decebedor el Pacte Nacional per la Llengua. Assegura que, un any i mig després de la signatura d l'acord, no ha suposat cap canvi significatiu per a la situació del català. Ho ha dit aquest dimarts en una roda de premsa per valorar els resultats del primer any d'aplicació del pacte.
Òscar Escuder, president de l'entitat, ha lamentat que el Pacte no hagi suposat cap punt d'inflexió per al català:
No s'ha vist un abans i un després de la signatura del Pacte.
Signat el maig del 2025, el Pacte Nacional per la Llengua és un acord impulsat pel govern de la Generalitat que té com a objectius protegir el català, revertir la pèrdua de parlants i ampliar l'ús social de la llengua a tots els àmbits de la vida. El pla comptava amb un pressupost de 255 milions d'euros per al 2025.
Plataforma per la Llengua va ser una de les entitats que es van adherir al pacte. Escuder ha apuntat que, tot i que el pacte feia una bona diagnosi de l'estat del català, les mesures que plantejava i el seu pressupost eren "insuficients":
Ja vam advertir que no era suficient, però també que era un pas endavant si es complia.
Ball de xifres sobre l'execució del pacte
Divuit mesos després de la signatura del pacte, Plataforma per la Llengua alerta que només s'han executat completament el 38,8% de les mesures previstes per al 2025, mentre que un 30% de les mesures no s'han executat "en cap grau":
Una part important de les actuacions només s'han desplegat parcialment o presenten avenços limitats.
L'entitat explica que han elaborat l'anàlisi a partir de la informació publicada pel Departament de Política Lingüística i de comprovacions pròpies.
Aquestes xifres contrasten amb les aportades pel president de la Generalitat, Salvador Illa, durant el balanç del primer any del pacte fet aquest mes de maig. Aleshores, Illa apuntava que un 62% de les mesures previstes s'havien executat, un 22% estaven en marxa, un 14% es trobaven en estat avançat i només un 2% no s'havien iniciat.
Falta "implicació real"
Plataforma per la Llengua avisa que un dels principals punts febles del pacte és que "no constitueix un autèntic pacte nacional", i que fins i tot falta la implicació "de bona part del govern":
És poc més que un pla de govern sense indicadors ni mecanismes d'avaluació.
L'entitat alerta que, si bé el Departament de Política Lingüística s'hi ha implicat, moltes conselleries continuen tractant la llengua "com una qüestió sectorial i no com un objectiu transversal". Segons Plataforma per la Llengua, els departaments de Salut, Empresa i Drets Socials són els que menys han desenvolupat les mesures previstes.
Plataforma també ha recordat que cal implicar la resta d'administracions i de les principals entitats i actors socials.
Escuder ha destacat que, per aconseguir la normalització del català, caldrà fer canvis al marc legal espanyol:
L'emergència lingüística no se solucionarà sense canvis juridicoconstitucionals profunds que van més enllà de la Generalitat.
Quins haurien de ser els àmbits prioritaris?
Plataforma per la Llengua considera que la Generalitat hauria de reforçar especialment les polítiques lingüístiques en els àmbits de l'ensenyament, la salut, l'esport i el lleure, l'empresa i els mitjans de comunicació públics.
En l'àmbit educatiu, reclama garantir que tots els alumnes acabin l'ensenyament obligatori "amb un domini ple del català". També cal reforçar la presència de la llengua a la formació professional i a les universitats, on denuncia un incompliment de l'opció lingüística dels estudiants.
Pel que fa a la salut i les cures, alerta d'un augment de les queixes per vulneració dels drets lingüístics dels usuaris i demana fer complir la llei de política lingüística.
L'entitat també recorda que cal normalitzar l'ús del català en l'esport i el lleure, espais que considera "fonamentals per a la socialització i cohesió social".
En l'àmbit del comerç, l'empresa i el treball, exigeix que s'apliquin les obligacions lingüístiques existents en la legislació actual i reclama "garantir l'atenció en català als consumidors". Així mateix, apunta que el coneixement del català hauria de ser "necessari per desenvolupar una carrera professional a Catalunya".
Finalment, Plataforma per la Llengua demana que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, encarregada de gestionar els mitjans de comunicació públics de Catalunya, assumeixi "amb més determinació la seva funció de referent lingüístic i de motor de normalització del català".
