La crisi climàtica augmenta el risc de nous plans urbanístics en zones inundables

A Catalunya les zones inundables estan catalogades i el registre està obert a tothom, es pot consultar. En aquestes zones ja hi viuen 700.000 persones, però, a més, hi ha multitud de projectes urbanístics en marxa arreu de Catalunya. Molts indrets que, amb els darrers episodis de pluges torrencials, ja s'han inundat.

Una d'aquestes zones és la del macroprojecte Pla de Ponent, que preveu construir a Gavà 5.000 habitatges i complexos hotelers.

Els membres de la Plataforma Aturem el Pla de Ponent ens mostren les obres que s'han començat a executar: les de tres basses que haurien de servir per reduir el risc d'inundació un cop es faci la urbanització. Al peu de la muntanya del Garraf, recollirien les aigües excedents de les pluges.

És una mesura correctora que l'Agència Catalana de l'Aigua obliga a fer. Doncs, justament aquests dies en què hi ha hagut pluges torrencials, les obres estan pràcticament aturades perquè el recinte ha quedat totalment inundat.

Josep Maria Comas, membre de la plataforma, creu que les inundacions d'aquests dies són un avís. "Si ja es veu clar que, tal com estem ara, tenim inundacions recurrents. Si construïm més ho empitjorarem, hi haurà menys terreny per absorbir aigua. Però és que, a més, pot passar que el canvi climàtic empitjori les condicions meteorològiques."

El geòleg i biòleg Josep Maria Mallarach ha fet diversos estudis valorant els riscos de tirar endavant el projecte: "És un gran risc urbanitzar en una àrea inundable, confiant-ho tot a l'efectivitat d'unes mesures que estan pensades per a una època en què no hi havia uns efectes de la crisi climàtica tan grans."

"Ara hi ha pluges torrencials, una darrere una altra. Per tant, quan arribi la segona tempesta ja no cabrà més aigua a les basses, que estaran plenes per una tempesta prèvia. Això, i un terreny que ja no podrà absorbir més aigua", diu Mallarach.

Les regles del joc han canviat per sempre

La zona es troba a l'àrea que recorre la riera de Canyars. La major part del temps està seca, però ja ha demostrat diverses vegades que pot créixer sobtadament i més sovint durant els darrers anys. El 29 de setembre fins i tot s'hi va haver de rescatar una mare i el seu nadó atrapats en un cotxe.

A Castelldefels, el municipi veí, les inundacions es repeteixen cada cop més sovint. Des que va acabar la sequera, ja hi ha hagut inundacions greus cinc vegades.

L'Ajuntament està totalment en contra del projecte del Pla de Ponent, perquè argumenten que més ciment implica impermeabilitzar més terreny i que, per tant, tindran encara més risc d'inundacions.

Pel doctor Josep Maria Mallarach, és clar que aquests projectes es plantegen segons una realitat que ja ha canviat, que mai més serà la mateixa, i que els models que es fan servir per calcular el risc d'inundacions i les mesures que calen per reduir-lo estan totalment obsolets: "Ara no estem en una situació estacionària, estem en una situació que canvia ràpidament. Tant, que ha sorprès els mateixos experts en clima."

Això és perquè la crisi climàtica ha fet augmentar la freqüència dels episodis de tempestes violentes i també n'ha agreujat la intensitat. Les regles del joc han canviat per sempre.

Davant de l'empitjorament dels fenòmens extrems associats a l'escalfament, l'associació Aturem el Pla de Ponent i moltes altres s'han agrupat sota la plataforma Prou Urbanització Inundable (PUI). Agrupa altres entitats, com la Plataforma Ribera-Salines –a Cornellà de Llobregat–, Salvem el Calderí –a Mollet del Vallès– o Martorell Viu. Totes lluiten perquè s'aturin projectes constructius en zones verdes escasses en l'àrea més poblada i urbanitzada de Catalunya. I tots els projectes estan en zones inundables.

Construir a la desembocadura del Besòs

Una altra de les entitats que forma part de la PUI és Entesa per un gran parc litoral al Besòs, que demana que s'aturi la construcció de 1.800 habitatges a la desembocadura del riu a l'àrea de les Tres Xemeneies. El projecte inclou un complex audiovisual i també hotels. Doncs aquests dies també ha quedat inundat.

Les últimes pluges han deixat un llac als peus de l'edifici monumental. La plataforma denuncia que aquest cop només hi ha hagut pluja, però que la zona té altres amenaces.

"Construir-hi habitatges és una irresponsabilitat" diu Carlos Ballestero, d'Entesa per un gran parc litoral al Besòs.

La plataforma demana que, en lloc de construir-hi, es renaturalitzi la zona: "Seria una barrera que protegiria el territori de les inundacions, precisament en la darrera zona que queda lliure de construccions de tot el litoral metropolità".

El riu Besòs va registrar, el passat 4 d'octubre, 936 m3 per segon, multiplicant per 200 el cabal. L'associació sosté que les crescudes del Besòs no són un fet aïllat i que no s'ha de menysprear el risc que representa.

"Les crescudes del Besòs tenen nom: "besossades". I tenen un nom perquè històricament passen cada x anys. Però és que ara es repeteixen cada cop més sovint", diu en Carlos Ballestero. Fa referència a les crescudes del 2020, arran del temporal GlOria, o del 2021, pel Filomena. "Però en el futur segurament n'haurem de veure més, si fem cas de les projeccions climàtiques de pluges més violentes i més repetides", apunta.

La Plataforma Entesa per un gran parc litoral al Besòs ha presentat un contenciós administratiu contra el projecte. Però també demana que s'aixequi el pont del ferrocarril, que va quedar totalment taponat en aquesta darrera crescuda del riu. Sostenen que és un gran perill. "De fet, el que hi ha ara és un de nou, perquè el vell el riu ja el va escombrar diverses vegades".

"Ja tenim molta cosa construïda en zones de risc. Per tant, no s'hauria d'admetre que es construís res més en zones de risc d'inundació, perquè hem de fer grans inversions per reduir el risc de les àrees que ja tenim construïdes de manera imprudent i temerària" diu el geòleg Mallarach.

Mapes d'inundabilitat i estudis de risc: han quedat obsolets?

El mapa publicat a l'ACA sobre la inundabilitat de la zona marca un risc amb el que s'anomena "període de retorn" de 100 anys; això significa que en 100 anys s'inundaria cada any amb una probabilitat de l'1%. És la base dels estudis de risc.

Però per a molts experts, aquests paràmetres, en el context climàtic actual, estan totalment caducats. "S'han de tenir en compte les condicions actuals de canvi climàtic i també les projeccions de futur. Les inundacions ja són més freqüents que fa uns anys, els llindars ja se superen amb més freqüència", diu Marta López Saavedra, responsable d'avaluació de riscos naturals del CSIC, el Centre Superior d'Investigacions Científiques.

Onades de calor, sequeres que se solapen amb inundacions, temperatura del mar de rècord i que continua pujant... són elements que indiquen que el complex sistema que regula el nostre clima està escalfant-se de manera vertiginosa.

"En aquest escenari tan complex, pot passar que la inversió que s'hagi de fer per mitigar el risc sigui tan gran que sigui millor no construir-hi. Això i evitar el risc", diu Marta López Saavedra.

Renaturalitzar és una de les opcions que ens hem de plantejar, perquè guanyaríem, de pas, en salut. Per a Marta López "és una mesura de mitigació i d'adaptació a la vegada".