El dol després d'una mort criminal: "Buscava altres mares que em diguessin com seguir vivint"

Es troben un cop al mes per compartir el seu dolor. Tots han patit la pèrdua d'un familiar a mans d'una tercera persona. Per això, quan van haver de batejar el grup, ho van tenir clar: Dol-i-cidi, perquè "-cidi" vol dir matar.

Aquest espai s'ha convertit en un refugi on poden parlar obertament i, sobretot, compartir un mateix llenguatge: "Parlem d'autòpsies, de declaracions als jutjats, i ens ajudem a avançar en un procés judicial que es fa duríssim per a les famílies de les víctimes."

Blanca Gutiérrez ha trobat a Dol-i-cidi l'acompanyament que feia tres anys que buscava. El 26 de juliol del 2023 l'exparella de la seva filla, la Carla, la va assassinar quan tornava a casa després de treballar. "Entres en una altra dimensió. Comences una altra vida, però sense cap il·lusió", explica mentre recorda la necessitat d'acompanyament:

La mare de la Carla ha intentat contactar amb altres famílies de víctimes de feminicidis, però en tot aquest temps només ha aconseguit parlar amb una.

Necessitava compartir el seu dolor amb persones "que haguessin passat per la mateixa desgràcia", però assegura que només va trobar associacions d'acompanyament a víctimes de violència de gènere, i cap destinada als familiars que deixen aquestes víctimes.

"Dol-i-cidi treballa la ràbia que els familiars senten per la mort criminal que han patit els seus éssers estimats", comenta Emma Barbesà. És una de les psicòlogues que dirigeixen les sessions i també presideix l'associació Servei de Suport al Dol de Girona.

És un grup format per persones que han viscut situacions similars. Tot i que cada dol és diferent, el fet de compartir vivències amb persones que perceben com a iguals els ajuda a alleugerir el patiment. "El dolor que transmets és compartit, i això alleuja."

Barbesà explica que els participants de Dol-i-cidi passen dues hores connectant amb el dolor, i per això no és fàcil que més famílies estiguin disposades a participar en aquest procés.

Una mort criminal és aquella causada intencionadament per una altra persona o com a resultat d'una negligència greu. Aquestes morts comporten molts factors de risc per als familiars de les víctimes: són inesperades, sobtades i, sovint, evitables. A més, jurídicament van acompanyades d'una investigació per determinar responsabilitats penals.

Els participants de Dol-i-cidi comparteixen també una altra circumstància: tots estan pendents d'un judici. "Hem detectat que, fins que no arriba una sentència, no poden dedicar temps a fer el procés natural del dol", admet la psicòloga del grup:

Ho corroboren algunes de les usuàries. Alba Cañas participa en aquestes sessions perquè, l'agost del 2024, li van comunicar que el seu germà havia mort en un accident de trànsit quan anava a esmorzar amb un amic.

Encara no havia tingut temps de processar la notícia quan li van explicar que el conductor de l'altre vehicle havia quedat detingut pels Mossos d'Esquadra per circular, presumptament, sota els efectes de les drogues i l'alcohol.

"M'ha generat uns sentiments de ràbia i d'injustícia que no sabia que existien", comenta. Un dol que, admet, es complica encara més quan s'hi afegeix un procés judicial "esgotador i tan llarg que costa de creure".

Han passat dos anys des de la mort del germà de l'Alba, però encara no hi ha data de judici i la investigació continua en fase d'instrucció.

"Recordo el meu germà cada dia, però quan intento desconnectar dues hores i cuidar-me, sovint és just el dia que em truca l'advocat amb alguna novetat judicial", lamenta.

La Blanca ho comparteix. A ella li passa cada vegada que agafa el tren cap a Barcelona per intentar desconnectar una estona. "Em truquen per temes relacionats amb l'assassinat i, per a ells, és una morta més. No s'adonen que estan parlant de la meva filla."

Ella ja té data de judici, després de tres anys. Començarà el 2 d'octubre amb jurat popular i està previst que s'allargui cinc dies. Pensa molt en com seran aquells dies i ara tots els esforços se centren a preparar tots els detalls. A ella li agradaria anar-hi acompanyada d'altres famílies que han passat pel mateix calvari, i per això voldria que es posessin en contacte amb ella.

Lamenta la falta d'acompanyament i sensibilitat cap als familiars: "Som les víctimes col·laterals." Assegura que ja s'ha queixat a les administracions competents per intentar canviar aquesta realitat, "perquè, malauradament, després de la Carla en vindran moltes més".

La Blanca recorda especialment els primers mesos després de la mort de la seva filla: "Trucava als jutjats o als bancs per fer els tràmits corresponents i em tractaven com si estigués demanant un crèdit o dient que s'havia mort l'avi de 90 anys, i no pas que m'havien assassinat la filla feia dos dies."

A lYolanda Delgado encara li costa parlar de la seva filla sense posar-se a plorar. La Samara estava embarassada de sis mesos i va morir en un hospital d'Extremadura a causa d'una peritonitis que no se li va detectar a temps. El cas s'investiga com una presumpta negligència mèdica.

La Yolanda viu a Extremadura, però es connecta a les sessions per videotrucada. Sempre que pot, intenta desplaçar-se a Girona per fer-les presencialment. En aquest grup ha trobat un espai d'acompanyament on desfogar-se i, sobretot, sentir-se compresa. "Només que m'escoltin, ja m'estan ajudant".