Les capitals de demarcació sumen 169 parades de castanyes, xifra rècord: on se situen

La inconfusible olor de castanyes torrades impregna els carrers de les ciutats catalanes per aquestes dates. Prové dels torradors de les parades efímeres de les castanyeres, que cada any tornen pels volts de la festivitat de Tots Sants. Tot i que aquesta tradició tan arrelada a Catalunya des de fa tres segles va patir una davallada significativa durant la pandèmia de la covid-19, les dades demostren que ha recuperat embranzida en els últims anys.

Així, aquesta tardor s'ha assolit una xifra rècord al conjunt de les quatre capitals de demarcació, amb 169 parades, segons dades dels ajuntaments recollides per l'ACN.

En el darrer quinquenni, el nombre de parades ha anat pujant progressivament, partint del centenar que es van registrar el 2021.

Les temperatures suaus, i fins i tot càlides, d'aquesta tardor no han dissuadit de tornar a ubicar les tradicionals parades a l'espera que els ciutadans també s'animin a comprar castanyes.

Una tradició molt lligada a les Fires de Girona

Girona emergeix com a capdavantera en nombre d'aquests establiments efímers (79, el seu màxim històric des del 2019), i també en creixement (s'han atorgat deu llicències més que l'any anterior). La coincidència amb les Fires de Sant Narcís, que se celebren a la capital gironina del 23 d'octubre a l'1 de novembre, explica en bona part aquesta eclosió de l'oferta de punts de venda de castanyes.

Segons la regidora de Participació Ciutadana de l'Ajuntament de Girona, Queralt Vila, "hi ha molta tradició per Fires d'anar a buscar la paperina de castanyes. Els castanyers ho aprofiten i demanen fer parada aquí perquè saben que són deu dies molt intensos, amb moltíssima afluència de gent de Girona i rodalia. La venda està força repartida, no puja gaire més el dia de Sant Narcís o de la Castanyada".

Si bé hi ha parades per tota la ciutat, es concentren estratègicament al centre i la zona de la Devesa, la localització de les Fires. Els paradistes són majoritàriament venedors ambulants de la demarcació de Girona que venen altres productes segons la temporada. Sovint membres d'una mateixa família estan al capdavant de diferents parades.

Pel que fa al perfil de consumidors, Vila destaca que "és força intergeneracional. A totes les escoles fan la Castanyada i els nens allà en mengen, però pel carrer es veuen joves i grans, parelles amb mainada, avis... tothom amb la paperina".

A Barcelona el creixement s'estanca

A la capital de Catalunya, el nombre de parades de castanyes s'ha duplicat en poc més d'una dècada: el 2013 se'n van aprovar 29 i el 2023 es van disparar. Des de llavors, la xifra ha voltat la seixantena. Aquesta tardor, 64 parades ja han rebut autorització, però fonts municipals informen que la xifra pot créixer els pròxims dies fins a superar el rècord actual, situat en les 65 de l'any passat.

Una vintena d'establiments temporals de castanyes se situen al districte de Sant Martí. La rambla Prim, la rambla Guipúscoa, els voltants del carrer del Clot o el Poblenou són algunes de les localitzacions del districte, on l'any 2013 només en constava una. Nou Barris (9) i Sarrià-Sant Gervasi (8) són les altres zones de la ciutat on n'abunden. En canvi, a l'Eixample només n'hi ha una.

Tarragona també ha autoritzat més parades

Tarragona ha autoritzat un total de 18 parades, segons l'Ajuntament. Aquesta xifra és el rècord des de, com a mínim, el 2019 –la tardor passada se'n van concedir una dotzena–.

Bona part de les castanyeres se situen a la rambla Nova o els seu voltant, tot i que també n'hi ha a Campclar, a Torreforta i a Sant Pere i Sant Pau. Diverses entitats organitzen els espais, com ara associacions de cultura popular, agrupaments escoltes, associacions de veïns o bé centres educatius.

A Lleida, les mateixes que l'any passat

Lleida tindrà vuit parades, igual que l'any passat: dues de fixes ja en funcionament –a la plaça de Sant Francesc i a la plaça de Sant Joan– i sis més organitzades per centres educatius, de lleure i esportius que estaran obertes en dies concrets d'aquesta setmana coincidint amb la Castanyada. Totes seran al centre urbà.

Entre 3,50 i 5 euros per paperina

El preu a les parades de castanyeres varia segons la ciutat, però el format de venda tradicional per dotzenes o 15 unitats sol costar entre 3,50 i 5 euros per paperina.

Galícia és la principal font de subministrament de les castanyes de consum massiu que es venen a Catalunya, tant a les grans superfícies com a bona part de les parades ambulants.

Pel que fa a la producció local catalana, es concentra a la zona del Montseny (amb el municipi de Viladrau com a gran referent), les Guilleries i el Baix Empordà. Aquesta castanya autòctona és molt valorada per la seva qualitat, dolçor i facilitat de pelar-la, tot i que té una distribució més exclusiva o de proximitat.

La tradició de menjar castanyes i moniatos a Catalunya té arrels antigues relacionades amb festes paganes i d'origen celta, però es va consolidar a Catalunya cap al segle XVIII com un ritual funerari, en record dels avantpassats i difunts de les famílies.

Durant la matinada i el dia de Tots Sants, era costum tocar les campanes de les esglésies durant tota la nit per pregar per les ànimes, i per això calia menjar aliments calòrics que donessin energia.