Mor la periodista i escriptora Gloria Steinem, figura cabdal del feminisme
La periodista i assagista nord-americana Gloria Steinem, figura cabdal del feminisme, va morir dimecres a 92 anys, segons ha anunciat aquest dijous la seva fundació al seu compte d'Instagram.
Gloria Steinem se n'ha anat en pau al seu domicili de Nova York, envoltada dels seus éssers estimats.
La Fundació Gloria no ha precisat la causa de la mort. Ha destacat, sobre la vida de l'escriptora, que han estat "gairebé cent anys (...) ben viscuts" i el fet que els va dedicar "a treballar per la igualtat fins al final".
Escriptora, conferenciant i activista, Gloria Steinem va lluitar per la igualtat de gènere i els drets civils i reproductius de les dones durant més de cinc dècades.
La cofundadora i editora de la revista Ms. Magazine va defensar el moviment feminista des de finals dels anys seixanta i va inspirar generacions de dones.
De portaveu reticent a far del canvi positiu, el seu és un camí singular: una líder nord-americana capaç de parlar a tothom
És la definició que en va fer la directora de cinema i teatre Julie Taymor, en una entrevista al New York Times el 2017.
Julie Taymor va dirigir el 2020 el film "The Glorias", que retrata la vida de Steinem basant-se en la seva autobiografia més venuda: "My Life on the Road" (2015).
Steinem era el símbol glamurós i modern del moviment feminista, que, segons ella, havia d'abraçar dones de totes les races. Deia que havia après el feminisme de les dones negres. "Bàsicament, van inventar el feminisme", va dir a The New Yorker.
Steinem es considerava "una emprenedora del canvi social" i expressava així el que la movia: "Vull fer justícia a les dones que conec, explicar les seves històries". "No podem empoderar les dones sense escoltar les seves històries", afegia la icona del feminisme morta aquest dimecres.
L'any 2013, l'aleshores president Barack Obama li va atorgar la Medalla Presidencial de la Llibertat, el màxim honor civil dels EUA.
De conilleta de Playboy a icona del feminisme
Després de graduar-se al Smith College, Steinem va començar a treballar com a periodista autònoma.
El 1963, va treballar com a conilleta de Playboy durant 11 dies per denunciar els sous baixos i el tracte sexista que patien les conilletes de Playboy, originàriament cambreres. Ho va relatar al seu reportatge, de gran repercussió, "A Bunny's Tale", del qual se'n va fer una pel·lícula el 1985.
El 1968, Steinem va contribuir a fundar la revista New York, on el seu assaig titulat "After Black Power, Women's Liberation" va situar-la com a líder feminista en un moment de profund canvi social.
Però no va ser fins que va assistir a una assemblea sobre l'avortament en una església de Nova York l'any següent, va dir Steinem, que va començar realment la seva vida com a activista feminista. Anys enrere, quan en tenia 22, s'havia sotmès a un avortament, llavors il·legal, a Londres.
La revista Ms. Magazine, que va cofundar el 1971, abordava l'avortament i altres qüestions com el sexisme, la igualtat salarial i la violència domèstica. Una línia del tot allunyada dels continguts habituals de les revistes dirigides a les dones: bellesa, cuina i suport al marit.
Un número primerenc d'aquesta publicació demanava la legalització de la interrupció de l'embaràs abans de la històrica sentència Roe contra Wade del 1973, que va reconèixer el dret constitucional de les dones a l'avortament als EUA durant gairebé mig segle.
"La quinta essència de la revolució femenina"
Steinem va continuar treballant fins als vuitanta anys. Va escriure nombrosos llibres, entre ells "Marilyn: Norma Jean" del 1986 sobre Marilyn Monroe, "Revolution from Within: A Book of Self Esteem" sobre el desenvolupament personal, i diversos llibres d'assajos.
Va narrar i va concebre la idea d'un documental guardonat amb un Emmy sobre l'abús infantil el 1993, va produir el film "Better Off Dead" i va presentar "Woman", una sèrie documental sobre la violència contra les dones.
L'escriptora Carolyn Heilbrun, autora de la biografia de Gloria Steinem, la va descriure com "l'epítom de la bellesa femenina i la quinta essència de la revolució femenina".
