El nou finançament s'aprova avui malgrat el "no" de la majoria de comunitats: què inclou i què no
Catalunya continuarà en el règim comú, no s'ha pactat el concert ni un finançament "singular", però sí que es podria dir que el nou sistema és un vestit a mida. Perquè tot i conservar l'arquitectura vigent fins ara, s'hi han introduït elements per donar arguments tant a la Generalitat com a Esquerra Republicana, que van pactar la investidura del president Illa a canvi de reformar el model.
És un vestit a mida en la forma, perquè s'ha negociat a tres bandes entre Ministeri d'Hisenda, Departament d'Economia i Esquerra. I també en el fons, perquè s'ha dissenyat perquè els números donin el resultat buscat. Tant pel que fa a la xifra final, com al concepte de l'ordinalitat".
Més recursos i "ordinalitat"
Amb els 4.686 M d'euros extra per al 2027 com a resultat del nou sistema, Catalunya és la segona comunitat que rep una injecció extra més important, en termes absoluts. Només darrere d'Andalusia, que aquest any tenia eleccions autonòmiques amb la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, com a candidata (no gaire reeixida, finalment).
A més, manté la posició en el rànquing; és la tercera a abocar recursos al sistema, i la tercera a rebre'n segons la població ajustada. No pas "per càpita", però el concepte de població ajustada és el que normalment s'utilitza quan parlem de finançament i està àmpliament acceptat.
Són números a mida, perquè és cert que l'any 2027 les xifres garanteixen que Catalunya manté la seva posició en el rànquing, però no és un principi que quedi gravat per sempre en la lletra petita del model. Dependrà, cada any, del cicle econòmic i de com surtin els càlculs en aquell exercici en concret. Almenys per a l'any que ve, estan quadrats, això sí.
Per tant, la manera de negociar el nou model i alguns dels seus elements, com l'ordinalitat, donen arguments tant a la Generalitat com, sobretot a Esquerra, per parlar de "bilateralitat" en les relacions amb el govern espanyol.
D'acord amb els càlculs del centre d'estudis Fedea de l'exercici 2023, amb l'anterior sistema les tres comunitats que més aportaven al pot comú, d'acord amb la seva població ajustada, eren Madrid, les Illes Balears i Catalunya. Un cop repartit el pot i la resta de recursos que hi aboca el govern espanyol, Catalunya baixava al lloc novè del rànquing d'ingressos. Madrid, a l'onzè.
Amb la proposta de reforma, Catalunya és la tercera a l'hora d'aportar diners al pot comú, però conserva la mateixa posició un cop s'han repartit.
També hi surten guanyant el País Valencià –sobretot–, Múrcia, Andalusia i Madrid. En canvi, perden llocs Aragó, Astúries, Castella-la Manxa, Extremadura, La Rioja o Cantàbria.
El CPFF, una escenificació
Aquest divendres, el ministre d'Hisenda, Arcadi España, porta al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) la proposta de reforma de finançament que ja va presentar el passat gener la seva antecessora, María Jesús Montero. I que s'havia de discutir el 29 de juliol, però que es va ajornar a petició de les comunitats del Partit Popular.
En aquest temps, la resta de comunitats autònomes han tingut temps de fer números i també declaracions públiques, obertament en contra d'aquesta reforma. Sense aportacions noves, el text que arriba a la taula és el mateix.
Aquest dijous, la Comunitat de Madrid va anunciar que no aniria a la trobada, ja que la proposta de reforma estava pactada de "manera bilateral". Segons el govern madrileny, l'única manera que la nova proposta de finançament no tiri endavant és que no hi hagi prou quòrum al CPFF.
Tot i això, diverses comunitats governades pel Partit Popular van avançar que sí que anirien al consell. El Ministeri d'Hisenda va lamentar la decisió de Madrid i va qualificar la seva crida d'"irresponsable".
La fase de debat tècnic, si n'hi havia d'haver, ja ha quedat enrere. No hi ha lloc per a esmenes o afegits d'última hora. De manera que la trobada és, en el fons, una escenificació. En una banda, el ministre d'Hisenda i la consellera d'Economia catalana, Alícia Romero. A finals de juliol, s'hi va afegir Canàries, que va negociar recursos extra.
