El malson de l'Aràbia Saudita es fa realitat: sense quasi exportar petroli i atrapada al Iemen

L'Aràbia Saudita s'està quedant sense opcions per exportar les seves vastes reserves de petroli i està pagant com ben pocs el caos regional provocat per la guerra dels EUA contra l'Iran.

En tan sols una setmana, ha vist com milícies proiranianes de l'Iraq li malmetien considerablement un gran oleoducte. S'ha quedat sense la principal ruta d'exportació de petroli que li quedava després que els rebels houthis del Iemen hagin aconseguit el control de la sortida al mar Roig.

Riad també s'ha enfangat més en la intractable guerra civil del Iemen, on l'aviació saudita ha llançat mig centenar de bombardejos contra els houthis; com a resposta, ha rebut una pluja d'atacs amb míssils i drons contra bases i instal·lacions petrolieres.

I per acabar-ho d'empitjorar, ha comprovat com els Estats Units, el seu teòric protector, se'n rentava les mans i donava allargues a la seva petició d'ajuda.

Una superposició de revessos que col·loquen la monarquia de la família Saud camí de la crisi geoestratègica més greu d'aquest segle i estronquen els plans modernitzadors amb què somiava l'home fort del país, el príncep hereu Mohammed bin Salman.

Atac a l'oleoducte comodí

La setmana passada, el principal exportador de petroli del món va haver d'anunciar que tancava temporalment l'oleoducte Est-Oest, que recorre 1.200 quilòmetres i transporta el cru dels grans jaciments petrolífers de l'est del país fins a la terminal de Yanbu, al mar Roig. Ho va fer després que una milícia proiraniana de l'Iraq l'ataqués amb precisió en diversos punts.

L'ampliació de la capacitat d'aquest oleoducte va ser la solució màgica que va trobar Riad per compensar el bloqueig iranià de l'estret d'Ormuz.

Si els seus vaixells no podien sortir pel golf Pèrsic recorrent la principal via d'exportació abans de la guerra, ho farien amb l'alternativa d'aquest oleoducte pel mar Roig. L'oleoducte Est-Oest es va convertir en una artèria energètica vital per a l'Aràbia Saudita.

Des de l'inici de la guerra, les exportacions saudites a través de Yanbu, la principal terminal d'exportació al mar Roig, s'havien quintuplicat fins a assolir gairebé quatre milions de barrils diaris al juliol, segons l'empresa de dades sobre matèries primeres Kepler.

Malgrat les guerres, l'Aràbia Saudita encara produïa aquest estiu 6,2 milions de barrils de petroli, quasi la meitat del que feia en temps de pau.

I gairebé tots es transportaven per l'oleoducte Est-Oest, entre 2,6 i 4 milions de barrils diaris a finals d'agost, segons Rystad Energy.

Quatre milions de barrils equivalen al 4% del subministrament diari que consumeix el món i, a hores d'ara, aquest 4% va camí de desaparèixer si es té en compte que les reparacions poden tardar un mes.

Els pous de l'Aràbia Saudita segueixen bombant cru, però entre que l'oleoducte no funciona i Aramco, la petroliera saudita, té una capacitat d'emmagatzematge limitada, hi ha el risc que ben aviat hagi de reduir significativament la producció.

Tancada "la porta de les llàgrimes"

Abans de l'atac a l'oleoducte, la situació de l'Aràbia Saudita ja era delicada, perquè s'havia quedat sense poder utilitzar la gran via d'exportació de petroli que li quedava. Era l'estret de Bab el-Màndeb, "la porta de les llàgrimes" en àrab, a la sortida del mar Roig.

Fins al juliol, per allà acostumaven a passar-hi tres milions de barrils de petroli (sobretot saudita) i ara no en passa pràcticament cap.

Al juliol, els houthis van anunciar un bloqueig marítim contra l'Aràbia Saudita com a represàlia pel suport que donaven al govern del Iemen. Van disparar contra alguns vaixells i l'amenaça de més atacs va provocar que les exportacions a través de l'estret de Bab el-Màndeb s'aturessin.

Dijous passat, els houthis van conquistar tota la costa del mar Roig i també les illes del mig de Bab el-Màndeb, cosa que ha fet impossible del tot la sortida de petroliers saudites.

Aquest setembre, l'Aràbia també ha intentat fer passar alguns petroliers per l'estret d'Ormuz aprofitant el desplegament naval nord-americà que garanteix una certa seguretat. Però la travessia continua sent molt perillosa perquè hi ha mines, l'Iran segueix atacant algunes de les embarcacions que s'atreveixen a navegar-hi d'incògnit i els volums diaris continuen sent molt volàtils.

Només queda l'opció d'Egipte

Sempre que l'oleoducte Est-Oest es repari ràpid i no hi hagi més atacs, l'única opció viable que li queda al règim saudita és exportar el seu petroli cap al nord. Des del port de Yanbu al mar Roig en vaixell fins a la costa d'Egipte i allà, a través del canal de Suez (per on no poden passar els superpetroliers més grossos) o de l'oleoducte Sumed, que enllaça el mar Roig egipci amb la costa mediterrània.

Segons Kepler, el tràfic de cru saudita a través d'aquesta via es va acostar als 500.000 barrils diaris a finals de juliol, quan al juny quasi no l'havia fet servir.

