Vaga de lloguers al bloc Papallona: els veïns demanen a l'Ajuntament de Barcelona que expropiï l'edifici
Al bloc Papallona, conegut així pel mosaic que corona aquesta finca modernista de l'esquerra de l'Eixample, hi ha 14 pisos. Fins fa poc hi vivien 12 famílies, però ara només en queden 6 perquè –segons expliquen els veïns– a les altres 6 ja se les ha expulsat.
Denuncien que el propietari de l'edifici, el fons d'inversió neerlandès New Amsterdam Developers, vol fer fora tots els veïns per fragmentar els pisos i llogar-los per habitacions, el que en anglès es coneix com a "coliving". D'aquesta manera, expliquen, podrà treure'n més diners.
Per denunciar el que està passant, 4 dels 6 inquilins que queden al bloc s'han declarat en vaga de lloguer; és a dir, l'han deixat de pagar. Una de les veïnes afectades, Anna Olesti, que també és membre del Sindicat d'Habitatge Socialista de Catalunya, explicava a "El matí de Catalunya Ràdio" l'objectiu que persegueixen:
Fins que no aconseguim que el bloc Papallona sigui expropiat i fins que no aconseguim que aquest fons d'inversió marxi de la ciutat, nosaltres no pagarem ni un euro més.
Com a portaveu del Sindicat d'Habitatge Socialista de Catalunya, Olesti exigeix a l'Ajuntament de Barcelona l'expropiació de l'edifici. Quan el consistori sigui el propietari de la finca, demana que s'apliqui un lloguer social als veïns: "Per deixar de finançar el rendisme a un fons voltor que l'únic que vol és fer negoci amb casa nostra".
Per demostrar que se'ls està obligant a marxar, els veïns expliquen que, últimament, el fons d'inversió propietari ha estat fent obres "intenses i continuades" com a forma d'assetjament immobiliari.
La Marga Aguilar és una altra veïna del bloc Papallona. Fa tot just tres setmanes, denunciava a 3CatInfo que vivia amb l'amenaça de ser desnonada. Explicava que el fons d'inversió propietari no li donava cap alternativa viable per poder continuar al pis on ha viscut els últims 35 anys.
Expropiacions a preu de mercat
Els veïns del bloc Papallona admeten, sense embuts, que un dels objectius de la vaga de lloguers que han començat és "augmentar al màxim la pressió sobre el govern de Jaume Collboni" per aconseguir que l'Ajuntament expropiï l'edifici.
En aquest punt, però, cal recordar que –per llei– les expropiacions es paguen a preu de mercat i, per tant, l'Ajuntament hauria de decidir abans si li convé o no comprar aquesta finca modernista, catalogada com a bé cultural d'interès local.
En declaracions a "Matins" de TV3, la presidenta de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona i de la Fundació Hàbitat3, Carme Trilla, ha dit que en el cas del bloc Papallona caldrà veure quin cost tindria:
S'ha de veure si és lògic o no comprar aquell edifici i si, en comptes d'aquell, és millor comprar-ne un altre. Aquest és un dels debats fonamentals que té l'Ajuntament.
Dit això, Trilla admet que l'adquisició d'habitatges per part de les administracions és un dels instruments més rellevants per poder ampliar el parc d'habitatge públic.
"Política molt eficaç"
Carme Trilla explica que "la política de compra d'edificis i d'habitatges és una política molt eficaç" perquè evita que els inquilins acabin al carrer: "Com es va fer amb la Casa Orsola i com segurament es farà en altres casos, però també és una manera que l'administració es proveeixi d'habitatge d'una manera immediata, d'una manera ràpida".
I ho demostra amb dades. Ha explicat que en els últims 10 anys s'han comprat gairebé 9.000 habitatges a Catalunya mitjançant el dret de tanteig i retracte.
El dret de tanteig i retracte és un mecanisme que permet a l'administració pública tenir preferència a l'hora de comprar un habitatge abans o després que es vengui a un privat. L'objectiu principal és precisament el d'augmentar el parc públic d'habitatge social i evitar l'especulació.
Segons un estudi de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona, en una dècada el parc d'habitatge procedent de compres via tanteig i retracte ha passat de representar el 3% del total al 24%.