El govern espanyol té, d'entrada, el 50% dels vots, de manera que només necessita el suport d'una comunitat, i això ja ho té.
I com a resposta a les crítiques, el seu argument és clar; respecte a l'anterior model, el nou disposarà de 20.975 milions d'euros extra a repartir, comparat amb el 2023. Un pot més gran que s'explica per l'increment de la recaptació dels últims anys, gràcies a la bona marxa de l'economia, però també per l'efecte de la inflació. D'aquesta manera, totes les comunitats rebran més diners que fins ara, això segur. Una altra cosa és que, en proporció, hi surtin guanyant o perdent quan facin la comparació amb la resta.
Un cop el CPFF doni el vistiplau a la proposta, no és definitiva. Ha de passar pel Consell de Ministres, que inicia la maquinària dels tràmits legislatius.
La reforma significa modificar la LOFCA (llei orgànica de finançament de les comunitats), i per això cal la majoria absoluta del Congrés. També cal aprovar canvis a les lleis que regulen la cessió de tributs, aquests per majoria simple.
Com es calcula la "població ajustada"
Si el govern espanyol troba una majoria absoluta al Congrés, s'aprovaria la primera reforma del sistema des del 2009. En tractar-se del règim comú, la filosofia és la mateixa.
Però de tota la recaptació, les comunitats només es queden directament el 25%, la resta va a parar al pot comú. I aquest pot comú es reparteix entre totes seguint una sèrie de criteris, en teoria per promoure l'equitat entre territoris. Això és el que es coneix com a "anivellament horitzontal" i és com es visualitza la solidaritat entre territoris.
Allà on el pot comú, en el seu repartiment, no hi arriba, entra el Ministeri d'Hisenda, que posa diners per garantir que cada comunitat disposi d'uns recursos semblants per prestar els serveis públics bàsics a la seva població. Amb aquesta intervenció s'assoleix "l'anivellament vertical", i el govern espanyol la xifra en una injecció d'uns 19.000 milions d'euros.
D'acord amb la proposta que s'aprova avui, s'incrementa la cessió de tributs a les comunitats. Tenien assignat el 50% de l'IRPF, i ara passarien el 55%. En el cas de l'IVA, s'apujaria del 50% al 56,5%.
Com sempre, el diable es troba en els petits detalls, i la definició exacta de cada criteri pot modificar substancialment el repartiment final. Són criteris que, en paraules del Ministeri d'Hisenda, serveixen perquè el model reconegui i s'adapti "a les circumstàncies demogràfiques, socioeconòmiques i geogràfiques" de cada comunitat.
El més important és el criteri de població ajustada. A l'hora de fer els càlculs, no es té en compte la població d'una comunitat "a pèl", sense cap altra consideració. El número final sempre es pondera.
Prop d'un terç de la xifra definitiva equival, directament, a la població empadronada. Però també es té en compte la proporció de població "protegida" (gent gran, nens petits), amb el cost que representa per a la sanitat, per exemple. O bé despesa en ensenyament, tenint en compte també el cost de desplaçament que afronten els alumnes que han d'estudiar en una altra comunitat diferent de la seva.
La població ajustada també té en compte el nombre de persones més grans de 65 anys o bé en situació d'atur de llarga durada. A més, el càlcul inclou la superfície de cada comunitat (com més gran, més despesa per fer infraestructures), dispersió (molts pobles petits rurals, per exemple), o el cost de la insularitat.
Novetats "a mida" de Catalunya
Pensant clarament en el vestit "a mida", la proposta inclou una novetat, el "Mecanisme IVA Pimes", que permet rebre una part de la recaptació de l'IVA que generen les pimes. Això hauria de beneficiar Catalunya, on el pes d'aquest tipus d'empreses és més important que al conjunt de l'Estat.
També es crea un fons "climàtic", amb 1.000 milions d'euros, dos terços dels quals es repartiran, directament, entre les comunitats mediterrànies.
També es preveu canviar el sistema per finançar les competències no homogènies, aquelles que té Catalunya però no d'altres comunitats autònomes del règim comú, com ara els Mossos d'Esquadra o les presons.
