D'excursió al tanatori: un institut de Torelló fa formació en dol als alumnes
Els alumnes de tercer d'ESO de l'Institut Cirviànum de Torelló han quedat a les 8 davant del tanatori del municipi. Allà els esperen la Laura i l'Eduard, els seus professors. Abans d'entrar, els recorden les normes bàsiques: no cridar i respectar la vetlla de les famílies que hi hagi dins.
Els joves parlen entre ells i comparteixen experiències prèvies. La Laia admet que no ha entrat mai a cap tanatori. Diu que els seus pares no han deixat que ho faci fins ara, per evitar que passés una experiència traumàtica.
D'altres, com la Martina, en Pau i en Jan, sí que hi han entrat abans, però tots reconeixen que ha estat per vetllar familiars llunyans: "Ha de ser molt impressionant entrar i veure un familiar que t'has estimat", admet la Martina.
La clau de la visita: les preguntes dels alumnes
En entrar, ja els està esperant en Jan Xicoy, gerent dels Serveis Funeraris Xicoy. La visita comença per una de les sales de vetlla. El responsable del tanatori i la Laura, la docent que els acompanya, els expliquen que és la "sala catalana'', en què el difunt es pot veure des d'una mena de taüt transparent, de vidre.
En Jan afegeix que aquesta és la sala preferida per les famílies, "perquè els sembla que estan més a prop dels seus difunts i se'n poden acomiadar millor".
No passen gaires minuts abans que comencin les preguntes dels alumnes: "Com es posa aquí el difunt? Amb el taüt o sense?". Per Jan Xicoy, aquestes visites són una manera de familiaritzar-se amb el tanatori perquè quan vinguin per primera vegada "l'impacte no sigui tan gran". Admet que el més enriquidor és atendre totes les preguntes que els joves fan, perquè, diu: "Potser per a nosaltres són una ximpleria, però per a ells són dubtes importants".
Durant la visita, els joves estan atents i van observant tots els espais. Passen per la "sala castellana", en què el difunt es col·loca en una altra habitació i es vetlla a través d'un vidre. També visiten l'habitació on estan exposats els taüts i les urnes que les famílies poden escollir.
En Jan els avisa que, en aquesta visita, no podran entrar a la sala de tanatopràctica perquè estan en ple servei: "La feina als tanatoris no s'atura mai". Això sí, aprofita per explicar la importància d'aquesta tasca, i els recorda que el procés de maquillatge i de vestir el difunt perquè tingui una "imatge digna" és una tasca important i que s'ha de fer amb molta sensibilitat.
Els alumnes també tenen moltes preguntes sobre el procés d'incineració. Els sorprèn que es pugui fer allà mateix, dintre del tanatori, i que la família ho pugui veure a través d'un vidre. També els crida l'atenció les xifres que els dona en Jan: gairebé la meitat dels serveis per defunció opten per incinerar el cos, i no enterrar-lo.
Excursions a l'església, la mesquita i el cementiri
L'Institut Cirviànum de Torelló fa cinc anys que organitza aquestes visites al tanatori. Aquesta no és l'única sortida que fan relacionada amb la mort i el dol. També fan excursions a l'església, al cementiri i a la mesquita. L'objectiu és que "no passin per davant d'aquests edificis del poble i no sàpiguen què s'hi fa dins", explica Laura Farret, una de les impulsores i responsables d'aquest projecte educatiu.
L'altre gran objectiu és la prevenció: "Volem que la primera experiència que tinguin amb la mort i el dol no sigui tan traumàtica". Per això, cada curs visiten un d'aquests espais perquè acabin l'educació obligatòria amb "una bona formació en dol".
Aquestes excursions les combinen amb formació a l'aula, amb tutories en què els alumnes tenen l'oportunitat d'expressar-se i compartir els seus processos de dol.
La mort prematura de tres alumnes
El projecte Dol de l'institut Cirviànum va néixer fa sis anys arran de la mort prematura de tres alumnes del centre en dos accidents de trànsit, uns fets que van sacsejar la comunitat educativa del municipi i que van despertar la necessitat d'actuar a les aules.
El que va començar com una reacció a la desgràcia, de mica en mica es va anar convertint en una acció preventiva per als alumnes que anaven començant l'educació secundària al centre. Per això, des del professorat van decidir mantenir aquest projecte educatiu i fer-lo transversal per a tots els cursos.
"A les tutories ens ensenyen com superar el dol o viure amb el dol", admet en Gerard. Ho corrobora la Maria, estudiant de tercer d'ESO, que explica que fa uns anys se li va morir un familiar i ella no havia anat mai al tanatori fins aquell moment: "Després d'aquestes tutories ho viuria de forma més tranquil·la, i no ho associaria tant a una cosa dolenta", reconeix.
"És com un tema tabú, i al final tots hem passat o passarem un procés de dol", afegeix en Grau, alumne de quart d'ESO.
Altres països ja tracten el dol a les aules
La formació en dol no està inclosa en el currículum escolar i, per tant, depèn de cada centre. És per això que l'Edward Van Herreweghe, docent i terapeuta del dol, insisteix en la necessitat de tractar el dol a les aules. Assegura que aquesta formació hauria de ser imprescindible a tots els centres educatius catalans per acompanyar en el dol als alumnes.
L'Edward recolza la seva reivindicació amb exemples d'alguns països en què ja s'ha avançat legislativament en aquesta direcció: "El 2025 es van aprovar normatives, tant al Regne Unit com a l'Argentina, que faciliten tant l'aprenentatge del dol com l'acompanyament als alumnes que estan en un procés de dol".
De fet, des d'aquest setembre del 2026, l'alumnat de les escoles d'Anglaterra treballen les habilitats per afrontar un procés de dol com a part del currículum en l'assignatura 'Educació en les relacions, educació en les relacions i la sexualitat i educació per a la salut'.
A la Ciutat Autònoma de Buenos Aires s'està implementant la llei "Marc normatiu per a l'acompanyament de nenes, nens i adolescents en el dol en l'àmbit educatiu", aprovada el 2025.
A Suècia, els centres d'educació obligatòria han de tenir un propi pla de gestió de crisi, on aborden també situacions de mort i de dol. Una realitat semblant a la de Dinamarca, on entitats faciliten el disseny de protocols o plans de dol per a centres educatius.
