El dilema de la IA als Estats Units: creix l'oposició als centres de dades que sostenen l'economia
En una febre de l'or hi guanyen alguns miners, però sobretot, qui fa diners són els venedors de pics i pales. En el cas de la intel·ligència artificial, la primera guanyadora és Nvidia, l'empresa que fabrica els xips que fan moure tot l'engranatge. Ara bé, en conjunt, qui s'ha beneficiat més de l'onada és l'economia dels Estats Units i, en particular, Wall Street. Es calcula que prop de la meitat de tot el creixement del país des del 2025 es pot atribuir a la inversió en IA, i hi ha estudis que eleven encara més aquesta contribució.
Però com tota febre, tothom s'hi vol apuntar, i les grans tecnològiques com Microsoft, Meta, Google o Amazon han obert una cursa per acumular capacitat de computació i alimentar els seus models d'IA. El gran premi, la grossa, és el descobriment de la intel·ligència artificial general, que tindria la capacitat de raonar més i millor que qualsevol humà. I per aconseguir-ho, cal posar-hi diners. Mig bilió de dòlars, només aquest 2026.
Els centres de dades, en el punt de mira
Malgrat tot, aquesta febre comença a topar amb l'opinió pública i els legisladors dels estats. Més enllà de qüestions ètiques o laborals, el que més preocupa allà és l'efecte sobre el territori i les comunitats de l'allau de projectes per construir centres de dades. Són els edificis on hi ha els servidors i els equips per processar grans volums d'informació, el múscul d'aquesta revolució tecnològica.
A dia d'avui, als Estats Units n'hi ha 5.427, deu vegades més que a qualsevol altre país. La Xina apareix per sota d'Alemanya o el Regne Unit, però també és cert que els centres xinesos són comparativament molt més grans.
Vista la distància amb els EUA, la Unió Europea vol impulsar una estratègia pròpia, amb centres de dades, "gigafactories", de tutela pública, per entrar en la cursa i desenvolupar aplicacions europees de la intel·ligència artificial sense haver de dependre exclusivament dels models nord-americans i xinesos.
Aquest juliol, la Comissió Europea ja ha publicat el concurs oficial perquè es presentin candidatures, amb l'objectiu de finançar set grans projectes a tota la UE i mobilitzar més de 10.000 milions d'euros. Un seria a Móra la Nova, impulsat per un consorci publicoprivat amb presència del govern espanyol, la Generalitat (que cediria els terrenys) i empreses privades com Telefónica o ACS. El projecte, amb una potència prevista en una primera fase de 54 MW, ja ha generat també moviments en contra, com la plataforma Aturem la Gigafactoria d'IA.
Catorze estats plantegen restriccions, començant per Nova York
Als Estats Units, el moment econòmic i polític sembla que és un altre. I fins a catorze estats estan plantejant normatives per restringir la construcció de nous projectes quan, fins fa poc, les administracions competien ferotgement per oferir incentius fiscals per atreure aquestes inversions.
Els preocupa el c
Mobilització contra el Colossus de Musk
D'entrada, un centre de dades necessita energia. Molta. I als Estats Units, se'n construeixen de tan grans, els anomenats "hyperscalers", que han de disposar de les seves pròpies centrals de gas per abastir-se. A Memphis, el Colossus I i Colossus II (el nom ho diu tot) són centres de dades propietat de SpaceX, d'Elon Musk, que té llogat part de l'espai per uns 1.000 milions de dòlars mensuals a Anthropic.
L'alimenten deu turbines de gas. Són molt a prop del barri de Boxtown, on es queixen de la contaminació i el soroll. Ho explica, en declaracions a l'AFP, KeShaun Pearson, director de la Comunitat de Memphis contra la Contaminació: "És la pitjor discriminació ambiental que he vist. El que tenim aquí són turbines de gas metà que generen contaminació, i que porten funcionant dos anys."
SpaceX, per la seva banda, diu que les actuals turbines són "temporals" i que està treballant perquè estiguin equipades "amb les tecnologies més avançades de control d'emissions", mentre ONGs com Earthjustice l'han denunciat per haver tirat endavant la construcció sense els corresponents permisos. El Departament de Justícia s'ha alineat amb l'empresa, adduint afers de "seguretat nacional".
Altres activistes denuncien que la febre per construir de pressa vol dir rebaixar estàndards, sigui amb l'ús d'aigua o el soroll. És el cas de Jason Haley, cofundador de Safe and sound Coalition, a Southaven, Mississipi, just al costat dels dos Colossus: "Va començar fa un any i cada vegada el soroll és més alt. És el tipus de so amb una freqüència i to que traspassa les parets de casa, tinc el soroll ficat dins les orelles."
