Eleccions 29N: què hi ha rere les primeres llistes paritàries, on només repeteixen el 20% de candidats
Aquesta setmana s'han sabut els 14 partits i coalicions que han presentat candidatures a Catalunya per a les eleccions generals convocades per al 29 de novembre. El BOE ha publicat els 594 noms dels aspirants a representar els catalans com a diputats del Congrés i els 75 de candidats a membres del Senat.
Per a la cambra baixa, els votants de Barcelona hauran d'escollir entre 13 llistes electorals. A Tarragona també hi haurà 13 paperetes als col·legis. A Girona i Lleida s'han presentat 10 llistes.
A la cambra alta, en canvi, no tots els partits hi presenten candidats. A Barcelona i a Tarragona les paperetes permetran marcar fins a tres dels 20 candidats de vuit partits o coalicions diferents. A Girona hi haurà 16 noms corresponents a sis partits i a Lleida, 19, de set grups diferents.
Les llistes cremallera, obligatòries per primera vegada al Congrés
Si fins ara la llei electoral exigia que tots els partits incloguessin un mínim del 40% de candidats de cada gènere cada cinc posicions a les llistes –sense tenir en compte l'ordre−, aquest 29N ja s'aplica la reforma de la Llei orgànica 2/2024 que obliga a la paritat plena.
Seran les primeres eleccions generals on les candidatures han de complir obligatòriament l'alternança de gènere, les conegudes com a llistes cremallera.
Aquest canvi ha suposat que, per primer cop a Catalunya, hi hagi exactament un 50% d'homes i dones al conjunt de llistes electorals presentades al Congrés. Això passa perquè les llistes a totes les circumscripcions catalanes tenen un total parell de candidats.
En canvi, al Senat, tot i que també s'ha de complir amb les llistes cremallera, els homes encara estan més representats que les dones en el conjunt de les candidatures. Per a aquesta cambra s'elegeixen tres noms de cada circumscripció. Com que molts partits presenten dos homes i una dona per ocupar aquests càrrecs, les llistes globals no queden tan equilibrades.
La majoria de partits ja complien en el marge de paritat i, de fet, molts ja recorrien a sistemes de llistes cremallera. Tot i això, la reforma ha impulsat la paritat a totes les formacions en aquests comicis.
Però la paritat a les llistes no sempre s'ha traduït en paritat entre els candidats electes. Sobretot, en el cas dels partits que aconsegueixen menys representants i que fins ara no seguien l'alternança de gènere a les llistes. En aquests casos, el percentatge de dones i homes escollits s'allunya més de l'equilibri.
En les últimes generals, Catalunya va escollir 24 homes i 24 dones.
El canvi a llistes cremallera farà que aquesta paritat en els electes sigui més habitual.
Qui encapçala les llistes de cada partit?
On es mostra de forma més evident l'esforç o no de cada partit per la paritat és en l'elecció dels caps de llista, ja que no han de complir cap obligació legal.
En els comicis d'aquest 2026, si ampliem la mirada i ens fixem en qui encapçala les llistes més enllà de Catalunya, a les 52 circumscripcions veiem molta varietat segons el partit.
Entre les formacions que tenien representació en la legislatura actual, Junts, EH Bildu i Coalició Canària presenten per a aquest 29N el mateix nombre de caps de llista dones que homes.
El PP, el PSOE, ERC, el PNB i el BNG tenen més dones que homes encapçalant llistes provincials. Només Vox i el Front Ampli han presentat més homes que dones com a caps de llista.
Quants candidats repeteixen respecte a les generals del 2023?
Dels 594 noms a les llistes de candidats en les eleccions del 29N al Congrés per Catalunya, 117 ja es van presentar en les últimes eleccions generals, les del 2023, cosa que es tradueix en un 20% de repetidors.
El partit amb més candidats a les llistes actuals que ja es van presentar el 23J és Vox, on repeteixen més de la meitat.
Al PSOE i el PP s'acosten al 30% els candidats que es tornen a presentar.
A les llistes de Junts, Comuns-Front Ampli i ERC és on es veuen més canvis de noms: menys del 20% dels candidats són repetidors.
