Barcelona suspèn les llicències per obrir nous supermercats 24 hores durant un any
L'Ajuntament de Barcelona ha suspès temporalment la concessió de noves llicències per obrir autoserveis, superserveis i altres establiments alimentaris que, per les seves característiques, poden funcionar les 24 hores del dia.
La mesura s'ha publicat aquest dimecres al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i té efecte immediat. Tindrà una vigència d'un any, mentre el consistori prepara una regulació específica per al conjunt de la ciutat.
La suspensió afecta diferents tipologies d'establiments alimentaris: polivalents alimentaris, autoserveis d'entre 60 i 150 metres quadrats, superserveis d'entre 150 i 400 metres quadrats, superserveis amb venda de productes carnis, botigues de conveniència i altres locals que, segons la seva llicència, poden operar sense restriccions horàries gràcies a una sentència del Tribunal Constitucional. El fet que molts tinguin una superfície igual o inferior a 300 metres quadrats els permet quedar fora de les limitacions horàries previstes per la normativa catalana. La mesura no afecta els mercats municipals, que en queden explícitament exclosos.
També queda aturada la tramitació de comunicacions d'obres destinades a implantar o ampliar aquest tipus d'activitats.
Segons l'Ajuntament, Barcelona compta actualment amb uns 1.300 establiments d'aquesta mena, orientats sobretot a productes quotidians d'alimentació.
Segons dades de 3CatInfo, des del 2015, el consistori ha atorgat més de 1.250 llicències a minisupermercats. De mitjana, 123 obertures cada any.
La proliferació d'aquests establiments es deu principalment a la facilitat per aconseguir una llicència: no cal el sí explícit de l'Ajuntament per obrir un minisúper, en la majoria de casos n'hi ha prou amb un assabentat, un formulari en línia on s'informa dels tipus de negoci que s'hi obrirà.
Problemes de convivència
El govern municipal defensa que la proliferació d'aquests establiments ha generat problemes de convivència en alguns punts de la ciutat, especialment en zones amb molta densitat residencial o una forta pressió turística.
Amb el nou planejament, el consistori vol protegir el comerç de proximitat, preservar la diversitat comercial i evitar processos de saturació o de monocultiu comercial en determinades àrees.
La mesura no s'aplicarà als districtes de Sant Martí i Ciutat Vella, que ja disposen de regulacions recents i més restrictives.
Segons les dades municipals, aquestes limitacions han estat eficaces i reforcen la necessitat d'estendre el model al conjunt de Barcelona. Els mercats municipals també queden explícitament exclosos de la suspensió.
Més inspeccions i infraccions
Paral·lelament, l'Ajuntament mantindrà la pressió inspectora sobre aquests establiments. En a
La multiinspecció més rellevant es va fer a l'Eixample el desembre del 2024, amb 112 locals inspeccionats.
El balanç municipal apunta a una elevada concentració d'infraccions: més de 1.440, relacionades amb requeriments de llicència, 252 de salut pública, 163 de gestió de residus, 123 en matèria laboral i 116 vinculades a Hisenda, a més d'incidències urbanístiques i de paisatge urbà.
Pel que fa a la inspecció ordinària en matèria urbanística i de salut pública, l'Ajuntament xifra en 2.880 les actuacions fetes a la ciutat, amb 87 precintes provisionals, 513 ordres de restitució, 253 sancions i 85 multes coercitives per un import total de 440.180 euros.
