"Aquí entenen el teu dolor": Lleida guanya un grup d'ajuda per afrontar el dol per suïcidi
Des de finals del 2025, Lleida ha guanyat un nou espai per acompanyar totes aquelles persones que han perdut un ésser estimat per suïcidi, ja sigui un familiar, un amic o un company de feina.
És un dol molt complex i sensible, i grups d'ajuda mútua com el del Servei de Suport al Dol de Ponent són essencials per intentar curar i trencar el silenci.
"És difícil acompanyar. Les persones se senten aïllades, incompreses... Necessiten un espai propi i específic", apunta Begoña Giménez Gabaldón, coordinadora d'aquesta entitat.
L'Eva Saavedra ha assistit a les primeres sessions, que van començar al novembre. "El meu germà va marxar fa tres anys i, fins que no en van passar dos, no vaig decidir que necessitava ajuda", relata.
Aquest grup nou és bimensual i hi coincideixen entre 6 i 10 persones que comparteixen com se senten sense por del judici aliè. També fan dinàmiques per passar millor la tristesa, com ara escriure què els fa estar millor en el dia a dia.
"Conèixer altra gent que està en la mateixa situació, que entén el teu dolor, és molt important per anar assumint el dol", diu Marina Solà, d'Almacelles, que va perdre el fill l'estiu passat.
I hi afegeix: "Et sorgeixen moltes preguntes: què és el que no he fet? En quin moment no me'n vaig adonar?".
I parlar-ne en un entorn segur no només t'acompanya en la pèrdua. Asseguren que és una bona manera d'identificar els estigmes del suïcidi i lluitar per prevenir-lo.
Més inversió en salut mental i "més humanitat"
Segons Giménez Gabaldón, "hi ha molt estigma perquè se sol pensar que algú que s'ha suïcidat està boig o que quelcom s'ha fet malament al seu voltant".
Recalca que els qui pateixen donen senyals i demanen auxili, i per això insisteix que cal treballar per agafar-los de la mà amb "més inversió en salut mental, més comprensió per part de la societat i més humanitat".
Per la coordinadora del Servei de Suport al dDol de Ponent, falten recursos públics i privats, amb professionals correctament formats, i més educació emocional a les escoles.
"Ningú vol morir, però la gent vol deixar de patir. Aleshores, què estem fent perquè la gent pateixi tant?", es pregunta Solà, i convida tothom a reflexionar-hi.
