Ayuso posa el focus dels desnonaments a Catalunya i el govern s'hi torna: què diuen les dades oficials
El desnonament de Maricarmen aquest dimecres a Madrid, la dona de 87 anys que van fer fora de casa després de triplicar-li el preu del lloguer, ha derivat en un ball de les xifres dels desnonaments que es fan a Catalunya i a Madrid.
En un acte amb empresaris de Madrid, la presidenta de la Comunitat, Isabel Díaz Ayuso, s'ha dirigit al govern català i ha dit que "el nombre més gran de desnonaments s'estan executant a Catalunya, a Andalusia, al País Valencià i, a llarga distància, a Madrid", i ha afegit que "per cada desnonament que hi ha a Madrid, n'hi ha 5 a la Catalunya d'Illa i Sánchez".
Què diuen les dades oficials?
En primer lloc, cal deixar clar que els desnonaments no estan en mans dels governs autonòmics sinó que són els òrgans judicials els que els tramiten i els ordenen. És per això que les dades oficials són les del Consell General del Poder Judicial.
Segons aquestes dades del darrer any complert, el 2025, és cert el que diu Ayuso que Catalunya lidera el rànquing de més desnonaments a tot l'Estat.
Tot i això, també és cert que amb les dades per cada 100.000 habitants del primer trimestre del 2026, Catalunya no lidera aquest rànquing, sinó que se situa en tercer lloc, per darrere del País Valencià i de Múrcia.
Del que diu Ayuso, però, el que no és cert és que per cada desnonament a Madrid n'hi hagi cinc a Catalunya. No és així ni amb dades relatives ni absolutes, ni si ens mirem les xifres del 2025 ni si tenim en compte les del primer trimestre del 2026.
Pel que fa al total de desnonaments del 2025 en números absoluts, Catalunya no multiplica per cinc Madrid, però sí que multiplica pràcticament per tres. El 2025 a Catalunya hi va haver 6.814 desnonaments a Catalunya i a Madrid 2.267.
Si mirem les últimes dades disponibles, del primer trimestre del 2026, els números d'Ayuso tampoc encaixen. Els primers tres mesos del 2026 s'han fet a Catalunya 921 desnonaments, mentre que a Madrid se n'han fet 582.
3CatInfo ha preguntat a la Comunitat de Madrid quin era l'origen d'aquesta dada. En el moment de tancar aquest article no hem rebut resposta.
La resposta del govern
Per part del govern, la consellera d'Habitatge, Sílvia Paneque, en una entrevista a "El matí de Catalunya Ràdio" ha respost amb una altra dada, que a Catalunya en el primer trimestre del 2026 "s'han aturat 43 desnonaments" mentre que a Madrid "només se n'han aturat 7".
Aquesta dada és certa i apareix a la memòria del Consell General del Poder Judicial, a l'apartat "Annex suspensió llançaments".
El govern ha destacat que a Catalunya es fan polítiques d'habitatge per prevenir desnonaments amb víctimes menors o vulnerables i que es treballa per oferir sempre alternatives d'habitatge.
Per què hi ha més desnonaments a Catalunya?
En el cas de Catalunya, la majoria de desnonaments van ser de persones que vivien de lloguer. I això, segons els experts, s'explica perquè Catalunya té més famílies vivint de lloguer que Madrid, sobretot a la ciutat de Barcelona.
Ho ha explicat Héctor Simón, director de la Càtedra d'Habitatge de la Rovira i Virgili a 3CatInfo: "Catalunya té aproximadament un milió més d'habitatges que Madrid i, a més, compta amb un mercat residencial i de lloguer més extens territorialment. Tot això implica que, proporcionalment, hi ha moltes més llars que viuen de lloguer, cosa que provoca que hi hagi més contractes i més llars exposades a situacions d'impagament o vulnerabilitat."
De tota manera, són unes xifres que han anat baixant els últims anys. De fet, ara hi ha un 80% menys de desnonaments que en el pic de la crisi econòmica. I si ho comparem amb com estàvem fa un any, els desnonaments s'han reduït a la meitat a Catalunya.
Ara, però, els experts ja avisen que, el segon trimestre, les xifres no seran tan bones precisament perquè la llei no protegeix ara aquestes persones.
"La suspensió extraordinària de determinats desnonaments de llars vulnerables va finalitzar a finals del 2025 i, com que la pròrroga no va ser convalidada al Congrés, això podria fer que alguns procediments que anteriorment estaven suspesos ara es reprenguin i acabin en desnonament durant els pròxims mesos", alerta Simón.
