La xilena Isabel Allende guanya el 75è Premi Planeta amb "La hora antes del alba"
La veterana escriptora xilena Isabel Allende ha estat la guanyadora de la 75a edició del Premi Planeta amb la novel·la "La hora antes del alba".
Autora de títols com "La casa de los espíritus" (1982), obra de debut, i "Paula" (1994), escrita arran de la mort de la seva filla, Allende, de 84 anys, es va presentar al premi amb el pseudònim Luz Ventura i el manuscrit titulat "Los que faltan".
L'obra guanyadora narra, segons la sinopsi proporcionada per l'editorial, la història d'una dona empresonada i torturada per la dictadura del seu país que torna embarassada a la casa familiar. La por i el dolor la tenallen, però l'amor i el desig d'ajudar als més desafavorits seran els pilars sobre els quals reconstruirà la seva vida. Amb el temps, passarà de ser víctima a cronista d'una època convulsa.
Quan l'escriptora ha estat proclamada guanyadora, el públic de la gala s'ha posat dret per aplaudir-la. "No m'esperava que tothom m'aplaudís," ha dit.
Mai no m'havia presentat a un premi literari i he decidit fer-ho assumint un risc, com qui es torna a casar als 80 anys
Allende ha explicat que fa 45 anys que va publicar "La casa de los espíritus". "Fa dècades que els lectors em preguntaven què va passar amb l'Alba quan acabava la meva primera novel·la". Per la xilena, la novel·la que s'ha endut el Planeta és el tancament del període que van viure aquells personatges.
L'autora ha revelat que "La hora antes del alba" "és una història que passa a l'hora fosca de la dictadura, però il·luminada per l'amor i la solidaritat". Precisament recordant els règims dictatorials (com el que va viure el seu país), ha fet una crida perquè no s'imposin en el món on vivim.
Isabel Allende publicava fins ara a Plaza & Janés, un dels segells de referència del grup Penguin Random House. Planeta fa, en aquest sentit, una jugada doble. Incorpora al seu palmarès una autora reconeguda i fa una estocada al grup editorial rival. Caldrà veure si, publicant el llibre guanyador, també incorpora al seu catàleg tota l'obra anterior de l'escriptora xilena.
Sergio Hernández, finalista
El valencià Sergio Hernández Carrasco ha estat finalista amb l'obra "La añoranza", una història ambientada a la Barcelona del 1959 on, segons la sinopsi facilitada per l'editorial, una jove s'enamora d'un traductor francès que desapareix misteriosament de la seva vida. 20 anys després descobreix un informe de les brigades socials franquistes que el vincula amb un suposat pla assassinar Antonio Machado. La investigació d'aquest pla farà aflorar el llegat oblidat d'uns joves poetes.
Nascut el 1994, Hernández és escriptor i guionista de novel·les gràfiques, còmics i manga. Ha publicat "365 primeras citas" (2015), "La última canción de primavera" (2019) i la novel·la "La letra herida" (2024), tots tres títols adreçats especialment al públic jove.
Va concórrer al Planeta amb l'original titulat "Los caminantes", que signava amb el pseudònim Martín Guerrero. Aquest dijous, en rebre el trofeu de finalista, ha explicat: "El meu pare era llibreter i sé què significa aquest premi". I ha afegit: "Soc una altra persona després d'haver escrit 'La añoranza'".
Gràcies a Almudena Grandes, Javier Cercas, Carmen Laforet i, sobretot, a Carlos Ruiz Zafón, que han fet possible que aquesta novel·la existís.
El guardó a aquest autor esdevé una picada d'ullet a les noves generacions, després que el president del Grup Planeta, José Creuheras, destaqués que els llibres de paper encara tenen camp per córrer tenint en compte l'increment de la quota lectora entre els joves.
Filtre contra la IA
Dels deu manuscrits que havien arribat a la final, un va ser descartat perquè, contradient les bases del premi, s'havia publicat prèviament. Segons fonts de Planeta, totes les obres han passat un filtre per descartar que cap de les novel·les aspirants s'hagin escrit amb l'ajuda de la intel·ligència artificial.
El Planeta és el guardó amb millor dotació del món a una novel·la inèdita, amb 1.000.000 d'euros per a l'obra guanyadora i 200.000 euros per a la finalista, l'autor de la qual, per primer cop, també rep un trofeu.
Al premi d'aquest any s'han presentat 1.424 obres, un nou rècord. El jurat ha incorporat dos nous membres, Paloma Sánchez Garnica -finalista al Planeta l'any 2021 i guanyadora el 2024- i Javier Sierra -guanyador del Planeta el 2017-. Els dos noms relleven José Manuel Blecua, mort el mes de maig, i Juan Eslava Galán, i s'afegeixen als de Carmen Posadas, Luz Gabás, Pere Gimferrer, Eva Giner i la directora de l'editorial Planeta, Belén López.
Del MNAC a la Fira de Montjuïc
L'elevada presència d'assistents ha obligat a traslladar el sopar de lliurament del premi del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) al pavelló 1 del recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona.
La gala d'aquest any, que celebra el 75è aniversari, ha comptat amb la presència dels reis d'Espanya i nombroses personalitats com el president de la Generalitat, Salvador Illa; el ministre de Cultura, Ernest Urtasun; el ministre d'Indústria i Turisme, Jordi Hereu; l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; el president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, i el líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo.
A l'entrada del recinte, rebent els convidats, s'hi ha instal·lat una enorme llibreria amb les obres guanyadores i finalistes dels 75 anys de premi.
75 anys del Planeta
José Manuel Lara Hernández, fundador del grup Planeta, va crear el premi el 1952 amb la idea de fomentar la lectura i d'oferir als autors en llengua espanyola un estímul que els permetés dedicar temps i esforç a l'ofici d'escriure. En aquest sentit, el milió d'euros del premi ofereix, sens dubte, un bon respir.
La primera edició, amb una dotació de 40.000 pessetes de l'època, es va celebrar a Madrid i la va guanyar Juan José Mira amb l'obra "En la noche no hay caminos". A partir de 1959, i fins avui, la festa dels Planeta se celebra a Barcelona i sempre el mateix dia de forma inalterable, el 15 d'octubre, festa de Santa Teresa, la data triada pel fundador del grup com a homenatge a la seva dona, Maria Teresa Bosch.
Al palmarès de guanyadors hi ha alguns guanyadors del premi Nobel com Mario Vargas Llosa o Camilo José Cela; noms que han escrit capítols importants de la literatura com Ana María Matute, Ramón J. Sender, Juan Marsé, Manuel Vázquez Montalbán, Eduardo Mendoza, Terenci Moix, Antonio Muñoz Molina, Soledad Puértolas o Javier Cercas; noms mediàtics com Sonsoles Ónega o Juan del Val i també, per què no dir-ho, diferents autors que, amb el pas del temps, han caigut en l'oblit.