Els estats es mobilitzen
Les queixes ja no són només d'activistes. Almenys catorze estats han proposat frenar la construcció de nous centres de dades i la retirada d'incentius i desgravacions. En el que portem d'any, s'han aturat, almenys, 75 projectes, amb una inversió prevista de 130.000 milions de dòlars.
L'estat de Nova York ha estat el primer a aprovar una moratòria general d'un any. La governadora, Kathy Hochul, posa el focus en el cost energètic d'aquests projectes: "Em nego que els novaiorquesos n'assumeixin el cost, quan ja paguen massa per la llum."
A Virgínia, l'estat ha ordenat als promotors dels centres de dades que assumeixin el cost de la xarxa de transmissió d'electricitat que s'hagi construït exclusivament per al seu servei. I també cobrarà 1,1 cèntims de dòlar per cada kilowatt hora de consum, amb el que esperen recaptar 600 milions de dòlars. És la primera taxa als EUA lligada al consum d'electricitat dels centres de dades.
D'altres estats segueixen el camí i tenen normatives en vigor o bé ja han presentat projectes de llei per introduir moratòries i tota mena de restriccions.
Delaware: proposta per introduir moratòria de projectes de més de 100 MW fins al gener del 2027
Geòrgia: normativa en tràmit per prohibir als governs locals autoritzar centres de dades pel seu compte fins al desembre del 2028
Michigan: normativa en tràmit per prohibir als governs locals aprovar centres de dades fins a l'abril del 2027
Nova York: normativa aprovada i en vigor que estableix una moratòria d'un any per centres de dades de més de 20 MW. Queden exempts centres d'investigació, fàbriques, universitats o hospitals.
Ohio: es retiren desgravacions fiscals i es requereix els centres de dades a assumir el 85% del cost de la xarxa elèctrica que facin servir.
Pensilvània: normativa en tràmit per establir moratòria de tres anys per nous centres de dades.
Carolina del Sud: normativa en tràmit per prohibir nous centres fins que l'estat aprovi una regulació completa.
Virgínia: prohibeix fins al juliol del 2028 nous projectes que no tinguin garantida la interconnexió a la xarxa elèctrica.
El xip i el totxo
Però a uns quants carrers del despatx de la governadora de Nova York, a Wall Street, s'ho miren diferent. L'onada ha fet pujar les borses amb valoracions rècord, l'efecte riquesa i el consum de molts nord-americans. Només aquest any, es calcula que la intel·ligència artificial hi mourà mig BILIÓ de dòlars. Ara com ara, és el que sosté l'economia, perquè combina el xip amb la totxana. És una febre tecnològica que, de retruc, impulsa les elèctriques, les constructores, proveïdors de materials i empreses de maquinària tan tradicionals com Caterpillar, que s'ha disparat a borsa.
La Reserva Federal de Saint Louis calcula que, en el tercer trimestre del 2025, la inversió relacionada amb la IA ja equivalia al 39% de tot el creixement de l'economia; en el punt àlgid de la bombolla "dotcom" de l'any 2000, representava menys, el 28%. Una proporció que encara podria anar a més, "a mesura que les empreses continuïn integrant la IA en la seva operativa i construint la infraestructura que necessiten". De fet, un estudi d'un economista de Harvard encara va més enllà i assegura que tota la inversió relacionada amb la IA va ser la responsable del 92% del creixement del PIB l'any passat.
El tren no s'atura
Un estudi de la Universitat Stanford hi posa encara més números. L'any passat, es van crear 1.953 empreses dedicades a la IA, deu vegades més que qualsevol altre país. L'estudi reconeix, però, que el nombre d'investigadors i especialistes en IA que es traslladen a viure als Estats Units s'ha desplomat un 80% des de l'any passat. I també avisa que els efectes de l'adopció de la IA comencen a apuntar contra els treballadors més joves en les feines més exposades, com la de programador informàtic. Uns efectes que poden indisposar també una part de l'opinió pública.
De moment, però, el tren no s'atura. I bancs d'inversió com JP Morgan o Goldman Sachs xifren la inversió total generada per la IA entre 580.000 i 697.000 milions de dòlars per aquest 2026. Ara bé, cada cop més veus alerten de l'excessiva dependència d'un fenomen que té molts dels trets característics d'una bombolla financera i que podria recordar el boom del ferrocarril als Estats Units, a finals del segle XIX. Llavors, un canvi tecnològic innegable com va ser el tren i la connexió física entre Atlàntic i Pacífic, va canviar la manera com funcionava el país. Va ajudar a crear fortunes, grans magnats i corporacions, però al mateix temps va ser la llavor d'una febre especulativa que va desembocar en el pànic financer del 1873.
