"Per primer cop, som testimonis d'un canvi de clima": què fer després de l'estiu més calorós
L'estiu del 2026 serà recordat com el més calorós a Catalunya des que es tenen dades. De moment, perquè la tendència a l'alça no s'atura. Per fer-nos una idea de com ha canviat la temperatura durant les últimes dècades, la primera quinzena de juny del 1933 les màximes oscil·laven entre els 18 i els 22 graus, segons els arxius de l'Observatori Fabra.
Alfons Puertas, meteoròleg d'aquesta entitat, ho resumeix amb contundència al reportatge "Morts de calor", del "30 minuts".
Per primer cop, una generació humana és testimoni d'un canvi de clima.
Abans, els canvis eren molt més lents, al llarg de mil·lennis. Ara tot s'ha accelerat i els experts asseguren que les simulacions fetes 15 anys enrere es van quedar curtes.
I això obliga la societat i les institucions a moure fitxa per adaptar-se.
Aules que cremen
El curs ha començat amb les temperatures molt altes i moltes escoles no estan preparades.
Per climatitzar tots els centres públics caldrien 2.500 milions, segons el govern, amb la inversió privada i dels ajuntaments fins al 2031.
Algunes aules tenen sensors que en recullen la temperatura seguint les indicacions de la plataforma Aules que Cremen, que confirmen aquesta realitat. Una situació que, segons mestres i alumnes, afecta l'aprenentatge. Santi Garriga, mestre de l'Escola Can Manent, de Cardedeu (Vallès Oriental), assenyala els polítics.
M'agradaria que el Parlament de Catalunya estigués sense aire condicionat i així prenguessin consciència de quina és la nostra problemàtica.
Mentre es desplega el pla del govern per climatitzar 100 centres en dos anys, es prenen altres mesures, com treure ciment dels patis i reemplaçar-lo per terra, amb arbres i plantes.
Als anys 80 i 90, moltes ciutats es van omplir de places dures que, avui, contribueixen a l'escalfament. Els barris més densament poblats, com el Raval de Barcelona, pateixen l'efecte anomenat illa de calor, que només es trenca quan apareix un espai verd.
Per això, la capital catalana té un pla contra la calor que preveu augmentar la vegetació, guanyar ombres i oferir més espais frescos per a la gent durant els propers deu anys.
Ja s'han començat a instal·lar jocs d'aigua en parcs infantils als barris on molts dels veïns no poden anar de vacances i que més han de recórrer a algun dels 800 refugis climàtics de la ciutat.
Nous horaris i més precaució
Les nits tropicals i tòrrides són cada cop més habituals, i les roents –mínimes per sobre dels 30 graus– comencen a ser habituals al conjunt del país.
A les terres de Ponent, aquest estiu han viscut 19 dies per sobre dels 40 graus. La normativa no marca una temperatura màxima per treballar, però obliga a proporcionar roba adequada, crema solar i aigua als treballadors per evitar que es deshidratin.
Alguns empresaris del camp han avançat els horaris dels temporers que s'encarreguen de la collita de la fruita per esquivar les hores de més sol.
El mateix fan alguns ajuntaments amb els operaris que treballen a la via pública.
A Sant Cugat del Vallès, per exemple, han avançat horaris, han instaurat pauses d'hidratació als qui s'encarreguen de la neteja del carrer i han incorporat unes gorres especials que refrigeren el cos durant hores.
Jacobo Mendioroz, subdirector d'alertes i emergències de Salut Pública, assegura que el nombre global de morts per calor és "baix, d'entre tres i cinc cops de calor mortals l'any", però amb matisos.
El gruix dels efectes són les descompensacions de patologies cròniques en persones ja vulnerables o en persones grans.
Segons Joan Ballester Claramunt, professor de l'Institut de Salut Global de Barcelona, sovint no es pensa que "aquella persona que va morir a l'estiu per una deshidratació o algun factor associat a una estat mèdic no hauria mort sense aquestes temperatures tan extremes".
Teulades blanques
La meitat de les llars catalanes ja tenien aire condicionat fa cinc anys, segons l'Institut d'Estadística de Catalunya. Alguns venedors d'aquests aparells expliquen que aquest any la pujada ha estat com a mínim del 40% respecte de l'estiu del 2025.
Climatitzar la casa, però, no és l'única via per combatre la calor. N'hi ha de més estructurals i que ja s'estan aplicant, com per exemple pintar de blanc les teulades per reduir la temperatura.
Fer aquest pas és relativament econòmic, però també té contrapartides: el reflex de la llum entre els edificis. Per això, per encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona, ara una empresa estudia alternatives per aconseguir aquesta regulació tèrmica interior dels edificis amb els colors tradicionals de les cobertes.
Mesures com aquesta, o com solucionar la manca d'arbres en molts pobles de Catalunya que tenen ben poques ombres als carrers i les places, són passos per adaptar-se a un clima que canvia a tota velocitat.
Fins a finals de setembre, el Meteocat ha registrat 117 nits tropicals i 70 de tòrrides, res a veure amb el que passava a la Catalunya del 1933.
