Protesta d'estudiants a Alemanya contra la mili: així és el procés que vol reclutar joves soldats
Butlletí Mirada Global
Cada divendres al teu correu, un article gratuït per entendre cap a on va el món
Els joves alemanys no volen fer el servei militar, com a mínim una gran majoria. Tot i que el govern afirma que s'estan complint les previsions de reclutament, de les més de 300.000 cartes que es van enviar als joves que feien aquest 2026 els 18 anys, al final només s'han apuntat 530 voluntaris a la Bundeswehr, l'exèrcit alemany, un 0,18%.
Això, tot i oferir un sou net de 2.300 € al mes, un import temptador per a qualsevol noi o noia que just acaba de sortir de l'escola.
Revista obligatòria per als nois
La revista, o inspecció mèdica de reclutament, és obligatòria per als nois des de principis de gener del 2026. Tots reben una carta a casa a la qual han de respondre obligatòriament. Les noies també la reben, però la poden ignorar.
Negar-se a respondre a la carta, en el cas dels homes, o no presentar-se a la cita per a la prova mèdica pot ser objecte de sanció. I en el cas d'una negativa continuada, la policia pot detenir l'insubmís i portar-lo per la força davant del tribunal mèdic. Amb l'inconvenient, a més, que es perd l'opció de declarar-se objector de consciència.
Un cop passada la inspecció de reclutament, que classifica els joves entre aptes i no aptes, els nois tenen l'opció de declarar-se objectors de consciència. Cal enllestir tot un procés burocràtic i argumentar els motius de l'objecció. Una carta en la qual no s'accepten versions estàndard ni copiades, tampoc fetes amb l'ajuda de la intel·ligència artificial. O com a mínim això és el que afirma l'exèrcit. Si els arguments personals no es consideren ben raonats, la petició es pot denegar.
"No volem morir pels rics"
Un dels eslògans que més se senten a les manifestacions a Alemanya és que els joves no volen morir pels rics. Estan convençuts que la majoria de guerres i crisis geopolítiques actuals són el resultat dels interessos econòmics de les elits polítiques. I en aquest joc, ells no hi volen participar.
També afirmen que mentre grans empreses del sector de la defensa, com per exemple Rheinmetall a Alemanya, disparen els seus guanys, són els pobres i els joves els que acaben anant al front de guerra a morir.
A més, els joves també estan convençuts que les retallades actuals en serveis socials, cultura, atenció mèdica o educació, serveixen únicament per a potenciar un exèrcit cada cop més gran. No tenen perspectives reals de futur, hipotecades per una creixent despesa militar. De fet, el canceller Friedrich Merz no fa més que donar-los la raó, quan afirma que el seu objectiu és formar l'exèrcit més gran d'Europa.
La por d'anar a una guerra
L'any 2011 la revista militar a Alemanya es va congelar. És el conflicte d'Ucraïna i l'enfrontament amb Rússia els que han portat fins a la situació actual. Donald Trump i l'amenaça dels Estats Units d'abandonar l'OTAN han fet la resta. Si fins fa uns anys, un conflicte es veia com una opció molt llunyana, ara la percepció ha canviat. Com a mínim quan s'escolta l'actual govern alemany.
Cal estar preparats per si cal defensar-nos, diu el ministre de Defensa, Boris Pistorius. De cara al 2035, l'objectiu és disposar d'uns 280.000 soldats i 200.000 reservistes. I de soldats, els en falten encara 80.000. De moment el govern ha optat per la via de l'allistament voluntari, però si les xifres no s'assoleixen, podria tornar el servei militar obligatori. I això és el que temen els milers de manifestants.
La doble nacionalitat no eximeix
Un cas curiós són els joves amb més d'una nacionalitat. Són sovint els fills de matrimonis mixtos, en què un dels progenitors és alemany. Si a Alemanya actualment hi ha uns 700.000 joves amb 18 anys, uns 100.000 es creu que podrien tenir una segona nacionalitat. Per a l'estat alemany, però, són alemanys i, per tant, no estan exempts de res. És el cas del Pavel o de l'Oskar, tots dos amb mares catalanes.
Cap dels dos està disposat a anar a l'exèrcit. L'Oskar va rebre la carta d'allistament al cap de tres dies del seu aniversari. Va ignorar-la però al cap de poc temps li va arribar la segona carta. Com que sap que no respondre comportava el risc d'haver de pagar una multa, va respondre a la segona. En Pavel, amb 17 anys, li arribarà la seva quan faci els 18.
El que ara els amoïna és què passaria si el govern decidís passar de l'actual servei militar voluntari a l'obligatori. La recomanació és iniciar al més aviat possible els tràmits per l'objecció de consciència, recollida a la Constitució alemanya. Però com que encara no es veuen forçats, de moment esperaran a veure-les venir.
Ells, de fet, tenen una sortida d'emergència que la resta de joves alemanys no tenen. "Si es dona la situació, estic disposat a fer-ho", afirma l'Oskar. Es refereix a renunciar a la nacionalitat alemanya. És conscient que perdria drets, com per exemple votar, però si la situació acabés en el pitjor escenari possible, ell faria el pas. En Pavel tampoc té cap dubte, ell faria el mateix.
