Els primers detinguts per celebrar la Diada van ser el germen de l'independentisme català
170 anys després de la publicació dels decrets de Nova Planta que enderrocaven el sistema polític del Principat de Catalunya, el moviment cultural de la Renaixença va voler homenatjar les víctimes de la defensa de Barcelona del 1714.
Així va néixer la Diada Nacional de Catalunya. Primer amb una missa a Santa Maria del Mar, l'11 de setembre del 1886. Pocs anys després es va popularitzar l'ofrena floral al monument a Rafael Casanova, aleshores ubicat al costat de l'arc de Triomf de Barcelona.
La derrota espanyola a la guerra del 1898, amb la independència de Cuba i Filipines, va impulsar el sentiment nacional d'alguns sectors socials a Catalunya i les celebracions de la Diada van anar guanyant adeptes.
La del 1901 va acabar amb la detenció d'una trentena de catalanistes mentre feien l'ofrena. Entre ells, noms coneguts de l'època com l'escriptor Josep Maria Folch i Torres, el fotògraf Rafael Areñas, l'il·lustrador Joaquim Bas o Lluís Marsans, secretari de la Unió Catalanista.
La policia que rondava el monument els va acusar de "reunió il·legal i atemptat contra la integritat de la pàtria" en sentir-se increpats pels catalanistes, un dels quals va cridar "independència!". Els van portar fins a la presó de la Reina Amàlia, on ara hi ha la plaça de Folch i Torres, al costat de la ronda Sant Pau. Els detinguts, diuen les cròniques, hi van entrar cantant "Els segadors". El seu cas va generar una onada de solidaritat, amb una gran manifestació.
Els detinguts van fundar l'associació La Reixa, de suport als catalanistes represaliats. És la primera organització que planteja la independència com a sortida política per a Catalunya. La Fundació Reeixida ha commemorat recentment el 125è aniversari dels fets.
