La guerra a l'Iran provoca un descens en les emissions globals de CO₂ d'origen fòssil el 2026
Butlletí Mirada Global
Cada divendres al teu correu, un article gratuït per entendre cap a on va el món
Després de la frenada en sec de l'activitat econòmica forçada per la pandèmia de la covid, les emissions de diòxid de carboni (CO₂) provinents de combustibles fòssils no havien fet sinó augmentar. Una tendència que, segons una nova investigació del Global Carbon Project, es trencarà aquest any amb un descens del 0,4% per dues causes interconnectades: el conflicte a l'Iran i el creixement de les energies renovables.
Per al 2026 la investigació preveu una emissió de 38.200 milions de tones de CO₂ d'origen fòssil, una xifra en què les emissions provinents del petroli disminuiran un 1,9% com a resposta a curt termini pel xoc energètic provocat per la guerra dels EUA i Israel contra el règim iranià. Per la seva banda, les emissions de gas natural baixaran un 0,3%, mentre que les de carbó creixeran un 0,6%.
Tot i que la demanda mundial d'energia continua augmentant, el tancament de l'estret d'Ormuz i el seu impacte en el comerç de petroli i gas està provocant que dos terços de l'increment s'estiguin cobrint amb més ús d'energia solar i eòlica, així com de vehicles elèctrics.
Malgrat aquesta conjuntura, l'informe elaborat per un equip internacional de més de 140 científics, conclou que el creixement de les energies netes encara no és prou ràpid per assolir una reducció duradora de les emissions mundials de CO₂ d'origen fòssil.
Menys de quatre anys per arribar als 1,5 °C d'escalfament global
Tot i aquest descens de les emissions de CO₂ provinent de combustibles fòssils, l'estudi de Global Carbon Project, que es publica coincidint amb la COP31 celebrada a Antalya, a Turquia, preveu que les emissions totals el 2026 arribin als 43.300 milions de tones, davant les 42.800 del 2025. L'informe assenyala que l'augment de les emissions per canvi d'ús del sòl –com ara la desforestació– tenen un impacte directe en aquest increment d'emissions totals.
Aquest ritme d'emissions ens aboca a un escenari poc encoratjador: en menys de quatre anys ja arribarem al grau i mig d'escalfament global i, per tant, augmentaran els efectes devastadors d'aquest escalfament.
El professor investigador del Centre de Recerca Climàtica Internacional Glen Peters –un dels 140 científics que ha participat en l'informe– destaca que "una caiguda de les emissions en un sol any no és una fita si no respon a un canvi estructural".
En aquest sentit, els científics autors de l'estudi demanen als governs una reducció dràstica de la crema de combustibles fòssils i afegeixen que l'exemple són els 59 països que, tot i que han reduït les emissions per sota de les de la pandèmia, les seves economies han crescut.
Menys emissions a la Xina i els EUA, i força més a l'Índia
Per països, la investigació del Global Carbon Project preveu que les emissions de diòxid de carboni de la Xina enguany disminueixin un 0,9%, després que el 2024 i el 2025 creixessin lleugerament. Mentre que les emissions de petroli baixaran notablement, les de carbó creixeran un 0,3%, alhora que la generació elèctrica amb renovables continuarà creixent amb força.
Tot i que la Xina produeix el 32% de les emissions fòssils mundials, també és el país més actiu en el desplegament de tecnologies netes i en l'augment dels embornals de carboni mitjançant la reforestació. La meitat de les emissions evitades a escala mundial gràcies a les energies renovables i els vehicles elèctrics es produeixen a la Xina, que a sobre té l'absorció més gran de carboni per reforestació.
Als Estats Units es preveu que les emissions de CO₂ disminueixin un 1,3%, principalment per la reducció de les emissions del carbó, que el 2025 es van disparar pels alts preus del gas natural i les baixes temperatures.
Per la seva banda, es preveu que les emissions de la Unió Europea disminueixin un 1,5%, i les del Japó un 1%. En canvi, l'informe del Global Carbon Project assenyala que les emissions de l'Índia augmentin un 4,4%, per sobre del creixement mitjà anual del 3,5% de l'última dècada.
Emissions de l'aviació, el transport marítim i la desforestació
L'informe també preveu que les emissions de l'aviació internacional i del transport marítim internacional disminueixin totes dues un 1%. Aquest descens es deu, en part, a la disminució de l'activitat comercial i turística a l'Orient Mitjà.
Tot i que les emissions mundials de CO₂ per canvi d'ús del sòl han disminuït l'última dècada, es preveu que el 2026 augmentin fins a 5.100 milions de tones. En aquest increment hi té a veure l'augment de les emissions d'incendis de torberes –provocats en gran part per l'activitat humana– i de la degradació forestal al sud-est asiàtic, associada a la situació de sequera durant l'inici del Niño.
L'estudi de Global Carbon Project assenyala que les emissions de la desforestació permanent continuen sent elevades, al voltant de 3.800 milions de tones de CO₂ a l'any durant el període 2016-2025. Les absorcions permanents per reforestació i repoblament compensen aproximadament la meitat de les emissions de la desforestació permanent.
En aquest sentit, la Xina, la Unió Europea i els Estats Units són els líders en absorció de diòxid carboni, amb unes absorcions combinades de 800 milions de tones l'any. També hi ha una absorció substancial per reforestació i repoblament en altres països, com ara el Brasil, Rússia i Indonèsia, però en aquestes regions es veu superada per les emissions provinents de la desforestació.