Ara, en lloc de calcular el cost i negociar quants diners transfereix l'Estat per cobrir-lo, es preveu la cessió addicional de la recaptació de l'IVA, un mecanisme que dona autonomia financera a la Generalitat, però, al mateix temps, lliga el finançament d'aquests serveis al cicle econòmic i la recaptació concreta d'un impost. Encara s'ha de definir quin seria el tant per cent de l'IVA que se cediria per finançar aquest capítol.
Desapareixen alguns fons que fins ara servien per ajustar els números, com el fons de competitivitat o el de cooperació. Però el Ministeri d'Hisenda es guarda una carta a la màniga per poder quadrar números i que tothom estigui content. Crea el fons dedicat a garantir l'statu quo, de manera que es garanteix per llei que cap comunitat rep menys recursos del que hauria tingut amb l'antic model. Hi dedicarà 400 milions d'euros.
Aquesta eina servirà per quadrar els números d'Extremadura i Cantàbria, que rebrien zero euros extra si no fos per aquest fons.
I a més, ha negociat en paral·lel amb Canàries un "fons de dinamisme econòmic", fora del sistema (per no alterar els números, que ja estan quadrats), amb 726 milions d'euros extra.
Més recursos, però sense la clau de la caixa
El nou sistema es defineix també pel que no és. Perquè, en el cas de Catalunya, garanteix més recursos a la Generalitat, però no li dona la clau de la caixa. La gestió directa dels impostos, començant per l'IRPF, queda fora del perímetre d'aquest model, que manté la fórmula vigent.
La gestió íntegra de l'IRPF dependrà d'una negociació en paral·lel, com també la plena capacitat normativa.
El ministeri sí que admet més participació de les comunitats en el dia a dia de la recaptació fiscal, un concepte que anomena "gestió en xarxa" i que a Catalunya es visualitza en la participació de la Generalitat en la gestió de l'impost de matriculació.
Ara bé, no tenir la clau de la caixa tampoc vol dir que, amb el nou sistema, la caixa funcioni igual que abans.
Fins ara, es funcionava amb un mecanisme de bestretes. El Ministeri d'Hisenda calculava quina seria la recaptació de l'any i avançava els diners corresponents a les comunitats. Dos anys després, quan es tancava la liquidació oficial de l'exercici, es feien números; si Hisenda havia estat prudent en les previsions i havia recaptat més diners dels esperats, això significava que havia fet curt i havia enviat a les comunitats menys bestretes dels que tocava. Per tant, passava comptes i pagava la diferència. Ara bé, si havia estat massa optimista, podria donar-se el cas que les comunitats haguessin de tornar els diners que, dos anys abans, havien cobrat de més.
Ara, s'acaba amb aquest sistema, i tan bon punt arribin els diners a Hisenda, els que toquin d'acord amb la fórmula establerta es transferiran automàticament al compte que té cada comunitat al Banc d'Espanya, de manera que es facilita la gestió de la tresoreria del dia a dia.
Clàusula antidúmping fiscal, pensada per Madrid
El rebuig frontal de comunitats com Madrid va més enllà del component estrictament de l'intercanvi de retrets polítics. Perquè la reforma del sistema introdueix clàusules antidúmping, dissenyades expressament per limitar la capacitat de les comunitats per rebaixar impostos i fer la competència a la resta.
A l'hora de calcular el pot comú que totes aboquen al sistema, el que es té en compte no és l'efectivament recaptat, sinó la "capacitat fiscal". I a partir d'ara, per capacitat fiscal també s'entendrà la recaptació potencial de l'impost de successions o el de patrimoni. Per tant, si Madrid decideix bonificar-los i rebaixar-los a zero, quan hagi de fer la seva aportació haurà de fer els números com si hagués recaptat el que tocava; i, per tant, haurà de cobrir la diferència de la seva butxaca.
Un canvi pensat per desincentivar aquesta mena de pràctiques, però que també retalla l'autonomia fiscal de les comunitats i el poc marge que tenen per aplicar les seves pròpies polítiques econòmiques.
