Pagesos, els aliats clau contra els nous incendis: "Som el tallafoc natural"
El 2026 ha estat diferent per als Bombers. S'han trobat a Catalunya amb situacions que no havien viscut durant les últimes dècades. La calor ja no baixa prou a la nit i els incendis són cada vegada més virulents i ràpids. "Que tinguem pirocúmuls ja no és un fenomen excepcional", asseguren des del cos.
Però no només això. Aquest ha estat l'estiu amb més incendis simultanis i en què aquesta simultaneïtat ha durat més dies. Els Bombers han treballat en un 26,1% més de focs que l'any 2025.
"La terra crema"
El foc de les Gavarres, a principis d'estiu, amb més de 2.000 hectàrees afectades, va ser un primer avís. Segons dades del Meteocat, el juliol ha estat el més càlid i un dels més secs des del 1950.
La família Molla, de Calonge, al Baix Empordà, viuen de la vinya i dels arbres fruiters. Com expliquen Genís Cormand i Víctor Díaz al reportatge "La terra crema", del "30 minuts", aquest llinatge resisteix en un entorn on els petits agricultors han anat desapareixent. La seva feina, treballant la terra, és vital.
Marc Castellnou, cap del Grup de Reforç d'Actuacions Forestals (GRAF) i un dels principals experts internacionals en incendis forestals, assegura que "l'agricultura fa una aportació clau a la seguretat del país, però ningú l'hi ha reconegut". I constata que "cada any ho acabem pagant en format d'emergència".
Cal tenir present que cada euro invertit en prevenció i gestió forestal estalvia quatre euros en danys pels incendis.
En trenta anys, Catalunya ha perdut gairebé el 20% de la superfície de conreus. La Montserrat, germana de la Núria, pagesa i enòloga, alerta que aquesta minva de la petita pagesia va deixant camps abandonats que connecten amb el bosc, ampliant una massa forestal que acaba sent munició molt perillosa per al foc.
Ens fan falta els Bombers i ens fan falta els pagesos al seu costat i ens fa falta un territori treballat. Nosaltres som el tallafoc natural.
Els Bombers confirmen aquesta tesi i lamenten la pèrdua del que anomenen territori mosaic, la combinació equilibrada de bosc, camps i pastures.
Segons Castellnou, el 63% de les oportunitats que tenen per ancorar un incendi i aturar-lo és gràcies a la gestió forestal i agrícola.
Les lliçons de la pagesia
No només els camps llaurats serveixen en la lluita contra el foc. També la xarxa de camins, com bé sap Joan Botey, químic de formació i un dels principals propietaris forestals de les Gavarres.
Es dedica a l'extracció i aprofitament del suro i per arribar a les sureres, ha anat construint una xarxa de 150 quilòmetres de camins rurals, que els Bombers han pogut aprofitar. Ara bé, avisa que "amb el sotabosc no s'ha fet absolutament res" i reclama que tenir-ne cura sigui rendible.
Els camins són una eina important per combatre uns incendis més intensos i veloços, que requereixen "ciència i estratègia" per fer-hi front. David Borrell és cap dels Bombers de la Generalitat.
A nivell preventiu, s'ha fet un plantejament molt innovador a nivell europeu, que és establir uns eixos de contenció per evitar megaincendis, de milers d'hectàrees.
Una altra de les lliçons de la pagesia són les franges de seguretat al voltant de les masies, un perímetre de com a mínim 25 metres que protegeix la casa de les flames. Com expliquen membres de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) al "30 minuts", tradicionalment els masos tenien camps, vinyes, bestiar... al voltant de casa, i això els protegia.
El repte ara és que la franja perimetral s'estengui a les urbanitzacions i poder minimitzar danys en cas que el bosc cremi.
I això per què? Perquè com explica Borrell, en aquest tipus de situacions, "l'autoevacuació és el més perillós".
Dins del cotxe o caminant ets infinitament més vulnerable que dins d'una edificació.
Incendis com el de les Gavarres, però també el del massís dels Aspres, a la Catalunya Nord, que va obligar a evacuar 10.000 persones, evidencien que toca preparar-se per a "un nou escenari", segons els Bombers, que feia temps que els preocupava i que ara els ocupa. I és que l'augment de temperatura per sobre de la mitjana climàtica s'estén arreu i els incendis greus no acaben als Pirineus.
