L'èxode d'israelians cap a l'estranger es manté: "Em preocupa Israel, però més els meus fills"
La fuga de ciutadans que marxen a l'estranger per trobar-hi millors condicions de vida fa mal a qualsevol país, però a Israel aquesta estadística és encara més sagnant. El país que havia de convèncer els jueus d'arreu del món perquè hi anessin a viure continua veient com, cada any, són més els que se'n van que no pas els que hi arriben.
La dinàmica va començar l'any 2023 i es va mantenir el 2024. Del 2025 encara no n'hi ha dades oficials, però un estudi de la Universitat de Tel-Aviv confirma que tot continua igual: 50.000 israelians van marxar a viure a l'estranger, un 50% més del que era habitual.
Itai Ater és l'economista que s'ha encarregat d'aquest estudi: "Israel és un país construït des de la immigració, gràcies als jueus que van venir d'arreu del món. Veure com molts ciutadans se'n van fa molt mal. I encara més quan veus qui marxa: gent jove amb alts nivells d'educació."
Un exemple a Catalunya
La Michal i el seu marit compleixen aquest perfil. Ella és terapeuta; ell, economista. Ja van viure un any a Austràlia, i la dinàmica en què va entrar Israel després dels atacs de Hamas del 7 d'octubre els va fer plantejar repetir l'experiència de marxar: quan a ell li va arribar una oferta de feina de Catalunya, no s'ho van pensar.
"Aquí em costava molt respirar. Des que vam prendre la decisió, estem molt contents. Els meus dos fills s'han estalviat dues guerres amb l'Iran. I el futur... ja ho veurem", confessa la Michal, que ens atén a Kfar Saba, Israel, on ara va de vacances per veure la resta de la família.
El vessant polític
"No em preocupen només les guerres, també l'actual govern", diu la Michal, confirmant la teoria de l'Itai: "El gener del 2023, centenars d'economistes ja vam firmar una carta avisant el govern que, si continuava amb aquelles iniciatives que debilitaven la democràcia, com ara anar contra el Tribunal Suprem, la gent marxaria. Era un avís important."
Allò era abans dels atacs de Hamas: les guerres a Gaza, amb Hezbollah, amb l'Iran… encara quedaven molt lluny. Però ningú va fer cas de l'avís de l'Itai i la resta d'economistes, i des d'aquell any, una mitjana de 50.000 israelians han marxat del país per, de moment, no tornar. La xifra suposa un increment del 50% respecte del que era habitual fins aleshores.
El gir a la dreta que ha fet país fa que a molts els costi identificar-s'hi, i vegin molt lluny aquell futur que els havien promès. La Michal ho resumeix així: "Quan era jove, em deien: 'Quan siguis gran, hi haurà pau.' Encara espero. I em preocupa molt Israel; però em preocupen més els meus fills."
Assegura que, tard o d'hora, tornarà. Que ho aniran comentant al final de cada any amb el seu marit. De moment, en porten dos. Depenent del que passi en les pròximes eleccions generals de finals d'octubre, podrien ser molts més.
