La Reserva Federal ignora Donald Trump i apuja els tipus d'interès pel risc d'inflació
La Reserva Federal ha complert amb la lògica i ha anunciat la primera pujada de tipus d'interès des del 2023, encara que això pugui obrir una esquerda en les seves relacions amb Donald Trump, que insisteix a demanar tot el contrari. El nou president de la Fed, Kevin Warsh –l'aposta de Donald Trump–, s'ha vist pràcticament obligat a fer el pas perquè el risc d'un brot d'inflació no només persisteix, sinó que s'ha intensificat, amb el petroli una altra vegada pujant pel conflicte al golf Pèrsic, que està enquistat.
Davant d'aquest escenari, no moure fitxa hauria pogut afectar la credibilitat del banc central, de manera que tots els analistes donaven per feta la pujada de 0,25 punts anunciada ara, que col·loca els tipus d'interès oficials del dòlar en una forquilla entre el 3,75% i el 4% (la Fed marca un rang, a diferència del BCE, que marca un número fix).
És precisament aquest concepte, el de la credibilitat, el que ha col·locat el president de la Fed entre l'espasa i la paret. S'hi juga la credibilitat de la institució, però, sobretot, la seva pròpia. Donald Trump va criticar durament el seu antecessor, Jerome Powell, perquè no rebaixava els tipus i abaratia crèdits i hipoteques. Un enfrontament molt agre que va acabar fins i tot amb acusacions de prevaricació.
Combatre la inflació
Ara, però, els mercats financers anticipen que el banc central no té cap més opció que apujar els tipus per refredar l'economia i combatre el brot d'inflació, amb els preus dels carburants disparats. A més, les inversions milionàries en intel·ligència artificial també contribueixen a disparar els preus de l'energia, dels materials de construcció, de les turbines, dels components informàtics, dels subministraments, etc., de manera que el risc d'un sobreescalfament és real.
La Fed, a diferència del BCE, té un doble mandat. Ha de mantenir l'estabilitat de la moneda, amb una inflació del 2% com a objectiu, però també ha de vetllar pel mercat laboral i evitar que pugi l'atur. Ara com ara, la pota de la inflació és la que va pitjor, i de molt. I, de fet, els analistes interpreten que ja va tard.
Nova fase de tipus més alts
A mitjà termini, els mercats financers anticipen que els Estats Units –i en realitat, tot el món– han entrat en una nova fase de tipus d'interès més alts, i així ho reflecteix la cotització del deute públic. En el cas dels EUA, a més, la bola del deute creix cada any, perquè els pressupostos federals tenen un dèficit anual del 6%, que afegeix encara més pes a la motxilla. Tot plegat posa sota pressió el Tresor, perquè ha de pagar més interessos per finançar el seu deute. Aquesta setmana el bo a 10 anys ha superat el 5%, el màxim des del 2007 i un llindar que es comença a veure com a perillós.