Combinant les rutes del canal de Suez i de l'oleoducte Sumed, teòricament es podrien desviar fins a 3,4 milions de barrils de cru saudita diaris; tanmateix, aquesta capacitat no s'ha posat mai a prova a una escala tan gran.

A més, el principal client del petroli saudita són els països asiàtics i, per arribar-hi, la nova ruta via Egipte implica navegar tot el Mediterrani i, posteriorment, vorejar l'Àfrica, fet que allarga el viatge durant setmanes i augmenta considerablement els costos.

Els mercats tremolen

Les conseqüències de la restricció de les exportacions saudites ja es deixen sentir als mercats. Després de l'anunci del tancament de l'oleoducte Est-Oest, el preu del cru Brent s'ha disparat fins prop dels 110 dòlars per barril i el litre de gasolina a Espanya ja supera els dos euros en moltes gasolineres, mentre que als Estats Units el dièsel es paga al doble que fa vuit mesos.

"L'economia mundial notarà els efectes de la pressió a l'alça dels preus del petroli derivada de les tensions persistents als dos punts crítics de la regió –i als seus voltants– i dels danys a les infraestructures energètiques", assegura un informe de la companyia de riscos Verisk Maplecroft.

Aquesta pressió s'intensifica pel fet que l'Aràbia Saudita ha comunicat que la seva producció de petroli va caure a l'agost al nivell més baix des del 1990 i res fa preveure que pugui augmentar aviat, més aviat al contrari.

Els houthis, el malson de Riad

Bona part dels problemes que avui té l'Aràbia Saudita provenen de les ingerències al seu veí més pobre i subdesenvolupat, el Iemen.

Arran de l'agressió dels EUA i Israel contra l'Iran i de diversos incidents dins el Iemen, la fràgil treva en aquell país va acabar saltant pels aires aquest estiu i s'ha reprès la guerra civil entre els rebels houthis proiranians. Aquests últims controlen la capital i la part més poblada del país i lluiten contra el govern iemenita, reconegut internacionalment i patrocinat per Riad.

El ràpid avanç houthi aquest setembre i el seu control de l'estret de Bab el-Màndeb han disparat les alarmes a Riad, que, davant de múltiples agressions houthis contra bases militars, ciutats del sud i instal·lacions petrolieres, s'ha tornat a ficar de ple en el conflicte.

Només en l'última setmana, la seva aviació ha llançat mig miler d'atacs en un intent de frenar l'avanç dels rebels i salvar el govern iemenita, que està contra les cordes.

La dolorosa traïció de l'amic nord-americà

Dijous passat, el príncep hereu saudita, Mohammed bin Salman, va trucar dos cops a Donald Trump perquè els Estats Units, com el 2024 i el 2025, se sumessin a l'ofensiva contra els houthis, però el president, atrapat amb l'Iran, s'hi va negar i només va prometre suport d'intel·ligència i l'ajuda de 100 assessors militars que ja hi ha al país.

Això ha deixat els saudites en estat de xoc, perquè durant dècades havien cuidat molt la relació amb Washington (i els elogis a Trump) precisament per garantir-se sempre la seva protecció.

El pacte entre els EUA i la monarquia dels Saud arrenca del final de la Segona Guerra Mundial, s'ha mantingut quasi inalterable durant dècades i consistia que els saudites garantien la producció de petroli i compres milionàries d'armes nord-americanes i Washington els garantia la seguretat.

Ara, aquella entesa queda més en dubte i Riad comprova com ja no pot confiar tant en Washington.

Sense el paraigua clar de seguretat dels EUA, és tot el projecte modernitzador de Mohammed bin Salman el que queda tocat.

El príncep hereu lidera el pla Saudi Vision de transformació del país perquè no depengui tant del petroli i es converteixi en un hub econòmic i finançer amb projectes estrella com la ciutat futurista NEOM al desert, el Mundial de futbol el 2034 o l'Expo Universal del 2030.

Conscients dels canvis geoestratègics arran de la presidència de Donald Trump i de la guerra amb l'Iran, l'Aràbia Saudita diversifica els aliats i fa un mes ja va anunciar una aliança de defensa amb el Pakistan i Turquia. Es comprometien a defensar-se mútuament si un d'aquests països era atacat.

Per ara, ni Islamabad ni Ankara han mostrat gens d'interés a defensar els saudites i implicar-se en una guerra imprevisible contra els houthis del Iemen, aliats de l'Iran.

Ahir el príncep hereu, Mohammed bin Salman, va visitar Egipte en un intent de sumar suports. Va rebre suport i bones paraules del mariscal Al-Sisi a favor de la llibertat de navegació, però als països de la regió es recorda prou bé la història recent, que actua com a dissuasió.

Entre el 2014 i el 2022, Riad es va implicar a fons en el conflicte iemenita i, malgrat ser militarment molt superior, va ser incapaç de derrotar els houthis.

Va sortir molt escaldat de la guerra i va deixar un Iemen immers en una crisi humana gravíssima que encara dura i, de fet, s'agreuja. Ara, amb els houthis més forts, s'hi torna a enfangar sense que se sàpiga com pensa doblegar-los aquest cop ni si cap aliat estranger li prestarà ajuda.

Des de la distància, l'Iran, el gran rival regional de l'Aràbia Saudita, s'ho mira satisfet.