Mor Ratko Mladic, condemnat a cadena perpètua pel genocidi durant la guerra a Bòsnia
Ratko Mladic, el que va ser general de l'Exèrcit de la República Srpska –l'exèrcit serbi de Bòsnia– durant la guerra dels Balcans entre el 1992 i el 1995, ha mort a 84 anys en una presó de la Haia.
El 2017 Mladic va ser condemnat a cadena perpètua per crims de guerra i genocidi pel Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia i ha mort a la presó on complia la pena.
La sentència el va considerar responsable militar del setge de Sarajevo, on van morir deu mil persones, i la massacre de Srebrenica, on van morir vuit mil persones més en el que va ser la pitjor atrocitat en sòl europeu des de la Segona Guerra Mundial.
Un cop acabada la guerra a l'antiga Iugoslàvia, quan l'expresident iugoslau Slobodan Milosevic va ser detingut i enviat a la Haia per ser jutjat l'any 2001, Mladic es va amagar per eludir l'acció de la justícia internacional.
No va ser fins al 2011 quan Mladic va ser detingut al nord de Sèrbia i, aleshores sí, transferit al tribunal que jutja els crims comesos a l'antiga Iugoslàvia a la Haia.
El Carnisser de Srebrenica
Mladic va néixer l'any 1942 a l'efímera Croàcia nazi, fill d'un partisà que va morir al final de la guerra, just abans que el territori tornés a Iugoslàvia com a part de la multiètnica Bòsnia i Hercegovina. Aleshores tenia dos anys. Als 15 es va allistar a l'exèrcit de Tito.
Al cap de 50 anys, amb la caiguda del mur, el desmembrament de Iugoslàvia i amb Eslovènia i Croàcia independents, Mladic focalitza en Bòsnia el somni de reconquerir la Gran Sèrbia.
L'any 1992, el general Mladic i el polític Radovan Karadzic, líder dels serbis de Bòsnia, autoproclamen la república Sprska i sistematitzen la neteja ètnica de croats i musulmans. Una guerra fratricida amb el suport de Sèrbia i guiada pel seu president, Slobodan Milosevic.
La guerra a Bòsnia va estar marcada per campanyes de neteja ètnica, expulsions, assassinats, tortures i violacions, i la creació de camps de detenció i fosses comunes.
A banda del genocidi de Srebrenica, el nom de Mladic també està lligat a Sarajevo. El militar va estar al capdavant de les forces serbobosnianes durant el setge a la ciutat, que es va allargar més de tres anys i va deixar entre 11.000 i 14.000 morts, gairebé la meitat dels quals civils, mentre l'exèrcit serbi atacava amb artilleria i franctiradors.
Quan la guerra es va acabar, Mladic va aconseguir esquivar els tribunals, malgrat que hi havia una ordre de detenció contra ell, gràcies a la protecció de Sèrbia, on diversos sectors el consideraven un heroi. Finalment va ser detingut el 2011 al nord del país i traslladat a la Haia, on va ser jutjat.
La família en demanava l'alliberament
Els últims mesos, la família del responsable militar va demanar que se'l traslladés de la presó de la Haia cap a Sèrbia, atès el seu delicat estat de salut, assegurant que a l'abril havia patit un vessament cerebral.
Els advocats de Mladic havien demanat sovint la llibertat condicional del detingut per aquest motiu, però el tribunal de la Haia ho va denegar en considerar que no patia una malaltia terminal aguda.
La defensa de l'excomandant sosté que el trasllat a Sèrbia hauria permès a Mladic rebre millors cures paliatives, mantenir de forma continuada la presència de la seva família i ser atès en la seva llengua materna.
En el moment de la seva mort, Mladic estava en espera de ser traslladat a un altre país per complir el que li quedava de sentència.
Detingut a Sèrbia el 2011 i traslladat posteriorment a la Haia, Mladic feia 15 anys que estava a la presó, sota custòdia de les Nacions Unides.
L'ONU obre una investigació
El Mecanisme Residual Internacional per als Tribunals Internacionals (MTPI) –òrgan de l'ONU que continua la feina dels tribunals penals internacionals–, ha confirmat la mort de l'excomandant serbobosnià mentre era hospitalitzat i ha anunciat l'obertura d'una investigació completa per determinar les causes de la mort.
Aquest òrgan va determinar al maig que la gravetat de la seva situació mèdica no justificava el seu alliberament. Mladic complia una condemna a cadena perpètua per genocidi, crims de lesa humanitat i crims de guerra durant la guerra de Bòsnia (1992-1995).
Entre els crims pels quals va ser condemnat hi ha el genocidi de Srebrenica, on més de 8.000 homes i infants musulmans bosnians van ser assassinats el juliol del 1995, després que les forces serbobosnianes prenguessin el control de la població, que era declarada zona segura per l'ONU.
Mladic ha mort més de tres dècades després d'aquella matança i sense haver mostrat penediment pels crims a què va ser condemnat, convertit en una figura reivindicada com un heroi per sectors nacionalistes serbis, i en símbol de les atrocitats durant les guerres dels Balcans per les víctimes del conflicte.
