El secret de la casa verda del Nepal que continua dreta després de la gran riuada

Enmig d'un entorn desolat, una casa de color verd continua dreta com a testimoni que els miracles, a vegades, existeixen. La violenta riuada del 26 d'agost, ara fa un mes, va arrasar pobles sencers a la frontera entre el Nepal i el Tibet, pel col·lapse d'una glacera a l'Himàlaia.

L'aigua es va endur tot el que va trobar al seu pas, amb un balanç que encara no s'ha tancat: més de 1.400 morts, 6.000 desapareguts i un munt de poblacions i infraestructures arrasades.

Tot i això, a la regió de Nuwakot, una imatge impactant s'ha fet viral: la d'una única casa que ha aconseguit quedar dreta entre la destrucció.

Tota la família era a dins mentre la riuada en colpejava els fonaments. Durant una hora van observar i témer l'envestida de l'aigua des de la tercera planta i el terrat.

La casa tremolava tota, han explicat, però va aguantar i tots van sobreviure.

La imatge de la casa verda, encara dreta enmig de la devastació, s'ha convertit en un símbol de resiliència i esperança per als nepalesos.

I també en una atracció de Google Maps, amb el corresponent flux de curiosos que hi van per fer-se selfies.

Quin secret amaga l'estructura de la casa verda?

Mònica Sans Duran és arquitecta i directora del Programa Awasuka, un projecte de cooperació per al desenvolupament i millora de l'hàbitat al Nepal.

Fa 15 anys que treballa al Nepal i assegura a 3CatInfo que la casa verda és un cas excepcional: "Jo quan vaig veure allò, aquella gran onada, vaig pensar que no hi ha estructura humana que pugui aguantar això... perquè a més arrossegava roques, pedres, fang..."

Menys una casa que resisteix dreta el desastre. L'han batejat com la casa verda miraculosa.

Per diferents factors, la força de l'aigua no la va tombar: es troba a la plana, està apartada del flux principal del riu, té una forma cúbica, la millor per aguantar envestides, la van clavar fins a trobar pedra i té una estructura reticular.

Mònica Sans explica com està pensada l'estructura: "El que fa és repartir les càrregues entre 4 pilars, a més, les bigues dels terres i els sostres no van només en una direcció sinó que fan una retícula, són uns nervis que fan com una xarxa."

"Tota la casa està molt ben lligada, com un paquet, perquè es bellugui unitàriament i no es desmunti tan fàcilment com altres", conclou l'arquitecta.

Hi ha algun equivalent a Catalunya?

A Catalunya, el 4% del territori és zona fluvial inundable i això afecta unes 700.000 persones. Una zona sensible és el litoral, on es troba el campus del Baix Llobregat.

I justament, el campus de la UPC és com la "casa verda" del Nepal, amb una estructura reticular, amb pilars de formigó armat, edificis aixecats i carrers porosos. És una arquitectura resilient que no lluita contra l'aigua.

Això ho sap prou bé la Mònica, que fa 15 anys que construeix al Nepal: "Mira, el Nepal es pot construir de moltes maneres i les estructures reticulars són molt bones perquè tenen els pilars, els terres i els sostres que aguanten."

"Després, entremig hi podem posar uns totxos fantàstics nepalesos, que conformen les parets de tancament, les parets de càrrega. Això, si s'ho endú l'aigua, no hi ha cap problema, perquè l'estructura segueix resistint", assegura.

La casa verda no caldrà construir-la, però sí reforçar-la. Encara que continuï dreta, l'aigua sí que va fer molt de mal a les plantes inferiors, on no queda pràcticament res més que els trespols i els pilars.