D'on ve el nom de Figueres? Un fruit que no es veu a la ciutat però amb un valor històric
El municipi de Figueres deu el seu nom, precisament, a aquest arbre fruiter. Actualment, a l'Empordà gairebé no queden camps on es cultivin figues, però la ciutat manté ben viu el seu origen cada vegada que es pronuncia el seu nom.
De fet, mai no hi ha hagut unanimitat sobre l'origen agrícola del nom de Figueres. Historiadors i cronistes del municipi coincideixen que el topònim deriva del llatí ficaria, és a dir, un indret on abunden les figueres.
També hi ha altres versions que parlen de figularium, que faria referència a una vila dedicada a la terrissa, perquè, segons algunes teories, "els primers assentaments eren poblats construïts amb terrissa".
Ho explica Josep Maria Bernils, periodista local i regidor de Memòria Històrica a l'Ajuntament de Figueres. Tot i que no hi ha una veritat absoluta sobre l'origen etimològic de Figueres, la ciutat s'ha fet seva la primera opció. Ho sostenen elements presents encara a la ciutat, especialment el seu escut, amb les quatre barres i una fulla de figuera.
"Al segle XIV és quan apareix el primer escut de la ciutat, i ja hi surt una fulla de figuera, per això popularment s'ha convingut que el nom de la ciutat ve d'aquí", assegura Bernils.
La fulla de figuera també està representada en altres racons de la capital de l'Alt Empordà: en façanes, capitells i reixes d'edificis modernistes i noucentistes. També a les parets de la parròquia de Sant Pere, l'edifici més antic que es conserva a Figueres.
Allà s'hi troba la primera fulla de figuera gravada en un escut, al segle XIV, i també s'hi representa la importància de la figuera pel municipi amb una obra de Ramon Pujolboira, que representa un arbre sense figues: "És l'al·legoria que ens representa, perquè tenim la fulla però no tenim els fruits; en conservem el nom, però no les figueres", explica Bernils.
I és que costa trobar una figuera a Figueres. "Que no hi hagi figueres ho tenim comunament acceptat. En tenim alguna, però no és un arbre que abundi a tot Figueres", admet Bernils.
De fet, un poema del figuerenc Carles Fages de Climent, escrit als anys seixanta, ja reclamava a l'Ajuntament una presència més gran d'aquest arbre als carrers. El text es pot llegir als peus d'una de les poques figueres plantades a la ciutat, a la plaça de la Creu de la Mà.
Edils, planteu figueres al cor de la ciutat.
Cenyiu els corriols, les hortes i les eres
d'esqueixos i rebrolls. Edils, planteu figueres.
Convit pel foraster, que el fruit exorni el plat.
El personatge més universal de la ciutat també manté una estreta relació amb les figues i les figueres, presents en obres com Fig Man - Les Fruits, pintada el 1969.
Uns anys abans, el 1961, Salvador Dalí va rebre la distinció honorífica de la Fulla de Figuera de Plata. L'artista va prometre que plantaria una figuera al centre de la plaça de Venècia, a Itàlia, per obrir la seva ciutat natal al món. Mai no va arribar a fer-ho.
La Fulla de Figuera de Plata és un reconeixement honorífic que l'Ajuntament de Figueres atorga anualment a persones o entitats per la seva trajectòria i el seu compromís amb la ciutat.
Dos productors de figues a tot l'Alt Empordà
Fora dels límits de la ciutat, també costa trobar camps de figueres. A l'Alt Empordà només queden dos productors dedicats professionalment a aquest cultiu. A l'Olivet de Mas Ferran, a Terrades, continuen apostant per aquest fruit.
Ferran Gou ha dedicat tota la vida a l'agricultura. "Quan vaig començar el negoci, amb 18 anys, vaig veure que a tots els camps hi havia figueres, perquè era un arbre molt important dins una agricultura de subsistència".
Amb una explotació d'unes 500 figueres, Gou aposta per varietats autòctones com la colar i la coll de dama.
El valor històric de la figa: fruita de qualitat durant tot l'any
"La figuera ha ajudat molt la subsistència de la població perquè sabien que, de juny a octubre, podrien menjar figues", explica aquest productor local. A més, les podien assecar i continuar consumint la resta de l'any. Era una fruita amb un alt valor energètic que garantia disponibilitat de fruita de qualitat durant molts mesos.
Tradicionalment, cada casa tenia el seu hort i, als camps on es cultivaven vinyes i oliveres, també s'hi plantaven figueres, "ja que és un arbre rústic i resistent".
Actualment, les possibilitats comercials de la figa continuen sent diverses: des de la venda de fruita fresca fins a l'elaboració de productes derivats, com ara la melmelada artesana. Tot i això, el responsable de l'Olivet de Mas Ferran assegura que la rendibilitat econòmica continua sent limitada.
"A això cal afegir-hi el canvi climàtic", adverteix. Les altes temperatures d'aquest estiu han afectat greument la collita. La figa ha madurat de manera sobtada i això ha provocat la pèrdua de prop de la meitat de la producció. En els quaranta anys que porta al capdavant del negoci, assegura que mai no havien registrat una campanya tan dolenta.
Tot i aquesta mala collita, Gou i la seva família descarten rotundament renunciar al cultiu de la figa. Sigui per la qualitat del fruit o pel valor emocional i de vinculació amb el territori que té la figa a l'Empordà.
Les figueres potser ja no dominen el paisatge com abans. Però continuen presents allà on tot va començar: en el nom d'una ciutat que, segles després, encara conserva l'empremta del seu arbre més emblemàtic.
