Illa fa bandera de les mesures d'habitatge i promet reconèixer el professorat com a autoritat pública
L'habitatge continua sent el principal maldecap de la ciutadania i ha centrat el discurs de Salvador Illa en el debat de política general, que ha arrencat al Parlament aquest dimarts a la tarda amb la intervenció d'una hora i mitja del president de la Generalitat i seguirà aquest dimecres amb el torn dels grups.
Illa ha anunciat que, aprofitant el Codi Civil català, el govern oferirà la possibilitat que persones de més de 40 anys amb ingressos estables però amb dificultats per accedir a una hipoteca puguin comprar un habitatge conjuntament amb la Generalitat, que n'assumirà la meitat de la propietat a canvi que la persona hi pugui viure entre 40 i 50 anys:
És una opció inèdita a Espanya, cap altra comunitat està fent tant.
També es posarà en marxa un fons específic per, "quan no quedi cap altre remei", comprar els pisos on viuen persones vulnerables amenaçades de desnonament. S'hi destinaran 25 milions d'euros, ha explicat, ampliables en un futur.
Pel que fa als préstecs Emancipació, ha anunciat una ampliació d'aquestes ajudes adreçades a persones de 18 a 40 anys que es comprin el primer habitatge.
Després de subratllar que garantir el dret a l'habitatge ha estat la seva "primera prioritat" d'ençà que va assumir la presidència, ha celebrat els resultats de les mesures d'intervenció del mercat i s'ha mostrat optimista sobre el futur:
Garantir l'habitatge és una missió de país, i Catalunya la guanyarà.
Illa també ha defensat els decrets aprovats al Consell de Ministres i s'ha referit al cas del desnonament de la Maricarmen, a Madrid, com un exemple "dels qui s'aprofiten sense escrúpols de la feblesa dels altres".
Catalunya diu no a l'especulació, no hi tenen lloc. Ja saben on han d'anar.
Els anuncis del president de la Generalitat arriben després de la promesa de fa dos anys d'incorporar 50.000 pisos públics d'aquí al 2030 i, després, la de construir 210.000 nous habitatges addicionals gràcies a la col·laboració publicoprivada de l'últim debat de política general.
Això, mentre comencen a donar fruits les mesures impulsades per contenir els preus del lloguer, que han baixat un 4,7% a Barcelona i un 1,3% a les zones tensionades, però mentre Catalunya encara és la primera comunitat en desnonaments, principalment per impagament dels inquilins.
Reforçar l'autoritat dels professors
En educació, Illa no ha entrat a valorar els resultats acadèmics. No s'ha referit al fiasco en l'organització de les proves PISA ni al conflicte laboral obert amb el professorat, però ha defensat que "és el moment de reforçar l'autoritat dels professors", de manera que proposarà als grups parlamentaris que es reconegui "la condició d'autoritat pública dels professors en l'àmbit no universitari":
'Fes cas al mestre', ens han dit a tots i a totes alguna vegada. Ben dit està i ben fet està fer-ho complir.
Segons Illa, el reforç de l'autoritat del professorat ajudarà a "millorar la funció docent i la convivència" a les aules. La mesura reconeixeria a aquests professionals la presumpció de veracitat en l'exercici de les seves competències, tal com passa amb els agents de policia.
En matèria de seguretat, el president ha assegurat que "evoluciona favorablement" i ha insistit que el seu govern lluitarà contra el narcotràfic o la tinença d'armes, "siguin blanques o de foc":
Tolerància zero amb qui fa de la multireincidència un ofici. A Catalunya, qui la fa la paga, sense excepcions.
Defensa de l'amnistia
El president de la Generalitat ha arrencat la seva intervenció defensant que Catalunya no es pot permetre quedar al marge de les "grans transformacions" del nostre temps; l'emergència climàtica, la revolució tecnològica o els canvis demogràfics que redefineixen l'ordre establert.
En defensa del seu govern, ha assegurat que "avui Catalunya és un país millor que fa dos anys", perquè "no és d'una part". "Una Catalunya més unida, més pròspera, més segura i més cohesionada", ha insistit.
Així mateix, ha subratllat que l'aplicació de l'amnistia "és de compliment obligat", i s'ha referit explícitament als casos de Carles Puigdemont i dels exconsellers del seu govern, entre d'altres, de qui demana que es restitueixin els drets polítics:
Vull que en el proper debat que tinguem en aquest Parlament comptem amb la presència del president Puigdemont i que Oriol Junqueras tingui els drets polítics. Catalunya ja fa temps que va decidir mirar endavant.
Rebuig a l'extrema dreta
Illa s'ha referit al context europeu i ha reivindicat que Catalunya, com en l'inici de la democràcia, se situï "en el costat correcte de la història".
"Tinguem memòria. Som la Catalunya on caben totes les Catalunyes; ens toca estimar-la i cuidar-la, perquè cap conquesta és irreversible", ha defensat.
Entre democràcia o autoritarisme, Catalunya tria democràcia, la nostra principal causa.
En aquest sentit, ha anunciat que Catalunya acollirà una conferència de regions per la democràcia, amb la voluntat de construir aliances, amb el convenciment que "els demòcrates som majoria". Una veu, ha dit, que a Europa ha de ressonar amb la nostra llengua:
No tinc cap dubte que el català serà llengua oficial, malgrat els impediments dels que no entenen la nostra pluralitat.
També ha anunciat la posada en marxa d'un programa específic per ajudar en la reconstrucció d'Ucraïna. "La història, el futur i els valors d'Europa ens reclamen altura de mires, i Catalunya vol assumir el lideratge que li correspon pel seu pes i per la seva vocació europeista", ha defensat.
L'aprovació del finançament, el repte d'aquest any
En el tram final del discurs, el president també s'ha referit al repte de l'aprovació del nou model de finançament, que centrarà el segon tram de la legislatura un cop s'han aprovat els pressupostos d'aquest 2026.
"El finançament dibuixarà la propera dècada i Catalunya té una molt bona proposta en què tothom hi guanya", ha defensat. En aquest sentit, Illa ha demanat "no eternitzar el debat", que diu que es resumeix a "decidir si volem perdre 4.700 milions d'euros per a la nostra sanitat i educació o guanyar-los".
La votació al Congrés s'ha de fer abans que s'acabi l'any, i per això ara el més imminent és l'acostament a Junts per captar el seu suport al model. El president s'hi ha referit indirectament assegurant que "l'estima al país es mesura per la capacitat de compromís i d'assumir responsabilitats quan arriba l'hora de la veritat".
