Com ens afecta la crisi climàtica en el dia a dia: de la salut mental i física a la butxaca
D'estudis amb grans xifres científiques sobre la crisi climàtica n'hi ha moltíssims: quantes gigatones de CO2 hi ha a l'atmosfera, quants graus ens estem escalfant... Però sobre els efectes concrets que té l'escalfament global en les persones, en el seu dia a dia, no.
Això és el que va motivar que la investigadora del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF Mar Coll fes un estudi sobre les "Experiències quotidianes del canvi climàtic a Catalunya". Ha entrevistat desenes de persones de tots els gèneres, les edats i els punts de Catalunya. "No és el mateix el que pateix una persona que viu a Barcelona, on potser patirà més les nits tòrrides, que en una zona rural, on el que patiran més és que canvia el seu paisatge" diu Mar Coll.
I ha documentat com la crisi climàtica pot provocar, a més dels efectes físics com pot ser el malestar o fins i tot la mort per calor, també preocupació, por, impotència, culpa o ansietat.
"Mira, aquí hi havia una bassa on es venia a banyar la gent. De la font sempre rajava aigua. Ara la bassa està seca del tot i la font no raja gairebé mai", explica la Carme Feixas, mestra que viu a Tona fa més de 30 anys.
El paisatge de la meva vida ha canviat, i és depriment.
"Em causa una tristor molt profunda veure que jo venia a passejar per un bosc frondós i fresc, i ara vinc a un altre de molt diferent, en el que molts arbres han mort durant la sequera i cada estiu té el sotabosc totalment sec", explica.
Tenir ansietat climàtica
La investigadora Mar Coll analitza com les persones experimenten, negocien i actuen davant de la nova realitat a què ens sotmet la crisi climàtica. "Ara, els impactes són tan clars... i arriben a tothom" diu Mar Coll.
"El que senten les persones, com pateixen en el seu àmbit domèstic, està molt poc visibilitzat. Però el canvi climàtic no és només un tema de grans polítiques, és també un fenomen que sacseja profundament l'àmbit domèstic", assegura.
De fet, són molts els voluntaris que han participat en l'estudi que tenen sentiments de culpabilitat perquè, diuen, "no faig prou per canviar la situació".
És el cas de la Carme, que explica com, des de la sequera, té por de regar les plantes del jardí. "De fet, sempre n'he sigut de conscient i he intentat fer alguna cosa. Com quan anàvem a buscar aigua a la font en lloc de comprar garrafes d'aigua per estalviar envasos. Fins que ens van dir que l'aigua de la font no era potable".
Com ella, molts testimonis asseguren que tenen ansietat perquè es veuen impotents cada cop que, per exemple, llencen un envàs a les escombraries, o obren l'aixeta.
Veus com hi ha inundacions on hi ha persones que perden la vida, aquí a casa nostra. No en un país llunyà. Que podries ser tu. I penses, què més puc fer per millorar aquesta situació?
Per a la investigadora de la UPF, els efectes mentals i emocionals s'haurien de tenir molt més en consideració com a danys de la crisi climàtica: "El dol, el patiment, no es comptabilitzen i afecten la població."
La crisi climàtica encareix la vida dels catalans
Però l'impacte no és només físic, mental o emocional. També és econòmic. Afecta ja la butxaca de molts catalans. Ho té molt clar la Marta Font, veïna de Barcelona i una altra de les voluntàries de l'estudi.
La factura de la llum, des del maig fins a l'octubre, se m'ha disparat per l'aire condicionat i els ventiladors.
Abans, diu, "l'engegava només uns dies comptats d'onada de calor. Uns quants al juliol i l'agost. Això ja no és així", assegura, i això que la Marta té aire condicionat. "Em sento una privilegiada perquè, almenys, el puc engegar. N'hi ha que ni en tenen", afegeix. Perquè un altre dels efectes que l'estudi detecta és que la crisi climàtica augmenta les desigualtats socials.
Per exemple, en els pobles, el tancament d'una piscina pública pot suposar que moltíssimes persones perdin un refugi climàtic i que no tinguin alternativa. És el que ha passat en moltíssims pobles de la demarcació de Lleida, on s'han esmicolat tots els rècords de temperatura, amb 15 dies per sobre dels 40 graus.
Doncs molts dels pobles de, per exemple, el Segrià, on s'hi han viscut les temperatures més altes, tancaven les portes de les piscines municipals el dia 30 d'agost. Evidentment, això augmenta les diferències entre les persones que tenen piscina a casa o aire condicionat i les que no.
En el cas de la Marta, veïna de Barcelona, ser mare també hi pesa. "La gent gran i els infants són els més vulnerables a la calor. Això fa que, com a mare, pateixis molt més pels teus fills quan les temperatures s'enfilen i a les nits no es pot dormir."
En el seu barri hi ha un parc, els Jardins del Clot de la Mel, a Sant Martí. Però, així com fins fa poc era el seu lloc d'esbarjo amb els nens, darrerament s'ha convertit en un indret prohibit. "No hi podem anar des del maig fins que comença el fred, ben entrat octubre o fins i tot novembre, perquè no hi ha ni una ombra."
Han reclamat a l'ajuntament, però, de moment, no hi han fet res.
Com se suposa que els nens han de jugar a ple sol a més de 30 graus o els avis han de seure en un banc?
Són molts els testimonis que, com la Marta, han canviat els seus costums quotidians, com sortir a fer esport al carrer, passejar... perquè ara els dies amb calor són molts més i la calor és cada cop més intensa. I aquest estiu ha estat precisament el més calorós de la història des que es tenen registres.
Els efectes, detalla Mar Coll al seu estudi, canvien segons la situació social, econòmica o geogràfica.
L'estudi vol aconseguir més polítiques que beneficiïn les persones
La finalitat de l'estudi és aconseguir que hi hagi més polítiques dirigides a minvar el patiment de les persones. Per exemple, que hi hagi ombres en un parc com el de la Carme podria ser una d'aquestes mesures. També, que hi hagi més refugis climàtics, més atenció al confort tèrmic a les llars o més adaptació a la sequera per als espais naturals.
Però també incorporar la salut mental i les pèrdues no econòmiques en les accions polítiques. O, fins i tot, reforçar lleis que redueixin els envasos en origen, i així treure càrrega de responsabilitat a les llars. "D'aquesta manera, es reduirien els efectes ambientals i, de passada, els emocionals" diu Mar Coll.
El que és clar és que la crisi climàtica ha passat, en molt poc temps, de ser un fenomen llunyà en el temps i l'espai a formar part del nostre dia a dia, i l'ha canviat per sempre. I aquest estudi vol que se'n prengui consciència pública per minimitzar els efectes que tingui sobre les persones.
